La nova i antiga Rambla

Barcelona és una ciutat que s’ha inventat constantment a ella mateixa. L’estètica sempre ha perdut als llevantins, i a Barcelona ha arribat a límits insospitats. L’explotació extrema d’aquest fet s’ha resolt amb una massificació del turisme a la ciutat Comtal. Una part realment afectada de la massificació del turisme a Barcelona són Les Rambles. Unes rambles segrestades per multituds ingents de turistes. El reclam popular és la que Les Rambles tornin als ciutadans de Barcelona.

Itziar Gonzalez amb el seu equip Km-Zero han guanyat el concurs internacional per repensar el famós passeig de la ciutat. ‘Cal recuperar la Rambla per als seus veïns i veïnes i per a la ciutadania de Barcelona’, resa la nota de premsa del concurs internacional. “Reflexionar sobre la Rambla és fer-ho també sobre la ciutat”. Cal que la Rambla torni a ser un element identitari i recuperar el vincle entre la ciutadania i l’espai públic de la ciutat” exclamà Janet Sanz. Segons el jurat del concurs, l’equip de Km-Zero està format per Arnau Boix (arquitecte), Lola Domènech (arquitecta), Olga Tarrasó (arquitecta), Jordi Quiñonero (sociòleg), Paul B. Preciado (doctor en Filosofia), Josep Selga (biòleg), Ole Thorson (enginyer de camins, canals i ports), Sergi Cutillas (economista), Ernest Cañada (geògraf), Albert Conesa (enginyer industrial), Sebastià Ribot (enginyer de camins, canals i ports), Cristina Pedraza (arquitecta tècnica), Pablo Feu (advocat) i Pere Mogas (urbanista).

Un equip del qual destaca Paul B. Preciado, deixeble de Jaques Derrida i estudiós de les relacions de gènere, així com és un notable teòric del moviment queer. El 2015 fou cessat del MACBA arran de la polèmica de l’exposició ‘La bèstia i el sobirà’. Itziar González va dimitir com a consellera del districte de Ciutat Vella per les amenaces rebudes arran de la construcció de l’Hotel del Palau. Hotel fet a raó d’un complot corrupte.

Km-Zero en guanyar aquest concurs establirà els criteris de la reforma i l’Ajuntament espera la col·laboració de professionals d’altres equips que s’han presentat. L’argumentari que hi ha darrere d’això és la idea que Les Rambles ja no atenen a les necessitats dels ciutadans de Barcelona. Que aquesta s’ha convertit en un lloc d’on el barceloní n’és expulsat. Un model de ciutat que va ser ideat per l’equip de Pasqual Maragall. Una ciutat oberta al mar i al turisme que ara, tal com es pot entendre per l’opinió general, està morint d’èxit. Així aquest equip hi ha de posar remei a aquesta situació.

Cal fer dues consideracions arran de l’adjudicació del concurs. Una de negativa i una de positiva. La negativa és el to que es desprèn de les notes de premsa i les declaracions oficials. Cal tornar la rambla als ciutadans. Una afirmació que s’escriu o s’expressa carregada de nostàlgia. Així s’estableix un moment indeterminat on les Rambles eren un passeig popular. També però s’obvia la delinqüència dels anys 80, fos per culpa de les màfies o de les manifestacions polítiques. Un passeig que idealitzat per la seva bellesa viu d’una època mítica on sense turistes s’hi compraven flors, i els més progressistes podien corre davant dels famosos grisos.

- Publicitat -

El punt positiu és l’equip a qui s’encarrega de pensar les noves rambles. Un equip sense màcula que pot realment entendre les noves necessitats d’una ciutat que ha demostrat modernitat avantguardista en totes les seves grans planificacions i en aquesta s’intueix una gran aposta per les relacions de gènere. Paul B. Preciado n’és el valedor. Les seves pràctiques filosòfiques poden ser aplicades a un passeig que és un aparador al món. Així com assagen Max Zañartu i Judit Calveras; No és tolerable que el subjecte universal, emmascarat en el masculí, englobi sistemàticament dones i homes. Repensar la ciutat és la possibilitat de considerar l’experiència femenina i la seva quotidianitat.

La nova Rambla, com la planificació de l’Eixample dins del pla Cerdà, o les reformes dels Jocs Olímpics ha de ser un pla d’avantguarda com ho van ser els altres. Un pla que des d’una visió feminista faci intel·lectualment bell un lloc estèticament meravellós. La capacitat de produir aquests canvis de millora sobre l’ordre establert són un bon barem per tal de veure que la decadència queda lluny del nostre horitzó. Les Rambles així poden ser un dels símbols del nou ordre que s’apropa. Un ordre que com les Rambles serà sinònim d’igualtat i llibertat autèntiques.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca