Recordar què representa Franco és més necessari que mai

Si la campanya del col·lectiu ‘República des de baix’ és banalitzar el franquisme, els improperis amb els quals la dreta i l’esquerra nacionalista s’han dirigit al moviment independentista des de sempre es mereixen, directament, la categoria de cinisme. Considero que el debat del “i tu més” aquí no té cap sentit, sobretot perquè a l’hora de banalitzar la dictadura el campió és el moviment unionista que, sense cap tipus de temor, ha vinculat tots els moviments autoritaris d’Europa, ja sigui l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini, amb la majoria independentista de Catalunya. Alguns li diuen la Llei de Godwin, de Mike Godwin, que considera que quan una discussió augmenta la seva intensitat la probabilitat de comparar el fet amb els nazis o Hitler és cada vegada major.

El cartell de Franco, encertadament col·locat el 18 de juliol, és un acte de memòria col·lectiva que ens recorda d’on venim i cap a on hem d’anar. És precisament en el context actual, on el debat del referèndum gira inevitablement en la cruïlla de defensar les urnes o blanquejar la imposició de l’Estat en contra d’una proposta democràtica, quan és més necessari que mai no oblidar que després de quaranta anys de dictatura han vingut quaranta anys de democràcia on el sistema oligàrquic de l’Estat ha fet i desfet al seu aire, beneficiant als de sempre com ho ha fet sempre al llarg de la història: amb impunitat, autoritat i confrontació. Impunitat per utilitzar la Policia Nacional per fer actuacions il·legals contra representants polítics de l’independentisme, autoritat per promocionar mediàticament proves falses i alterar les campanyes electorals catalanes per, finalment, fer ús d’aquests ingredients per confrontar-se contra una idea, la independentista, que trenca amb la seva noció de realitat natural, mil·lenària i indivisible que és Espanya.

Una campanya com aquesta, impulsada per gent d’esquerres i republicanes, enfoca el debat a un record. Al record d’un cap d’Estat posat a dit per Franco, una Constitució redactada amb l’exèrcit, qui va tenir un paper clau en la consideració dels papers de les nacions i les autonomies, i amb uns tribunals que en cap moment van depurar el seu caràcter franquista. La vergonya de la Llei d’Amnistia de l’any 1977, que renuncia a reclamar explicacions pels crims de la dictadura, no ens ha de fer oblidar mai el tarannà jurídic d’aquest Estat.

El franquisme no el banalitzen els qui el combaten, ho fan els qui des de les seves caretes el condemnen mentre l’abracen sociològicament. El sistema que combat el referèndum de l’1 d’octubre és el d’un règim basat en el frau, la confrontació, l’aprofitament il·lícit en un exercici permanent de caciquisme, amiguisme i falsa discursiva moral. No oblidar el que representa Franco és més necessari que mai amb l’horitzó polític català, ja que és a les mans dels votants posar en escac un sistema que mereix caure per alliberar els moviments de caràcter social i sobirà de tot l’Estat.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca