A Revista Mirall no se’ns escapa la tradicional caricatura d’en Jordi Minguell dedicada als personatges més destacats del mes o, en aquest cas, de l’estiu. Amb el referèndum de l’1 d’octubre a l’horitzó, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Ada Colau i Oriol Junqueres han protagonitzat un estiu que serà recordat per l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona.
Els quatre polítics protagonistes d’aquesta edició són els qui han de marcar, Tribunal Constitucional i Fiscal General de l’Estat al marge, la dinàmica dels dies que vénen. Amb la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República aprovades, el xoc de trens ja és un fet.
Carles Puigdemont
President per sorpresa, acaba amb el debat sobre la determinació independentista d’un líder convergent. Sense complexos, agafa el càrrec per conduir el país a les portes de la República.
Resten 21 dies per l’1 d’octubre, el Fiscal General de l’Estat ha presentat una querella criminal per desobediència, malversació i prevaricació. Coneix el precedent judicial, no li fa por. Té una missió, la vol complir, i quan estigui feta, plega. Conviu amb la manipulació mediàtica amb un somriure, el seu passat periodístic el cura d’espants.
Mariano Rajoy
“Si hay alguna persona que no me gusta, yo no me enfrento a ella. Procuro ir en paralelo, y así se es más feliz, créame”. Aquesta reflexió del mateix president defineix perfectament l’actitud d’un govern que evita un debat polític amb les eines judicials que disposa. Un president que amaga el cap, mentre les clavegueres del ministeri de l’Interior fan la resta.
Repeteix el mateix missatge que durant la convocatòria del 9N. És un problema polític que ni vol ni pot resoldre, ja que va ser ell qui ho va començar amb la campanya de signatures en contra de l’Estatut.
Ada Colau
Dos anys al capdavant del consistori barceloní no és temps suficient per valorar amb prou detall la tasca realitzada. Tanmateix, aquell relat fresc i atrevit ha desaparegut. De defensar la consulta del 9N i pressionar el president Mas perquè no tirés enrere la convocatòria, a esperar la valoració del secretari consistorial per decidir si posa a disposició del Govern els col·legis electorals pel referèndum de l’1 d’octubre.
Desgastada per l’exigència dels moviments socials de la capital, calcula cada pas per no ferir el projecte de Catalunya en Comú i assolir la presidència de la Generalitat.
Oriol Junqueras
Les enquestes diuen que serà el futur president de la Generalitat, uns estudis que li han fet calcular durant un any i mig tots els moviments per no desgastar la seva figura i la del partit. L’independentisme veu en ell, i en ERC, la determinació en favor de la República que sovint manca el PDeCAT.
De perfil per evitar sortir esquitxat de les trifulgues entre demòcrates i cupaires, ha restat al costat de Mas i Puigdemont en la firma del decret de convocatòria del 9N i de l’1-O. Aquest cop, però, també ha estampat la seva lletra en el document. Segurament ha estat així per l’excés de protagonisme que el primer va mostrar amb la consulta.