Qui és Joan Brossa?

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Aquesta tardor el MACBA obrirà les seves portes a Joan Brossa: poeta, guionista, creador i més oficis lligats a la noble professió de l’artista. Una exposició monogràfica de més de 250 obres que mostrarà el fons Joan Brossa de l’esmentat museu. També serà una ocasió per entrar dins del llenguatge brossià, un llenguatge que veu de les diferents disciplines de l’art per construir-se a través d’aquestes. Així es veurà la relació de Brossa amb Miró, Tàpies, Pere Portabella, Josep M. Mestres Quadreny i Carles Santos i a l’exposició la seva obra estarà en diàleg amb Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton Finlay. L’exposició estarà a càrrec de Pedro G. Romero, Teresa Grandas, comissaris de l’exposició.

Però qui és Joan Brossa? Aquesta pregunta m’ha anat rondant el cap, per això he acabat traient la pols del llibre de Lluís Permanyer Records Brossa x Brossa. Però els meus records de l’artista són també els de Barcelona. L’escultura poema de davant la Catedral de Barcelona o la façana del Col·legi d’Aperalladors de Barcleona, on l’artista hi instal·là una llagosta de 7 metres. Però també la d’una exposició a la Galeria Miguel Marcos. Aquests records m’evoquen la ironia, la netedat de la posada en escena i els jocs de mans.

Records Brossa x Brossa és un llibre on curiosament Lluís Permanyer no intervé, més que en l’ordenació de les seves idees. Només escoltem, llegim a Brossa. El llibre és una perfecta aproximació a Brossa en totes les seves facetes, o les que importen al creador. Brossa va ser d’aquella generació que va haver de créixer intel·lectualment en l’erm de la postguerra espanyola. Hem de recordar que el 1939 mig milió de persones van fugir d’Espanya. I entre aquesta massa es trobava gran part de l’elit intel·lectual del país.

Escoltem a un Joan Brossa lligat als moviments d’avantguarda catalans, inventor el títol de la revista; Dau al set. Particep d’ADLAN i com el seu pensament no es pot deslligar del d’Antoni Tàpies. Però també va ser un gran seguidor del transformista Fregoli, del cinema, de la màgia. De tot allò que ens porta a veure un altre món dins del qual vivim. I potser Fergoli, és la clau de la seva obra. Quan la paraula Brossa ens ve al cap, veiem els dibuixos, les petites peces que són poemes que ens ensenyen una realitat amagada. Una realitat amagada que bé podria ser l’art. Brossa doncs, crea un llenguatge cerebral i agut en el qual els elements mostren significats ocults als quals podem veure a primera vista, com a Elegia al Che, on un alfabet se’ns mostra sense les lletres C, H i E.

Elegia al Che, Joan Brossa
Elegia al Che, Joan Brossa

A Brossa x Brossa, però descobrim un artista allunyat de la seva obra, que entén l’art com una totalitat. Però també llegim, escoltem aquests comentaris: Cirlot (…) Sempre parlava en castellà. Era feixista i duia l’esvàstica al trau de l’americana. Un dia em va confessar: He visto un cuadro que me gusta mucho: tiene el color de los tanques. O una definició exacta: Picasso és com un gran conqueridor, que corre i guanya terreny, mentre que Miró fa un forat profund. I sorprèn a l’hora de parlar de Josefa Toldrà, mèdium, pagesa i pintora. En aquest llibre doncs, accedim a un Joan Brossa íntim i quotidià. Els seus comentaris, els fets sobre ell mateix i els que fa sobre altres artistes són una delícia per la ment inquieta.

Pilar Parcerissas escriu; [Brossa] Transformar las cosas -comenzando por las más inmediatas- y su significado por medio del pensamiento agudo o la idea, ésta es su propuesta. La conclusió de Parcerissas és la transformació de la realitat. És el moment on la vida i l’art es donen la mà i esdevenen una mateixa cosa. Tal com un pintor pinta un quadre dins la seva pintura, en la vida de Joan Brossa és difícil distingir allò que és la seva vida i les seves creacions.

Aquest món de diàleg permament, ja sigui amb l’espectador o amb l’atenció que el mateix Brossa prestava als artistes i les diferents manifestacions del seu voltant, serà el que podrem veure aquesta tardor al MACBA. El magnànim museu doncs, presentarà un artista que ja trobem entre nosaltres, en els diferents carrers de la ciutat de Barcelona, Palma o L’Havana. Un artista que crea una obra comprensible i que juga. Una qualitat que l’art abandonada een el seu camí d’abstracció conceptual. Però també serà un moment on l’acte performatiu de Brossa es posarà en relleu. Com queda escrit pel MACBA; retornar-li la veu senzilla, menestral, tal com parla la gent amb barret o sense; com parlen una bombeta, un bitllet de tren, una carta d’una baralla, unes manilles, o el confeti. La gent parla Brossa. Una exposició doncs que servirà per respondre a la pregunta que es fa aquest article; qui és Joan Brossa?