La tasca dels Comitès de Defensa de la República

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Sempre ho diuen dels somnis, també de les fantasies, el pitjor és que es compleixin. Molts independentistes poden tenir por ara. Ara que tenim la República a tocar, que podem començar a veure com serà. Ara és el pitjor moment, ara la podem perdre. Els Comitès de Defensa de la República són aquells qui permetran la República. També faran que no s’escapi.

L’ocupació de la Universitat de Barcelona el 22 de setembre marca un abans i un després. Universitat per la República va aconseguir una base operativa sobre la qual organitzar-se. En aquell moment els portaveus dels estudiants anunciaven que els estudiants serien el qui garantirien les votacions l’1-O. Per això la idea de la CUP, un comitè de defensa, va triomfar: organitzar cèl·lules autònomes i flexibles per tal de tenir informació de primera mà sobre el terreny i actuar de forma ràpida. El dia 27 de setembre Oriol Junqueras va fer una arenga als estudiants, en la qual no es va cansar de repetir; Sols el poble salva el poble. Així els comitès estaven legitimats. Junqueras amb el seu discurs va donar tot el poder als soviets, ja que sabia que havien de tenir un paper protagonista.

L’1-O es va demostrar el múscul revolucionari de la societat catalana. Durant aquell cap de setmana es van patrullar els carrers per mantenir l’ordre i garantir l’obertura dels col·legis. A cada col·legi electoral hi havia un representat d’aquests comitès i ad hoc se’n van crear. La gent jove que estava als col·legis cegament els va formar. Els joves mobilitzats dels barris els han permès i la societat els ha volgut.

Aquesta massa activa no es va esvair. Des d’aquell dia els comitès s’han multiplicat. Aquests soviets són completament oberts a la ciutadania, en les xarxes podem veure com recomanen posar-se en contacte amb altres membres a través de Telegram. L’organització es basa en assemblees de districtes o pobles, alhora dividides per barris. D’aquestes assemblees de districte en sorgeix una “executiva” formada per membres de l’assemblea que posa a la pràctica les decisions preses. Aquestes “executives” volen ser i són un reflex de les diferents organitzacions polítiques o cíviques que habiten el barri. Aquesta estructura no té un paraigua que agrupi a tots els CDR del país. Els CDR segueixen les consignes de les entitats sobiranistes, bàsicament ANC i Òmnium, alhora que tenen un ideari antifeixista, republicà i feminista. Tal com afirma Pol Redón, del CDR de Sarrià-St. Gervasi.

Sobre una base assembleària i altament activa els CDR han acompanyat i possibilitat les manifestacions de les últimes setmanes. D’altra banda també són una organització transversal i amb les idees molt clares; l’1-O es va votar i el resultat va ser afirmatiu. Ergo s’ha d’aplicar. Si busquem els seus perfils a Twitter, veiem que actuen com a agents de propaganda i de mobilització.

Els CDR són una xarxa d’activisme instantani que permet la mobilització permanent de la societat. Una mobilització que en els pròxims dies serà crucial per tal de fer front a l’ocupació de Catalunya que suposa l’aplicació de l’article 155. En el moment decisiu només una xarxa d’activistes podrà fer front a les forces del règim del 78.

Si veritablement creiem que només nosaltres mateixos ens podem governar. Que només el poble salva el poble. És vital que hi hagi una bona estructura del CDR que permeti el control del país. Que pugui actuar de forma coordinada, pacifica i eficient. Si aquests dies són crucials per la llibertat de Catalunya, aquells que l’han de fer tangible i preservar-la són els CDR.

- Publicitat -

Cada ascens del feixisme dóna testimoniatge d’una revolució fallida” Walter Benjamin s’expressava en aquests termes. I el nostre somni pot desembocar en feixisme, en una Catalunya sempre sotmesa a l’article 155. On la nostra única forma de salvació sigui la humiliació i rendició. Davant d’aquest futur, només hi ha una alternativa, la República catalana. En aquest context els CDR han d’actuar per salvaguardar la decisió de l’1-O. Si fallen, l’ombra del feixisme mantindrà Catalunya fosca durant anys.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca