Pensa malament, i encertaràs. Com pot ser que un Estat que fa dies sondejava un termini de sis mesos, que fins i tot s’havia marcat el 28 de gener al calendari, de cop i volta s’agafa al termini mínim per convocar eleccions i concreta el 21 de desembre per resoldre la qüestió catalana?
El cas català, per si queda algun dubte, no és un afer intern. Els mitjans internacionals van anunciar la Declaració d’Independència, van explicar l’aplicació i les conseqüències del 155 i posen data, el 21 de desembre. La situació actual no resta en mans, exclusivament, de l’Estat. I ni molt menys està sota el seu control. No té cap mandat democràtic per intervenir la Generalitat, i això és quelcom que encara pesa molt a Europa. No a l’Europa oficial, la dels despatxos que es tapen el nas amb la repressió de l’1-O, sinó la dels polítics que, com el cas de Bèlgica, diuen ‘prou’ a l’autoritarisme.
Per què és important participar el 21-D?
Quan ERC i el PDeCAT anuncien que participaran en les eleccions de desembre no ho fan amb un missatge de submissió a l’aplicació del 155, i molt menys amb l’esperit d’una lluita perduda. Escoltem la CUP, que de coherència en sap molt: “hem de confrontar les eleccions del 21-D”. El que ha passat amb el Parlament català i el Govern no mereix el tracte normalitzador que li ha donat Catalunya en Comú, que davant el referèndum va navegar en el mar dels dubtes durant mesos però quan Rajoy convoca eleccions anuncia ben ràpidament que s’hi presentaran. Les eleccions del 21 de desembre són el més a prop que està l’Estat espanyol d’acceptar un referèndum. La manca de legitimitat per actuar contra les institucions catalanes reclama un mínim múscul electoral, no en té.
L’espanyolisme interpreta la votació com el partit de tornada de l’1-O
La urgència del Gobierno per tenir un argument per justificar la repressió ha empès Rajoy a convocar eleccions al més aviat possible. No és casualitat l’espanyolisme cridi al boicot independentista, que vulgui que la CUP no hi participi i que els mitjans de comunicació es vantin del control que exerceix Soraya Saenz de Santamaría de la Generalitat. Necessiten desmobilitzar el vot, per què? Ho diu l’ex-eurodiputat i Ministre de l’Interior d’Aznar, Mayor Oreja: “Amb el 21-D hi ha un risc que el referèndum il·legal acabi sent legal en el cas de victòria independentista. Fa anys que estem instal·lats en la mentida en què vivim un escenari favorable a Espanya. Un s’abraça a la mentida quan hem pensat que el moviment nacionalista es s’aturaria, es trencaria, no hem volgut adonar-nos que és un vehicle sense marxa enrere”. El marc mental d’aquest procés electoral traspassa les fronteres espanyoles.
Evitar la confrontació entre partits independentistes
La gran diferència que hi ha entre les eleccions anticipades que Puigdemont gairebé convoca dijous passat, i les convocades per Rajoy, és que hi ha una Declaració d’Independència aprovada. El 21-D és un partit de tornada que cal guanyar, és igual la fórmula, si fer una llista única o anar per separat, és vital tenir una sola estratègia. Victòria electoral, retorn del govern de la República.
Dos presos polítics, de moment, i un Govern a l’exili
No, no són unes eleccions normals. Dos presos polítics i un Govern a l’exili ens ho recorden. No esperem que aquesta persecució judicial freni, el Fiscal General de l’Estat té pressa, i amb mig govern de la Generalitat fora del seu abast hi ha moltes possibilitats que algun conseller segueixi els passos de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. La màxima maquiavèl·lica, l’enemic de’l tracta bé o s’aniquila, és la tònica que utilitza l’Estat per combatre la majoria democràtica.
El 21 de desembre l’independentisme no ha de regalar la imatge que combat les urnes amb el boicot, sinó que ha d’oferir la d’un moviment que neix de l’anhel de fer efectiu el dret a decidir i guanya tots els processos que té davant. L’amenaça del vicepresident del Senat d’aplicar el 155 si PDeCAT, ERC i CUP guanyen constaten que hi ha molt en joc, pensen intervenir les institucions cada tres mesos? La impunitat té un límit.