Oda nova a Barcelona

-On te’n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca i te’n vas dret enfora amb tes cases disperses, lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?

És l’amor qui m’empeny cap enfora,
i me’n vaig delirant amb els braços oberts.

-Oh! detura’t un punt! Mira el mar, Barcelona, com té faixa de blau fins al baix horitzó, els poblets blanquejant tot al llarg de la costa, que se’n van plens de sol vorejant la blavor. I tu fuges del mar?…

Vinc del mar i l’estimo, i he pujat aquí dalt per mirar-lo mellor, i me’n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca