El Gobierno no està preparat per aplicar l’article 155 de la Constitució, no només per la poca concreció del redactat per fer efectiu el control de l’administració autonòmica, sinó també perquè la batalla del relat institucional, ara fora de les fronteres de l’Estat, té un clar guanyador: la Generalitat.
Malgrat els intents dels mitjans unionistes per legitimar la intervenció de l’executiu de Rajoy, la situació és molt més complex del que es podia preveure. El suport del PSOE, i la insistència de C’s, no han servit perquè el Gobierno hagi pogut justificar a Europa la detenció de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i la imminent activació de l’article 155.
La carta de Puigdemont, assegurant que serà el Parlament qui aprovi la Declaració d’Independència, per tant, no era un anunci oficial, ha trencat el relat unionista que argumenta la intervenció d’acord amb l’aprovació de la declaració. Un atzucac argumental que ara s’agafa a la firma dels 72 diputats independentistes del text del 10 d’octubre per legitimar una acció de control de la Generalitat que és molt difícil de comprar.
L’Estat ha perdut el control de la situació, ni tan sols Pedro Sánchez en la seva gira europea està aconseguint els suports esperats. El Gobierno ja no pot fer marxa enrere, després de mesos d’anar posant llenya a la foguera del nacionalisme, es veu obligat a mantenir aquesta tendència però amb el coneixement que està avalant que el Parlament de Catalunya aprovi la Declaració d’Independència. Només té una alternativa, i aquesta és la d’aplicar un 155 “tou”. Un nou concepte que cada vegada ressona més. El moviment consistiria a fer que Carles Puigdemont no perdés el seu càrrec de president, però ho faria sense funcions. Amb el control de la presidència, però sense regalar la imatge de destitució, el pas següent seria el del control de la Conselleria d’Interior, el cos dels Mossos d’Esquadra i l’àrea d’Economia, en mans de Junqueras. Després d’aquesta primera intervenció, l’increment del control s’aniria estenent a totes les competències del Govern.
Els escollits per controlar la Generalitat
Roberto Bermúdez de Castro, Secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Marlo Garcés, Secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Agustín Conde, Secretari d’Estat de Defensa, J. Enrique Fernández de Moya, Secretari d’Estat d’Hisenda, Arturo Romaní, Subsecretari de Defensa i Marcial Marín, Secretari d’Estat d’Educació.
“Si fem eleccions, els independentistes es poden multiplicar per quatre”
L’objectiu principal per intervenir la Generalitat és el d’evitar qualsevol declaració oficial d’independència. Ara bé, arribats a aquest punt, només una hora després de l’anunci de Méndez de Vigo, portaveu del Gobierno, fonts dels populars discrepaven del full de ruta quasi oficial que preveu la convocatòria d’eleccions. Sense anar més lluny, el líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, al programa ‘Las Mañanas de Cuatro’ considerava que anar a eleccions no era una solució: “no hi haurà equilibri de forces, si fem eleccions tindrem el problema multiplicat per quatre”.