La fira d’art contemporani va arribar dijous a Barcelona. Ho va fer en un clima de tensió. Però la civilització del món de l’art evita comentaris ofensius, normalment tot se soluciona amb un acudit o una mirada. Dijous al matí era a la presentació de premsa i no hi vaig tornar més. Hi volia anar el dissabte, però amb un amic formaven part del Comitè de Defensa del Referèndum del meu barri i trobava que havia de ser allà.

Tot i així convé que reflexionem molt seriosament sobre aquesta fira. Una fira que ha oscil·lat la seva qualitat al llarg dels anys i que aquest any en compleix 10. Una qualitat que potser molt qüestionada, però que és salvada per galeries com Km0 Gallery, Kunst Editions Gallery o Sun Gallery. A més d’ADN Gallery o Square Art Projects. Entre altres.

Parlo amb la Katherina Di Turi i en Piers Veness de Sqaure Art Projects, sobre el seu estand; “Nosaltres volem donar visibilitat als artistes joves, en coneixem aquí, però tenia més sentit portar artistes de Londres per portar-los aquí, en una audiència nova. Portar coses interessants i noves.” Ho han fet amb Lee Marshall i Alex Strachan, una jova parella d’artistes, que juguen amb el surrealisme i l’art analògic i digital. Situen les tendències en l’art així; “passem molt temps parlant de l’impacte d’Instagram. Hi ha un efecte global. Hi ha una barreja d’elements” Les obres d’aquests dos artistes són remarcables i comparables a Aldo Urbano. Parlo amb ells sobre la situació del país i em pregunten, volen saber que passa i passarà a Barcelona.

Segueix la visita i infal·liblement passo a saludar en Jordi Vernis de la Galeria ADN. Una galeria que ha decidit exposar els dibuixos de Abdelkader Benchamma de gran bellesa nívia, uns dibuixos que s’allu. L’artista bella col·laboradora d’ADN, les seves obres recorden l’exposició que es va fer la mateixa galeria la tardor passada “Home Swiss Home / South of Heaven” d’Eugenio Merino i Tobias Bernstrup. Miquel Ángel Sánchez, hores després m’explica; “A nosaltres ens agrada l’art bo, és cert que les darreres temporades no s’ha vist feina en format de dibuix. És cert que tenim una línia sociopolítica, però això no vol dir que puguin entrar registres més humanistes“.

Em fixo també amb Sun Gallery, del Japó, que ja ha fet acte de presencia en altres ocasions. Kurihara Jugo és un gran artista i les seves obres transmeten la tradició japonesa, alhora que es mostren comprensibles pel públic occidental. I també la Km0 Gallery amb les obres postapocalíptiques de Gianni Moretti Studi, totalment necessàries en el context actual per la seva bellesa i cruesa. D’altra banda, l’exposició de Fito Conesa amb NON UNISON, representa una peça immillorable d’un artista jove i amb molt de potencial. Com sempre esperem que les seves belles obres actuals siguin un preludi d’una gran carrera.

El contrapunt a la fira, però és la realitat. Una realitat que hem vist a cops de porra aquest diumenge. Moment en què la fira estava oberta i es van fer xerrades com les del bufet d’advocats Cuatrecasas sobre tot allò que havia de saber el món de l’art sobre avantatges fiscals. Com em deia dijous Carolina Díez-Cascón; “considerem que l’art no té res a veure amb la situació política” així com afirmava que era pitjor un partit del Barça per l’afluència de públic. La fira no restà tancada, com tampoc ho van fer museus i altres centres. Sobre aquest tema Martí Peran reflexiona en declaracions a Mirall; “La relació entre el context i la fira Swab o Gallery Weekend enmig d’aquest context és estranya. És evident que aquest cap de setmana cal estar atent. Amb el grau de mobilització que hom trobi necessari. Em sembla inequívoc. El fet que simultàniament s’hagi fet aquest esdeveniment no deixa de ser un destorb. La intersecció no és còmode. El que toca fer és ser capaç de tenir un ull en un costat i el cap sencer en un altre“. I també el galerista Miquel Ángel Sánchez; “És un moment important, ve molta gent de fora i alguns han decidit no venir també és veritat. És cert que la situació actual que és complexa. Per nosaltres es una llàstima, però també entenem que la dinàmica sociopolítica és la que és i tots hem de treballar per solucionar-ho“. Totes declaracions de dijous

He dit al principi d’aquest article; només vaig anar dijous a la fira. Entenc que la importància del Gallery Weekend i la fira SWAB és una cita única i programada, treballada per moltes persones durant tot l’any. Dit això, he de dir que aquest cap de setmana l’art ha estat miop a la realitat. Artistes com Guim Tió, Chamo San, Anna Llimós, Xavi Vilaró o Estela Ortiz, han comentat els fets de diumenge. Però cal reflexionar molt en aquest sentit. Una fira com SWAB, amb la seva projecció internacional no pot restar indiferent al fet que la policia cometi actes de terror entre la població. Els fets parlen per ells mateixos. La pròxima cita de la fira SWAB, però haurà d’estar marcada per la seva indiferència cap a la defensa dels valors democràtics.