Realpolitik

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Realpolitik; «política dels fets reals» en alemany

 

El cap em bull, vull escurçar les hores. Arribo a l’Arc del triomf. Són les 14:30. No hi ha ningú. Una nena juga a petar bombolles de sabó. El sol inunda els meus pensaments. La tensió flota a l’ambient però allà ningú la nota. A l’Ateneu Barcelonès tot eren converses cridaneres o xiuxiuejos muts. Vull que arribi el moment, vull fer esclatar les hores. Són les sis.

Ens hem d’esperar una hora més. Tothom vol aplaudir una república. Carles Puigdemont ha de parlar. Les consignes són evidents i la massa es mou com un banc de posidònies multicolor. Són com les bombolles que he vist abans.

Les dues últimes setmanes hem estat sotmesos a la taquicàrdia i a la infàmia. Tots ens hem bolcat en l’esfera pública, en la res pública. Hem estat actors d’un públic cec. Hem estat acarnissats defensors del sí, persones absorbides per les seves passions. També hem estat indignats, equidistants o unionistes. Tots hem actuat. Tots hem estat part del joc. Les nostres aspiracions i somnis personals s’han convertit en desitjos polítics. Ho hem vist en els bells rostres dels estudiants. Efebus que volien la seva llibertat. Però també en l’angoixa de Cristian Segura, quan l’1-O veia la Policia Nacional al carrer Aribau. Tot això ha xocat a les set de la tarda del dimarts deu d’octubre amb un personatge inesperat, la realpolitik. El sol es pon i els ocells juguen amb els helicòpters.

Avui (ahir) hem esperat i ens hem reunit per escoltar el nostre president al passeig Lluís Companys. Ens hem concentrat a l’Arc del Triomf esperant que passes allò que desitjàvem i hem xocat amb allò que volíem en secret. L’eufòria de ser un estat ha durant un segon. Els aplaudiments han tapat el discurs a l’esplanada. Tothom ha començat a celebrar una república que encara no existeix. Tothom s’ha entristit en comporbar aquest fet. 

El nostre president ha parlat a Catalunya i a Espanya i abans de fer-ho esclatar tot, abans de fer un salt al buit en pros de la llibertat, ha estès una mà al diàleg. No ha fet cas de la màxima castellana “honra sin barcos” i ha posat l’altra galta al règim del 78. L’esperança d’un pacte que ens porti a ser lliures i desfer-nos del feixisme és allò que ha anunciat Puigdemont. Ho ha fet, ja que el problema d’aconseguir quelcom és retenir-ho. Tinc la cara llarga i penso que jo no faig defensar el meu col·legi per això.

- Publicitat -

En arribar a l’Arc del Triomf una nena jugava amb bombolles i les petava, tothom la mirava i ningú es fixava en la noia que les feia. Aquells qui volem la República hem de ser com la noia que feia les bombolles. Incansables davant d’un tràgic destí, el nostre fat no ens ha de fer por. L’1-O va deixar clar què volíem. Com declara Marta Rosiquer d’Universitats per la República; “El que volem és que es proclami la república. Nosaltres reclamem diàleg i qui no ho entén és el govern espanyol. Nosaltres ens hem de mobilitzar per deixar clar que el que volem nosaltres és la proclamació de la república. I entenem que qualsevol diàleg ha de ser d’acord amb com fer la república que han reclamat els ciutadans. Per tant ens hem de mobilitzar.” Hem de ser incansables, ara juguem a la realpolitik.

Tothom fuig del passeig Lluís Companys, el riu de gent entra al metro i es para als semàfors. El groc de les llums tenyeix els seus rostres. Com el d’una noia morena i de rostre ros que plora d’emoció, potser de vergonya. Tothom fuig al veure en una gran pantalla que els seus somnis han estat superats per la realpolitik.

Però en quedar-me allà, en seguir mirant la pantalla instal·lada al mig de passeig, crec que només la nostra determinació, la nostra força, és allò que pot convertir els nostres anhels en fets tangibles. Les bombolles d’il·usió poden esclatar en decepció, però algunes, només la realpolitik les farà ser conses tangibles i llargues en el temps. Només la lenta estratègia d’una partida d’escacs ens alliberarà. En els rostres de molts avui veiem decepció per un fet que s’esperava massa. El govern, però ha triat la millor opció per poder declarar la república i mantenir-la. El govern ha entrat en el joc de la realpolitik.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca