Lleida: capital de l’independentisme?

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les forces independentistes van assolir una majoria absoluta a les portes del 50% de vots. Només van faltar 80.000 vots que podrien haver estat superats amb escreix si no fos per les múltiples traves al vot exterior, escorat a l’independentisme (un 64% van votar JxSí o CUP) en què només van participar finalment el 7,54% del cens, o sigui 14.781 catalans d’un cens de 196.065.  

Però ni de bon tros va ser un vot uniforme, contrastant el resultat en el fet que en les deu ciutats catalanes que superen els 100.000 habitants, en cap d’aquestes l’independentisme va poder assolir la meitat dels vots, no va haver cap gran ciutat que fos punta de llança de l’independentisme, tot i que representen el 42% de la població catalana.

image1

Encara que en el conjunt català del país els partidaris de la independència van aconseguir una folgada majoria respecte als contraris a aquesta (47,8% per 39,1% de PP, PSC i C’s), només en dos d’aquests deu municipis JxSí i la CUP van superar a aquests partits, mentre que en quatre, els contraris a la independència van superar el 50% del vot.

Una de les ciutats més favorables a l’estat independent és la capital, Barcelona, que representa el 21,6% de la població catalana. L’altra ciutat amb una majoria a favor és la capital de Ponent, Lleida, que és l’única on el vot independentista està per sobre de la mitjana del país.

Cal afegir que a Lleida, una gran majoria dels adherits (88%) del Comú de Lleida, el referent dels comuns, han apostat per donar suport al referèndum de l’1 d’octubre. Malauradament, la suma de PSC, PP i C’s van obtenir una majoria per un sol escó, en gran part per la dinàmica municipal, ja que a les municipals els socialistes van obtenir el 25% dels vots per només un 11% al Parlament. Però tot i presentar-se amb un perfil catalanista, Àngel Ros ha pactat amb Ciutadans i ha apostat per boicotejar qualsevol col·laboració o suport al referèndum i ha creat diverses polèmiques amb el bilingüisme i les plaques franquistes.

Entrar als barris que mai s’hi entra

Els resultats en les diferents ciutats tampoc són ni molt menys homogenis. Per exemple, a Sabadell, trobem una diferència abismal entre districtes. Dels set que té la ciutat, en tres, l’independentisme supera el 50% dels vots, en el districte primer, on està el sector centre, arriba al 65% del vot, mentre que en els altres quatre, no arriba ni al 30%, obtenint només un 14% en el districte setè. No hi ha entremitjos.

Com reflexiona la gramenenca Odei Etxearte, “durant 30 anys, partits sobiranistes com CiU o ERC han estat incapaços d’implantar-se a l’àrea metropolitana”. En les eleccions, habitualment, més enllà de convèncer els propis, els partits polítics cerquen desmobilitzar l’electorat de les altres formacions.

Per tant, en molts d’aquests barris, principalment en els que té menys suport, més enllà de meritòries i persistents excepcions, s’intenta tenir una presència mínima, passant de puntetes, per no provocar la mobilització del vot contrari. En districtes tan importants com Nou Barris, de 168.000 habitants (que seria la setena ciutat de Catalunya) les formacions independentistes acostumen a fer com a màxim un o dos mítings i en la zona més central del districte que no aixequi la reacció dels contraris i no molesta gaire amb l’esperança que vagin a la platja i no a votar.

Amb l’inici del procés sobiranista s’ha fet un gir a l’estratègia, intentant arribar a sectors allunyats de l’independentisme. Un nou problema ha estat, com li ha succeït al PSC o al mateix Pablo Iglesias, de tenir una visió congelada de la població, com si fossin nouvinguts allunyats del conjunt de Catalunya. Però, els barris no són els mateixos i si el 1950 Santa Coloma de Gramenet va rebre una migració que va fer passar la població de 15.000 a 107.000 habitants, actualment, només un 27% ha nascut en altres comunitats.

La majoria, tot i tenir referents i orígens de la resta de l’Estat, han nascut i viscut a Catalunya, són catalans, així que no té sentit fer un discurs paternalista, menystenint la població, com si la població visqués ignorant d’on viu i fos necessari explicar-los on què hi passa. Tenen una posició majoritàriament en contra, però amb marge de fer partícip a la població d’un projecte independentista, a la construcció d’un país, amb contingut social, un país millor, convencent, parlant de tu a tu. Òbviament hi ha gent, especialment de la mateixa població que hi treballa cada dia, passa a passa, però òbviament, tampoc és creïble convertir el projecte en majoritari en pocs mesos, després d’anys sense trepitjar-lo de manera ferma.

Una majoria que s’ha de fer (i es pot fer) més gran

Els resultats en aquesta desena de grans ciutats contrasten amb el resultat en els altres 938  municipals catalans, que representen el 58% de la població. En aquests municipis, amb més o menys suport, les formacions independentistes van obtenir una majoria del 52% del vot. La principal diferència és el suport a Junts pel Sí, que cau del 44% al 33% a les deu grans ciutats.

image2

- Publicitat -

Breus

El Gremi de Restauració veu “sense base científica” la prohibició de fumar

El Gremi de Restauració de Barcelona rebutja la decisió que ha pres aquest divendres el govern espanyol de prohibir fumar en espais a l'aire...

Iglesias denuncia que Podemos és víctima d’un “judici mediàtic”

El vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, ha afirmat que les acusacions sobre el presumpte finançament irregular del partit...

Enllesteixen el projecte museogràfic del centre d’interpretació del jaciment del Barranc de la Boella

El projecte museogràfic del futur centre d'interpretació del jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), ja està enllestit. Segons informa l'Institut...

Cases rurals i càmpings de la Catalunya Central ronden el ple aquest agost

La Catalunya Central s'ha convertit en una de les principals destinacions turístiques aquest estiu. Tot i la pràcticament nul·la presència de clients estrangers, els...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca