El nou activisme sindical i juvenil deixa en escac la UGT i CCOO

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Ahir al vespre tornava a fer acte de presència l’helicòpter de la Policia Nacional. No era el soroll de cada mobilització, era el batec d’un Estat que agonitza. La societat civil es va mobilitzar per fer evident la seva proclama contra l’empresonament dels presos polítics, els líders de l’Assemblea i Òmnium Cultural i reivindicar la seva capacitat per bloquejar un país que, després del 155, es mou en la fina línia de la resistència i la rendició.

Amb les principals vies de connexió tallades, i amb un jovent clamant per la resistència a defensar la República, ahir el país va viure el naixement de tres organitzacions que clamen pas davant els sindicats i moviments socials que gràcies a les subvencions de l’Estat han viscut en la comoditat. La Intersindical-Confederació Sindical Catalana (Intersindical-CSC), juntament amb el Comitè de Defensa del Referèndum i Universitats per la República, varen exercir ahir una prova de gimàstica on calibrar la capacitat real de la seva organització per controlar, o bé paralitzar, el país d’acord amb el clam popular. Un moviment valent que va servir per exhibir el temor d’UGT i CCOO, que varen quedar caricaturitzats com l’amic antipàtic, però amic, dels qui sempre han estat prop del poder.

El tall de les carreteres, juntament amb la paralització de l’Estació de Barcelona-Sants, omplen d’optimisme aquesta nova fornada de líders de la societat civil que han fet un pas endavant en la defensa del govern legítim de la Generalitat i per la llibertat dels presos polítics. És en moments com aquest on el ciutadà ha de celebrar que el context polític actual ens hagi propiciat l’aparició de noves generacions i organitzacions que treballen, sense el lligam d’un collar estatal, per la dignitat democràtica del país.

El debat de les llistes juntes o separades ha quedat en un segon pla, allà s’ho faran els qui tenen càlculs electorals o els qui venen els seus ideals en forma d’incorporació de figures independents. L’independentisme, i per defecte el seu Govern legítim, es juga el 21 de desembre el seu retorn. Amb Europa observant amb detall que passa en aquesta petita nació sense Estat que es diu Catalunya, el Gobierno comença a treballar l’afirmació que l’autoritarisme del 155 només és una mesura temporal que caurà “automàticament” un cop es conformi un govern arran dels resultats del 21-D. Resumit, no hi ha més remei que acceptar el guanyador de les eleccions.

L’independentisme no es juga només una majoria parlamentària, té a les seves mans la República i les institucions catalanes. La vaga del 8 de novembre ens mostra, amb una clarividència aclaparadora, que els vells poders estan morint. Ni UGT ni CCOO esperaven l’èxit d’ahir, una aturada pacífica, reivindicativa i efectiva. Un nou món està naixent, no és temps per a vividors ni venedors de falses revolucions. La República està en joc, guanyem-la.

Joan Solé Giménez
Joan Solé Giménezhttp://www.joansole.cat/
Fundador de Revista Mirall, periodista i assessor de comunicació i relacions públiques freelance. Autor dels llibres 'Entrevistes amb el Quart Poder' i 'Cinc mirades del periodisme internacional'.