La 50a edició del Festival de Sitges està sent tota una retrospectiva als orígens del cinema fantàstic i de terror. Dissabte 7 l’Auditori del Melià es va rendir als peus de Dario Argento i Guillermo del Toro, que van presentar una sessió especial conjunta imprescindible.
Guillermo del Toro, padrí de la 50a edició del festival, va presentar a Dario Argento com “un mestre del fantàstic”. I no podríem estar més d’acord amb les paraules del mexicà: Suspiria és un títol de culte, un conte que explora la bellesa del terror. I coincidint amb el 40è aniversari de l’estrena de la pel·lícula, Sitges ha volgut retre homenatge al que molts consideren un dels pares del cinema de terror europeu.
Suspiria ens demostra que l’horror també pot ser bell. El director italià es va inspirar en els clàssics en Tecnicolor dels 50 i 60 i en els títols de Disney per així crear una pel·lícula amb una estètica excel·lent. Filmada l’any 1977, Suspiria narra les peripècies d’una jove nord-americana en una hostil acadèmia de ball europea.
Artífex del gènere del giallo – pel·lícules italianes sobre temes sobrenaturals – Dario Argento ens demostra de forma impecable com fer una pel·lícula artísticament perfecta. Cada escena ha estat pensada al mil·límetre, buscant una intencionalitat en concret: destacar la bellesa de l’horror. Una premissa molt característica del cinema expressionista alemany, un dels principals referents de Suspiria. No volem destapar gaire més sobre l’argument: només dir-vos que és tota una experiència estètica equiparable a visitar un museu. Poca broma.
La bellesa de l’horror també es veu a Crimson Peak, pel·lícula de Guillermo del Toro clarament influenciada per l’univers creat per Dario Argento. Igual que la protagonista de Suspiria, a Crimson Peak trobem una jove que s’adona del poder amagat en allò desconegut: una metàfora del pas a l’edat adulta i les pors que envolten la joventut.
Però a Sitges també hi ha lloc per a les comèdies d’acció i amb traces d’humor negre com Solo se vive una vez, pel·lícula argentina que compta amb l’aparició de Santiago Segura, Hugo Silva i Gerard Depardieu. El film no deixa de ser la típica comèdia d’acció previsible en la que, malgrat els embolics inicials, acaba bé per a tots. Res de nou.