Què és el ciberpostureig?

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Anar-se’n de vacances i pujar fotografies a les xarxes socials dels últims paisatges vistos, els diferents àpats suculents i fins i tot els millors còctels tot gaudint d’una posta de sol.
A priori, no sembla una mala idea ensenyar on es troben. Deixats anar pel clàssic ‘postureig‘ a les xarxes i també perquè els amics els segueixin la pista, els usuaris obliden els perills de compartir informació a les xarxes.

El primer risc és que la informació de geolocalització pot resultar accessible als amics però també a persones desconegudes, sobretot, si estan sincronitzades amb Twitter o amb altres xarxes socials, ja que qualsevol usuari de la plataforma pot saber i conèixer exactament la ubicació.

Busquen informació a la web

“Telegrafiar la nostra vida a les xarxes socials pot tenir riscs i conseqüències desagradables”, expliquen des de l’empresa alemanya de seguretat G Data. “Un d’ells, potser el més alarmista però perfectament real, és que aquesta informació arribi a les persones inadequades”.

“Els delinqüents cada vegada més, busquen informació de les seves víctimes a internet”, especifiquen des de l’empresa alemanya a Revista Mirall. “Per a ells, és fàcil deduir que si estàs al Carib, no estàs a casa” i afegeixen que “si no hem estat molt curosos, també els serà fàcil saber on vivim. Ens hauríem de preguntar a nosaltres mateixos: Som conscients, al llarg dels anys, la quantitat d’informació personal que hem compartit a internet?”.

Hi ha mesures preventives?

No hi ha ni solucions dràstiques ni universals. L’empresa experta en seguretat recomana “fer servir les xarxes socials de forma prudent i amb sentit comú, revisant les configuracions de privacitat i seguretat de totes elles i analitzar amb qui compartim la informació”.

Malgrat tot, des de G Data asseguren que “no utilitzar les funcionalitats de geolocalització a les xarxes socials o no connectar-les entre si o deixar-les obertes a tothom“, poden ajudar a prevenir i frenar l’onada expansiva de ciberpostureig.