I si tenim la independència molt més a prop del que ens pensem?

L’aposta decidida pel referèndum per part de la Generalitat ha posat fi al processisme. En aquest moment s’ha obert un nou escenari que molts intuïen i uns quants ja sabien: l’Estat està disposat a tot per impedir el referèndum, encara que això suposi perdre la batalla de l’opinió a Catalunya.

1- El primer pas contra el sobiranisme era escudar-se en la legalitat sense donar cap resposta política, una situació anormal que s’ha conviscut un cert temps: judicialització de la política i politització de la justícia; usant les clavegueres de l’Estat i com afirmen que va dir un director de diari: “Por encima de la verdad hay la unidad de España”.

2- El segon pas, s’ha iniciat ara: col·lapsar logísticament el referèndum. Impedir que es produeixi. Sigui trobant les urnes i paperetes, amenaçar de tallar el llum, prohibir actes, tancar webs, així com posar querelles a tort i dret (president, consellers, mesa del Parlament i 750 alcaldes). Amenaçar voluntaris o els mitjans de comunicació que incloguin publicitat. El mateix faran amb el cens. L’objectiu, fer impossible que es pugui celebrar.

3- Si res funciona, el tercer pas, com apuntava Llibert Ferri, seria decretar l’estat d’excepció. Per tant, es permet la detenció preventiva, es suspèn  la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions, la lliure circulació, llibertat d’expressar el pensament, el dret a comunicar o rebre informació veraç, segrestar publicacions sense resolució judicial, dret a reunió i manifestacions, així com el dret a vaga.

Aquí s’obre un problema. Si hom vol impedir que algú surti d’un lloc, primer el pot intentar convèncer, dir que no està bé, després amenaçar i si s’està disposat, fins i tot fer ús de la força física, emmordassant algú perquè no pugui sortir. El problema d’aquesta darrera estratègia, és que perds l’opinió pública, per tant, el subjecte no es pot deixar anar MAI si es manté ferm en els seus ideals. Qui cregui que el 2-O s’obrirà un nou escenari de diàleg sincer, segurament s’equivoca.

Seran importants les enquestes abans del referèndum, ja que un canvi després d’aquests dies, com podria ser un 60% a favor de la independència, trencaria totalment els arguments sobre l’empat i reforçaria qualsevol pas posterior cap a la independència si s’evita per la força el referèndum.

I si ho tenim a tocar?

Si poden impedir l’1-O, necessàriament amb una resposta desmesurada, res acaba aquí, ni objectius ni reivindicacions. Està per veure, si la maquinària repressiva estatal segueix. Multes inassumibles als mitjans, associacions tancades (o sense subvenció, que és el mateix), alcaldes suspesos… fa temps que l’Anna Gabriel preveu la possibilitat que s’il·legalitzi la CUP. Però, com deia Vicent Partal, “cap estat del món no ha pogut aguantar permanentment un règim repressiu, oimés quan una part substancial dels habitants hi va en contra i sap com combatre-la”.

Més enllà de perdre el pols amb la Generalitat, per què l’Estat està disposat a tot per impedir que es pugui votar? Potser no estem tan sols. Hi ha indicis. S’ha dit que si les urnes es troben en algun consolat o han descol·locat a tothom les declaracions de Juncker i la Portaveu del Departament d’Estat d’USA. Hi ha quelcom que no s’entén. Tot i que les declaracions de Santi Vidal eren de “bocamoll”, hi cap la possibilitat, com deia, de que 11 dels 28 estats de la UE reconeixeran Catalunya l’endemà mateix? Com deia, realment hi ha un Estat molt solvent que farà de banc durant la transició cap a un “estat normal”? O simplement s’inventava tot?

Si l’escenari descrit per Vidal fos cert (o aproximat), llavors s’entendria que l’Estat estigui disposat a ser la Turquia de la Unió Europea. Potser ho tenim més a prop del que creiem, i un altre indici és que hi ha molta gent jugant-se molt. Si no no fos possible no estarien fent el que estan fent. El que és segur és que tornar enrere i que l’Estat aturi la maquinària com si no hagués passat res, ja no és possible. Anem a totes. Però repeteixo, i si realment ho tenim molt molt molt més a prop del que creiem?

Lo jodido del miedo es que te derrota antes de luchar“. Joaquín Lorente.

- Publicitat -

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Vergés assumeix totes les responsabilitats en la gestió de la crisi

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha assegurat que assumeix totes les responsabilitats que té en la gestió de la covid-19...

El vicepresident segon i ministre d'Afers Socials, Pablo Iglesias, ha afirmat que el govern espanyol "no renunciarà al diàleg amb cap força política" per...

La fiscalia actua contra el 100.2 dels presos polítics

La fiscalia ha reclamat al Tribunal Suprem que declari la seva competència per revisar els recursos contra l'aplicació de l'article 100.2 del règim penitenciari...

Colau proposa pagar fins a 1.200€ al mes per cada pis turístic que passi a lloguer social

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha ofert pagar fins a 1.200 euros al mes per cada pis turístic que passi a lloguer social de...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca