En moments de màxima tensió política és imperatiu mostrar-se segur, sobretot si ets la part dominant. A poc més de 48 hores del xoc institucional, l’executiu de Rajoy intenta fer visible un estat de normalitat que resta molt lluny de la realitat contextual.

Apuntava el líder del Partit Popular Català, Xavier Garcia Albiol, que a diferència de la consulta del 9N aquest cop el Gobierno sap com ha d’actuar: “tenim un precedent”. La realitat, però, és que la fórmula no està del tot clara i es dibuixen tres escenaris que contemplen un risc notori per al govern central.

Repetir la judicialització

Si fem cas a les paraules d’Albiol, el precedent ens dibuixa una reacció del Gobierno marcada per la judicialització. Evitar el debat polític i donar la responsabilitat a les institucions judicials per neutralitzar i evitar la votació de l’1 d’octubre. És l’estratègia més còmoda de Rajoy, repeteix els mateixos moviments sense embrutar-se les mans. Tanmateix, és precisament aquesta postura la que ha distanciat els populars i els socialistes. El partit de Pedro Sánchez marca perfil fent visible l’alternativa federal davant l’immobilisme del Partit Popular. La passivitat de Rajoy ha passat factura entre els que demanen més bel·ligerància i els defensors de la tercera via, ara orfes sense referents per defensar un acord a última hora.

Llei de Seguretat Nacional, la carta que agrada a PSOE i C’s

El temor del Gobierno rau en el fet de no comptar amb el suport incondicional dels partits unionistes. La foto d’un govern que actua sol i sense majoria absoluta al Congreso és molt arriscada portes enfora, motiu pel qual la Llei de Seguretat Nacional agafa més força.

Tant el PSOE com C’s han fet públiques les seves aspiracions per treballar en la unitat d’acció per frenar l’independentisme, però no a qualsevol preu. Amb els socialistes negant l’aplicació de la suspensió de l’autonomia amb l’article 155 de la Constitució, la Llei de Seguretat Nacional aglutina més consens. Aprovada l’any 2015 amb el PP de Rajoy i el PSOE de Pedro Sánchez, el text garanteix “la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”. Un concepte molt genèric que permetria al president del Gobierno convocar eleccions a Catalunya per evitar el referèndum.

Aplicar aquesta mesura té un cost, com explicarà l’executiu espanyol als mitjans internacionals i als seus homòlegs europeus que l’Estat ha fet ús d’una eina que recull el concepte de Seguretat Nacional contra les institucions que durant la crisi terrorista va ser aplaudida?

Un Tribunal Constitucional qüestionat pel Consell d’Europa

Si la imatge d’un govern central que actua sense el consens d’una majoria parlamentària és un problema, en pitjor situació queda el Tribunal Constitucional que amb la reforma de la Llei Orgànica pot executar les seves sentències. Un canvi legislatiu que va topar amb l’avís de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa que qüestionava la neutralitat de la institució espanyola en un dictamen on demanava “reconsiderar” aquesta nova funció. En aquest sentit, el fet que pugui suspendre funcionaris públics, com pot ser el president d’una comunitat autònoma, posen en risc la percepció “d’àrbitre neutral” que ha de tenir la institució constitucional. Observats per Europa, aquesta mesura alimentaria la no separació de poders.

Entre l’espasa i la paret

Els tres escenaris ens empenyen a una última qüestió: el Gobierno actuarà contra els polítics o contra les institucions? Fonts properes al Govern apunten que l’Estat apostarà per aplicar l’article 92.4 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) per multar econòmicament les personalitats. Una mesura que preocupava l’exconseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, però que no fa trontollar l’actual executiu de Puigdemont que fou renovat el mes de juliol passat per formar un bloc disposat a arribar fins al final.

No, el Gobierno no té la situació sota control. Qualsevol de les mesures abans citades, fins i tot d’altres que poden aparèixer en les últimes hores, reforçaria la manifestació de l’11 de setembre i el missatge democràtic de l’1-O. Malgrat el precedent del 9N, la Moncloa no sap com gestionar un escenari institucional que el 17 d’agost va canviar substancialment. El fet que la Generalitat, amb els serveis d’emergències i els Mossos d’Esquadra, donés la imatge d’una d’Estat autosuficient al món ha frenat les aspiracions maquiavèl·liques del Gobierno: acabar amb l’independentisme amb una mesura definitiva.