Un festival antifeixista?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Acaba de començar la 50a edició del Festival de Sitges. Un festival de cinema fantàstic que enguany ha topat amb la realitat. Una realitat que es resumeix en l’actualitat de la política catalana i que d’una manera cega, el festival ha pres com a seva. També ha fet seu l’escriptor Karel Capek, de La Guerra de les Salamandres o R.U.R. llibres que semblen inspirar els films que s’han pogut veure aquest divendres.

Ahir (avui) dijous, s’han projectat dues pel·lícules que entre elles es complementen; The Shape of Water de Guillermo del Toro (sinposi) i The Battleship Island (sinposi) de SeungWan Ryoo. Els dos films versen sobre l’aigua, sobre aquells monstres que l’habiten. El primer de manera literal, el segon de manera figurada i en forma de mina de carbó. El primer hi vol entrar, el segon en vol fugir. Aquesta coincidència pot haver estat accidental, ja que per tercers m’ha arribat la informació que el festival havia de començar amb Blade Runner II, una pel·lícula esperada i que hagués fet del primer dia, un dia de nostàlgia i història per Sitges.

Sally Hawkins in the film THE SHAPE OF WATER. Photo by Kerry Hayes. © 2017 Twentieth Century Fox Film Corporation All Rights Reserved
Sally Hawkins in the film THE SHAPE OF WATER. Photo by Kerry Hayes. © 2017 Twentieth Century Fox Film Corporation All Rights Reserved

Però com afirmaven, la realitat s’imposa i cegament aquests dos films tracten una mateixa temàtica; l’emancipació de persones normals i la presa de partit que fan davant d’una realitat concreta. Guillermo del Toro mostra com una jove muda fa els impossibles per rescatar el seu amor aquàtic de les urpes de la CIA en el context de la Guerra Freda. Ho fa amb un film clàssic i amb diferents aclucades d’ull al gènere. No en va, el monstre es menja un gat (a Alien, el gat salva a la protagonista). També es mostra la pulsió sexual d’una dècada fent servir l’aigua com a motiu. La protagonista es masturba en una banyera, només allà hi podrà trobar el seu amor (només ella mateixa es pot alliberar). Els protagonistes, a l’hora de salvar el monstre, no fan cas de conjures polítiques, decideixen salvar-lo ells mateixos, decideixen que la justícia ha de ser executada per ells mateixos, per ningú més. La relació amb Capek la trobem amb La Guerra de les Salamandres, podem establir diferents paral·lelismes, sobretot en un festival on també s’estrenarà La Pell Freda d’Albert Sànchez Piñol.

The Battleship Island, és l’altra banda de la moneda. Situada al Japó de la Segona Guerra Mundial, ens mostra com tot un seguit de persones són reclutades per treballar en una illa-camp de concentració. Allà conspiren per trobar la seva salvació, una salvació que només trobaran amb l’autoorganització, una vegada hagin “matat” els seus líders. Un retrat de les condicions dels esclaus coreans a el Japó durant la Segona Guerra Mundial. Una illa plena de treballadors, on anem veient com cada u treu profit de les seves habilitats per sobreviure. La lluita dels coreans per fer front a l’opressor japonès, aquests dies es pot llegir com una al·legoria de la situació catalana.

Els dos films ens mostren una aproximació i una fugida de l’aigua, es complementen entre ells. Són dues narracions que esdevenen una. L’home o dona normal que es converteixen en heroi. I l’heroi que baixa a l’infern. El rei que és destronat. El fet que l’aigua sigui quasi un protagonista en els dos films ens ho confirma. Així com les fonts d’inspiració que recauen en l’autor; Karl Capek. Les dues pel·lícules, encara que no sigui la seva intenció, mostren com hom s’organitza per combatre una situació injusta. Com la gent del carrer esdevenen herois en organitzar-se i creure que ells són els únics que poden combatre el feixisme de les seves situacions quotidianes. A The Shape of Water; el racisme, l’homofòbia i l’anticomunisme. A The Battleship Island, és l’imperialisme feixista japonès.

El primer dia de Sitges, ja que ha estat un dia de realitat, de mar i política. Un entrega del festival dedicat al Vampir. Esperem que al llarg del festival no puguem fer més analogies amb la situació política i els afortunats que hi podem anar, puguem tenir al Garraf una bombolla on esbargir-nos.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca