L’evolució del moviment independentista modern: de les Consultes Populars als Comitès de Defensa del Referèndum

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Per bo o per dolent, el que hem anomenat procés s’ha acabat. Amb un clar mandat democràtic aconseguit l’1 d’octubre, uns 5.000 policies nacionals i guàrdies civils en territori català, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó, més pendents que mai del que diuen a les cancilleries Europees, i Artur Mas desaparegut en la més total irrellevància; l’arena ha canviat. Conseqüentment el moviment independentista torna a mutar, i després de la davallada un cop realitzat el procés participatiu del 9N, torna a desbordar: Els preparatius del referèndum del 1-O, i sobretot la sobredimensionada ofensiva judicial i repressiva de l’estat espanyol, han rellançat la població al carrer. De performance en performance fins la victòria final?

Amb aquest article (el primer de dos) em permeto el luxe de fer un anàlisi del que anomenaré l’independentisme modern: Des de les consultes populars per la independència fins a l’actualitat; intentant comprendre com s’ha articulat el moviment i quins han sigut els seus vincles amb les institucions polítiques, entre la política de moviment i la política institucional.

La primera peça d’avui es divideix en dues parts: En primer lloc, un resum de les tres etapes del moviment independentisme modern contextualitzades amb la situació política del moment. En segon lloc, un anàlisi sobre centralització i descentralització del moviment, distingint entre forces centrípetes i centrífugues.

Les tres etapes de l’independentisme modern i el seu context polític

El moviment independentisme modern el podem dividir en tres grans etapes: L’etapa pre-procés, el procés i l’etapa post-procés. Tot i que assigni un inici i un fi a cada etapa, cal ser conscient que aquestes se solapen parcialment. No hi ha ruptures sense continuïtats.

El pre-procés s’inicia amb la consulta popular d’Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, gairebé un any abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Aquesta consulta per la independència fou replicada a centenars de municipis catalans, acabant amb la consulta del 10 d’abril de 2011 a Barcelona. Les votacions, merament simbòliques, eren organitzades per comissions populars de voluntaris (“Matafaluga de la Plana Decideix”, per exemple) que rebien el suport o no de l’Ajuntament o el Consell Comarcal en qüestió. El seu objectiu era la inclusió del dret a decidir i la independència de Catalunya dins l’agenda mediàtica i fins i tot política

Durant aquest període, el context polític es veu fortament marcat per la sentència de l’Estatut del 27 de juny de 2010, i pel retorn de Convergència i Unió a la Generalitat després de set anys. El president Artur Mas apostà per l’anomenat pacte fiscal, sense veure amb mals ulls la celebració de consultes populars (en tant que merament simbòliques), i arribant a pactar fins i tot els seus primers pressupostos amb el PP: “Puta i Ramoneta” en estat pur. La legislatura acabà amb la celebració d’eleccions al Parlament de Catalunya el 25 de novembre de 2012, després de la negativa de Rajoy a pactar cap tipus de reforma fiscal. Mentrestant Mas i CiU anaven retallant i paral·lelament aparegué el moviment del 15M, però això ja és una altra història.

Mas i Rajoy, reunits a La Moncloa el 20 de setembre del 2012 / Roger Pi de Cabanyes
Mas i Rajoy, reunits a La Moncloa el 20 de setembre del 2012 / Roger Pi de Cabanyes

Per al moviment independentista, el procés s’inicia amb l’anomenada Conferència Nacional per l’Estat Propi, que agafant l’esperit de les coordinadores locals i nacionals de les consultes populars, va desembocar en la creació l’Assemblea Nacional Catalana, objectiu de la qual és la consecució de la independència de Catalunya. Aquesta fase acaba el passat 1 d’octubre de 2017 amb l’organització d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, i amb la consecució parcial de l’objectiu de l’ANC: l’aprovació (tot i que en diferit i sense efectes jurídics imminents) d’una declaració d’independència.

- Publicitat -

A nivell polític, aquest període viu dos governs: El segon govern en minoria de CiU i el de Junts pel Sí (JxSí). L’executiu sorgit de les eleccions de 2012 mantingué l’estabilitat parlamentària mitjançant l’anomenat “Pacte de la Llibertat”, pel qual ERC s’avenia a garantir el suport parlamentari al govern a canvi de la convocatòria d’una consulta sobre la independència, en altres paraules, l’exercici del dret a decidir. Un cop es realitza el procés participatiu del 9N es plantejaren unes eleccions plebiscitàries a mig any vista. D’aquestes eleccions en surt un executiu de JxSí també en minoria, amb el suport parlamentari de la CUP a canvi d’avançar en el procés de creació de l’estat propi. Tot i que en un primer moment es considera que les eleccions plebiscitàries ofereixen un mandat democràtic clar per la creació de la nova república, finalment s’opta per retornar a l’estratègia d’un referèndum vinculant. Mentrestant la CUP fa fer un pas al costat a Mas, assumint Puigdemont (home amb un estil de lideratge radicalment diferent) la Presidència de la Generalitat.

Finalment, podríem considerar que pel moviment independentista, el post-procés comença amb l’assalt de la policia espanyola a la Conselleria d’Economia i la detenció de catorze alts càrrecs de la Generalitat. Pel que fa al moviment, aquesta etapa es caracteritza per la creació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), cèl·lules amb l’objectiu principal de defensar els col·legis electorals durant el dia i la vetlla de l’1-O, i per la creació d’Universitats per la República, espai unitari del moviment estudiantil independentista, que supera el fracàs d’Universitats per la Independència, la fallida sectorial de l’ANC. Paral·lelament els líders de les dues grans organitzacions (Cuixart i Sánchez) independentistes són tancats a presó suposadament per sediciosos, i es planteja l’il·legalització tant de l’ANC com d’Òmnium.

A nivell polític aquest període s’esta caracteritzant per la continuïtat de Junts pel Sí i per la situació d’ofensiva judicial i repressiva per part de l’estat espanyol. En principi sembla que la declaració d’independència es traurà del congelador en les properes setmanes, però els cants de sirena per unes noves eleccions segueixen sonant.

Forces centrífugues i centrípetes dins del moviment

Analitzant l’evolució del moviment independentista, constatem dues forces oposades però no contradictòries: Forces centrípetes i centrífugues. Aquestes fan referència a la concentració i desconcentració de les institucions formals i informals que crea el moviment: des de les coordinadores locals de les consultes populars, fins a Universitats per la Independència.

Durant l’etapa pre-procés veiem com s’organitzen les consultes per mitjà d’associacions de voluntaris. Si bé aquestes coordinadores municipals s’estructuraven de manera autònoma, en molts casos es van crear coordinadores supramunicipals amb l’objectiu principal de mancomunar recursos. Aquest és el cas de la coordinadora d’Osona decideix, liderada per Alfons López Tena, que en aquell moment competia amb l’autoanomenada Coordinadora Nacional de les Consultes per la Independència, per Uriel Bertran. Després d’unes primeres desavinences, ambdós personatges van deixar de banda les seves diferències per crear una nova Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència, liderada formalment per Tena.

En aquesta etapa pre-procés veiem una força centrípeta per la qual s’acaba creant una Coordinadora Nacional per mitjà de l’aliança de les diferents coordinadores locals. Aquesta coordinadora nacional arribà fins i tot a presentar al Parlament de Catalunya una proposta d’IP i una altre d’ILP entorn la celebració d’un referèndum d’independència.

Aquesta força centrípeta culmina amb la creació de l’ANC, hereva i no tant hereva de l’antiga Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència. Un cop es crea l’ANC, s’inicia un procés de creació d’estructures locals, algunes vegades basant-se en les coordinadores de les consultes populars i d’altres vegades sense tenir-hi cap tipus de vincle: en alguns casos els mateixos voluntaris de les consultes van engegar les assemblees locals, i en d’altres casos ho van agafar persones completament diferents.

L'acte de constitució de l'ANC es fa al Palau Sant Jordi, 10 març 2012 / Núria Julià
L’acte de constitució de l’ANC es fa al Palau Sant Jordi, 10 març 2012 / Núria Julià

Durant els posteriors anys l’ANC desenvolupa la seva tasca principalment amb campanyes de mobilitzacions massives cada 11-S, arribant al seu punt àlgid el 2013 amb la Via Catalana. Amb aproximadament un total de 80.000 membres (dels quals la meitat paga quota) es converteix en l’organització de masses de l’independentisme. Cal destacar tant el caràcter altament centralitzat de l’ANC en el seu secretariat nacional i sobretot en la figura del seu president/a, com l’important caràcter burocràtic de l’organització. L’alta centralització i burocratització s’explica per la seva estratègia d’introduir la independència dins l’agenda política i sobretot institucional. Per a aquesta finalitat és important dotar-se d’una estructura fortament vertical i professional capaç de dur a terme negociacions i mobilitzacions per pressionar el Govern. Un cop l’ANC aconsegueix el seu objectiu estratègic, esdevé una organització de suport, acompanyament, i sobretot de mobilització al servei de la majoria independentista parlamentària, sobretot de JxSí.

Amb la situació de tensió i ofensiva judicial de l’estat espanyol prèvia al referèndum, el moviment independentista experiència un procés centrípet. En efecte l’estratègia no és ja tant ofensiva (l’inclusió de la independència dins l’agenda política i institucional) sinó defensiva: la realització del referèndum i la reacció a les operacions policials de la Guardia Civil i la Policia Nacional. Així doncs, amb la necessitat de defensar els col·legis electorals, es creen els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). Aquestes cèl·lules autònomes, organitzativament molt més flexibles, i ideològicament més plurals que l’ANC (poden arribar a incloure sectors estrictament no independentistes), marquen i marcaran la fase post-procés del moviment. La creació dels CDR ve acompanyada per la creació d’Universitats per la República (UxR). Si l’objectiu dels CDR era defensar els col·legis electorals, UxR representa un moviment més aviat reactiu, capaç de convocar concentracions i mobilitzacions d’una manera ràpida i eficient, esdevenint una peça clau estrictament juvenil dins el moviment post-procés.

En resum, primerament trobem un període pre-procés, marcat per forces centrípetes que acaben per crear estructures nacionals a partir de coordinadores municipals creades ad hoc per les consultes populars. En segon lloc trobem un periode anomenat procés, on aquestes estructures nacionals es centralitzen i burocratitzen, presionant i negociant de tu a tu amb el govern i finalment formant-ne part. Per últim trobem un periode post-procés on es produeixen unes forces centrífugues que desccentralitzen i desconcentren el moviment, creant, per així dir-ho comitès estudiantils i de barris ad hoc per a protegir el referèndum i fer front a la repressió. Si bé l’ANC i Òmnium segueixen sent el pal de paller del moviment independentista, una eventual il·legalització d’ambdues organitzacions donaria tot el protagonisme a UxR i als CDR. Qui pugui anticipar què passarà a partir d’ara, tindrà premi.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca