Dos terços dels independentistes suspenen la Unió Europea

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’1 d’octubre es produïa un dels esdeveniments que marcarien la política catalana, però també l’espanyol i europea. El referèndum, organitzat i protegit per milers i milers de persones a cada mesa, a cada barri i poble, era assaltat per la policia espanyola, que més enllà de complir les ordres judicials feia ús d’una força brutal, injusta i injustificada contra la mateixa població. Provocant un miler de ferits de totes les edats.

Els fets anaven precedits per actuacions que violaven drets fonamentals, prohibint actes arreu de l’Estat, obrint correspondència, assaltant empreses i la seu de la CUP sense ordre judicials, requisant material il·legalment i donant impunitat als atacs feixistes.

La resposta de la Unió Europea (que no d’Europa) va ser simplement prioritzar l’actuació d’un estat membre per sobre els drets fonamentals d’una part de la ciutadania europea. Una cosa és donar suport a l’Estat, l’altre no condemnar la violència. L’actitud amb els refugiats i la defensa de l’austeritat per sobre de tot ja era un indici. En part, la tolerància de les institucions europees envers els arguments de la força permetia la detenció i persecució del govern català.

Sense t3ítol
CEO juny i octubre del 2017

L’actitud ha polaritzat i polititzat la qüestió de la Unió Europea. Fins al moment l’Estat espanyol vivia en un oasi europeu on tothom apostava per aquesta d’una forma o altra, que es comença a esquerdar. Les posicions intermèdies han baixat, els partidaris de l’estat independent tenen cada dia menys confiança, mentre que als contraris a aquesta la confiança ha pujat.

Fa cinc mesos un 37% d’independentistes suspenia la Unió Europea i un 36% li donava més d’un 5, a dia d’avui ja són un 66% els que la suspenen i només un 12% li dóna més d’un cinc. Pels unionistes és a la inversa, el juny només un 38% li donava més d’un cinc (molt similar als independentistes), ara ja són el 46%, dels quals el 10% ho fan amb la nota màxima.

Històricament pel catalanisme el projecte europeu era la garantia d’un marc de respecte a la cultura, de democràcia i llibertat. Com més Europa, menys Estat.

- Publicitat -

Però, el club d’estats semblar haver-se imposat. Sí, Espanya incompleix sistemàticament la normativa europea (l’Estat que més ho fa) i TVE ha estat expulsada del Comitè d’Informatius de la UE per falta d’independència, però és l’Estat i de l’Europa Occidental. Segurament, si fos Hongria o Polònia ja s’hagués actuat. Interessos, protegiran l’estat, per sobre de drets fonamentals, fins que el problema de no intervenir sigui més gros que haver-lo d’abordar.

Canvi dins dels partits

El primer canvi significatiu ha estat el posicionament dels catalans en formar part o no de la Unió Europea. La sortida de les institucions europees era una posició minoritària, defensada només per la CUP. Actualment, un 25% dels independentistes no voldria que Catalunya en formes part, on caldria afegir un 12% encara indecís, una posició molt superior dels que s’oposen a la independència on un 72% votaria a favor de continuar-hi.

Sense 444tol

CEO juny i octubre del 2017

La polarització també la trobem en els partits polítics. En els partits independentistes més de la meitat dels votants suspenen la Unió Europea, inclòs el PDeCAT. En pocs mesos, els neoconvergents han passat de donar un suport gairebé unànime (només un 16% la suspenia) a haver-hi una majoria que la suspèn (53%).

En canvi, els partits contraris a la independència, amb excepció de CSQEP, ha augmentat considerablement el suport, especialment el PP, on un 37% dels votants li dóna un 9 o 10. L’escenari és canviat, amb successos com l’ordre de detenció del president Carles Puigdemont del 17 de novembre o el posicionament després el 21-D. Però, mentre molts partits i entitats europees s’han mogut pels catalans, i mentre creixen els euroescèptics, la institució europea està perdent la confiança d’un dels moviments de caràcter més europeista.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca