Si no fos per una trucada providencial la meva estada entre les tendes de la Setmana del llibre en català (del 8 al 17 de setembre a la plaça de la Catedral) haurien estat purament testimonials. Tenia molt clar què i qui volia veure. Tot i així vaig decidir emportar-me per la meva debilitat, passejar entre llibres. Volia veure l’estand de Les Males Herbes i comprar R.U.R. de Karl Capek, l’obra literària que ha fixat el nom de robot a les nostres ments. Una editorial, que respon a la inquietud i el run-run de petites llibreries i editorials per refer el sector editorial i llibreter. Afronta la indiferència del públic amb bons llibres, bones activitats i cursos amb el segell d’una qualitat amb pocs precedents. Així cal visitar també la parada 6 i 7, ocupada per diferents editorials especialitzades amb llibres infantils. I per cert, eviteu les parades de La Central o l’FNAC, el seu negoci ja és prou lucratiu.
No m’entretindré amb les menudeses de l’escenografia que envolta la setmana del llibre en català. La indumentària dels passejants amants dels llibres no ofereix peculiaritats. El voluntaris de Plataforma per la Llengua són espurnes grogues en un mar multicolor de parelles i famílies. Aquest primer grup es fon amb un segon, un que es saluda i s’entreté amb les coneixences que té, que aprofita l’small talk per saber si el seu projecte tirarà endavant o per apropar-se a qui vol deixar de tenir distant. Estranyament però hi ha un silenci que recorre l’ambient.
El sol però em fa quedar-me i passejar entre llibres. L’eco d’aquesta fira es pot veure per les entrevistes que han anat sortint a la premsa. Paul Auster, hi va anar el dissabte per ser entrevistat per Antoni Bassas. També entrevistat a l’ARA per Jordi Nopca. També han aparegut a la premsa les elegies per tot allò que es fa malament o les gestes dels agents literaris, la premsa literària ens exposa els mèrits d’un sector que viu un creixement del 3.6% i factura 238,6 M d’euros l’any el 2016. Una bonança que es transmet en la cara dels paradistes, i de l’ambient, festiu i d’una eufòria continguda.
Les activitats copen l’agenda durant la setmana del Llibre en català. Entre elles cal destacar les entrevistes que farà Anna Guitart. Ferran Torrent, Nanni Balestrinni i Jordi Puntí hauran passat pels seus amables interrogatoris abans d’acabar la setmana, per cortesia de Moritz. També entrevistarà a Jaume Cabré just abans de l’entrega del 21è Premi Trajectòria al mateix autor. Les signatures de llibres i presentacions seran la norma. I també es faran passejades. Entre elles cal destacar la de La Barcelona de Vida Privada, que es farà el divendres 15 de setembre a les 18.00. El punt de trobada es Via Laietana/St. Pere més baix. L’activitat la dirigirà Maria Nunes. Per últim al llarg de la setmana s’homenatjarà a Manuel de Pedrolo, o Joan Fuster entre altres.
Entre la babel de llibres, he de destacar les revistes. L’estand dedicat en ser un gran quiosc exposa una gran multitud de revistes. Entre elles la Revista de Foment, dirigida per l’escriptor Valentí Puig, és un exemple d’edició, continguts interessants i bon fer. Filla del Foment Nacional del Treball, dedica el seu número d’octubre a la Revolució Russa. Al quiosc fullejo la revista i m’esgarrifa la seva qualitat, basada en la bona tria de temes i redactors. Una bona tria que ja s’intueix només amb el seu disseny.
Surto del quiosc i em retrobo amb la norma que ha marcat el meu passeig, un estrany silenci al voltant dels llibres, potser per devoció o per evitar algun sacrilegi, les figures que transiten no exclamen, ni declamen. Sembla que xiuxiuegin. Fins i tot al bar, on em trobo una delegació d’il·lustradors, entre els Pilarín Bayés, Albert Asensio, Jordi Vila i Francesc Rovira acompanyats de l’escriptora i ex presentadora de televisió Elisenda Roca. Una delegació que ja va anar a la Fira del Llibre de Bolonya aquesta primavera. Però també hem pogut veure a Anna Guitart a l’estand 53 on hi ha la parada d’Edicions Periscopi, una editorial jove i de prestigi, l’única màcula que tenen és el llibre El silenci del far. O a Bel Olid gaudint de la companyia i el sol abans de dinar.
Enguany la Setmana del Llibre en català, mostra la vitalitat d’un sector que ja no és quelcom marginal. No ho és per totes les petites editorials i llibreries que han anat normalitzant la literatura catalana. Ho han anat fent des de la naturalitat i la qualitat dels textos. Però també i no hauríem d’oblidar la tasca d’Albert Sànchez Piñol, l’autor més traduït en llengua catalana. Una suma d’esforços en els quals les contribucions més importants quedaran amagades al públic, però els seus resultats seran notoris. Uns feroços que d’altra banda no tenen cap sentit si nosaltres mateixos no comprem llibres català i donem així suport als nostres magnífics escriptors. Potser el silenci, era un silenci dubitatiu, un silenci mig culpable d’aquell que no compra quasi cap llibre, i allà s’escarrassava per comprar el que fos més autèntic. Però també potser era un silenci d’admiració, per una indústria que contra tot ha aconseguit tirar endavant i cada any suma nous èxits.