Què ens fa pensar que no existeixen els fantasmes? És possible que hi hagi persones amb més sensibilitat que d’altres? Això és el que planteja Mal Nosso, pel·lícula brasilera dirigida per Samuel Galli. Una cinta que t’atrapa poc a poc, com si es tractés d’un esperit que se t’enganxa amb la voluntat de no marxar mai més.

La cinta comença amb una marcada estètica d’snuff movie (pel·lícules de violència i assassinats reals ja que les persones que hi apareixen són torturades de veritat).

Un home de mitjana edat encarrega a un assassí professional – un home sense escrúpols que es diverteix matant dones – que acabi amb la vida de la seva jove filla. Poc a poc s’aniran descobrint el perquè de tot plegat, i l’obscur passat del protagonista.

La construcció dels personatges és la clau de la pel·lícula; és impossible no experimentar fàstic i ràbia envers els protagonistes, els quals actuen sense pietat i amb la ment completament freda. Però a mesura que avança l’argument aquestes percepcions canvien: un gir de guió molt arriscat però que acaba sent efectiu. Mal Nosso es podria traduir com “el mal que habita dins nostre”, un bon títol per capturar l’essència de la pel·lícula.

El festival de Sitges d’aquest any ha estat marcat per la figura de Dràcula, i s’hi han projectat diferents versions cinematogràfiques de l’obra de Bram Stoker. Un dels cicles més esperats ha sigut el de les cintes protagonitzades per Christopher Lee durant els 50 i 60. Dracula Barcelona és un documental que s’endinsa en la voluntat de directors catalans i espanyols de produir noves versions de la ja arxiconeguda història, totes elles filmades a la ciutat comtal.

El documental no només explora els testimonis dels actors i professionals que van participar en aquestes cintes de baix pressupost com El conde Drácula o Dracula Cuadecuc, si no també posen de relleu la realitat social i política de l’època. Un documental imprescindible.