A les set del vespre començava el míting central d’Universitat per la República. Tots hi eren convocats. Els meus ànims, baixos, em feien sospitar una altra tanda de parlaments, no podia estar més equivocat. Hi són tots; des de la CUP fins a PDeCAT. Els joves estudiants poblen la plaça, s’hi ha instaurat el govern dels efebus. La república de la joventut. Un govern disciplinat i organitzat, que ha donat resposta a tots aquells que volien servir a un propòsit; la llibertat. Els oradors; Lluís Llach, Euàlia Subirà, Gerardo Pisarello, Mireia Boya i Dolors Sabater, a més d’Oriol Junqueras i Jordi Cuixart pugen a l’escenari. Marta Rosique i Jordi Vives clouen el míting.

Les figures esveltes, les figures baixes, els cossos greixosos i altres prims, de la plaça, ara tots són bells. La seva moral, la seva disposició configura el seu físic. Hi ha gent de totes les condicions i adscripcions. Des de les joventuts nacionalistes fins a Arran. Tots volen escoltar allò que s’ha de dir. Tots volen beure una cervesa escoltant els seus líders. No es poden entendre les concentracions d’aquests dies sinó com un retorna a l’àgora pública. Com em diu la Ciro, que ha estat ocupant la Universitat, allà hi ha trobat respecte i amabilitat. Troba que la situació que vivim és denigrant, i que tots units podem lluitar per la democràcia. El diumenge anirà a defensar les urnes. Ho farà amb el seu Comitè de Defensa de Referèndum. Aquests comitès estan organitzats a totes les facultats i tots els barris. Pep Laporte, de l’organització Universitats per la Independència, m’explica com els comitès es reuneixen en assemblea per acordar com manifestar-se durant el dia. Aquests estan centralitzats amb un comitè de Defensa Nacional en contacte amb les principals organitzacions del país. Aclareix que són com comitès de vaga, però fills d’un moment excepcional. Les assemblees de les facultats s’han substituït per aquests comitès. El seu centre d’operacions està a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Aquests comitès seran els garants de l’obertura dels col·legis electorals. Off de record puc saber de la seva gran força, les reunions han estat constants i els responsables tenen encomanats grups de voluntaris.

El míting continua. Tothom crida; “Jo sóc sediciós.” Dolors Sabaté, Eulàlia Subirà, Lluís Llach, Gerardo Pissarello tots han desfilat entre càntics. Mireia Boya ha estat vitorejada al pujar a l’escenari amb una màscara de Piolín. Nom que també ha posat als policies que ocupen Barcelona. Però ens hem d’entretenir amb Oriol Junqueras. El vicepresident del govern ha fet un discurs recuperant a Lenin, segueix la seva màxima; tot el poder als comitès. Junqueras ha exclamat; sols el poble salva al poble, perquè només el poble pot salvar el poble. Ha declamat el lema de la Universitat de Barcelona; Libertas Perfundet Omnia Luce. La llibertat ho omple tot de llum. Junqueras ha encomanat als estudiants, la tasca de la preservació de la llibertat. Junqueras ha donat poder als comitès. Joan Tardà ja ho va fer en els seus parlaments divendres passat.

Esquerra és l’avantguarda i Esquerra només vol entregar el seu poder als comitès.
Cada dia d’aquesta setmana els polítics catalans han anat confiant més tasques a Universitats per la República, i aquesta s’ha erigit com una organització disciplinada i capaç. A tall d’exemple, dins la universitat no hi ha més brutícia que la que genera l’ús normal d’un espai. Com també hem comentat, els quadres sorgeixen en gran mesura de l’estructura de les Joventuts d’Esquerra Republicana, ara mateix un dels pocs actors polítics capaços d’aglutinar masses de manifestants, i mantenir-ne les estructures operatives.

Aquest dimecres es cridava “Jo sóc sediciós” a la plaça Universitat i es cridava pel motiu que s’ha descrit ara. En aquest míting es va fer palesa l’entrega de poder i l’acceptació del mateix per part dels estudiants. Així ara tots els estudiants mobilitzats són realment sediciosos, ja que han acceptat ser-ho. La massa ha entès i acceptat el seu rol.

Els discursos s’han succeït, els podeu llegir en qualsevol diari. Però en estar allà, en ser enmig de la massa estudiantil, es veia com els discursos no eren discursos. Eren arengues cap a voluntaris disposats a lluitar la batalla de Barcelona, una batalla que tindrà com a objecte les urnes i com a enemic el feixisme. Avui dijous comencen les vagues a la universitat. Tot el poder que ara mateix té Universitat per la República es materialitzarà l’assistència massiva a les seves mobilitzacions. En l’ordre i la pau. Aquesta batalla comença demà i acabarà el diumenge. Com diu Jordi Vives, a més repressió, més campanya. Tot ha acabat i només veig a estudiants amb motxilles i màrfegues al voltant de la plaça universitat, un riu de gent hi conflueix. Aquest dijous comença la vaga, tothom crida; “Jo sóc sediciós.” I quan a tothom li és igual ser culpable d’un dels actes més greus contra l’estat, aquest estat deixa de tenir sentit.