Quan vam encetar el projecte de Revista Mirall no ho vam fer amb l’objectivitat de bandera, ho vàrem fer, bàsicament, per fer visible el mirall d’una societat jove que en el món cultural, polític i periodístic vol pronunciar-se sense embuts. El fet que des del primer dia promocionem joves del món cultural i periodístic sense demanar res a canvi ens ha posicionat en un espai que per nosaltres és molt còmode, al costat dels moviments reivindicatius. Eina indispensable del progrés.
La bona sintonia amb els moviments ens permet, per exemple, que considerem com companys els qui enceten empreses com ‘Universitats per la República’. I ho fem perquè entenem que en un context polític com l’actual en lloc de restar passiu ens hem d’involucrar en lluites tant dignes com necessàries. El jovent, sovint acusat d’immòbil, aquesta setmana ha sortit al carrer per defensar el referèndum. Unes mobilitzacions que des d’aquí hem acompanyat cada dia, perquè les hem fet tan nostres com seves.
L’equidistància per a Revista Mirall no és una opció, el projecte no pot restar passiu. Hem aguantat la campanya institucional del referèndum de la Generalitat des del primer dia fins que els col·legis electorals han obert. Hem participat en encartellades, fins i tot hem dissenyat un cartell propi per no ser acusats de partidisme. De fet, la producció del cartell mitjançant una impremta quasi ens comporta un problema amb la policia.
Prenem partit, i ho fem perquè no entenem cap altra manera de viure. Ser equidistant en un moment com aquest és com ser neutral. Seria com ser un mitjà acomodat que no vol arriscar per mantenir la seva posició. Prenem partit, i aquest diumenge votarem amb l’orgull d’haver aportat el nostre petit gra de sorra en aquesta gran muntanya de la defensa de la democràcia.