PP, PSOE, C’s i Podemos no és que qüestionin el dret a l’autodeterminació de Catalunya, és que directament el neguen, de fet, neguen que el poble de Catalunya existeixi i que el Parlament de Catalunya tingui legitimitat per convocar un referèndum sense l’acord de l’Estat espanyol. Si Podemos diu que aquest referèndum no té garanties i crida al boicot, el que realment està dient és que el Parlament de Catalunya no té dret a sobirania i que queda supeditat a l’arbitrarietat d’un Estat post-franquista.

Malgrat el que puguin dir els partits que viuen del règim espanyol, la llei no és el fonament de la democràcia, és un mecanisme que té la democràcia per regular la societat, i aquesta només és democràtica quan té el consentiment dels governats. La llibertat és, de fet, el fonament de tota democràcia, és la base sobre la qual s’assenta tota arquitectura democràtica, sense ella, la democràcia no és possible.

Quan la llei no s’adapta a la voluntat popular deixa de ser democràtica. Per això, quan el poble de Catalunya, a través del seu Parlament democràtic, demanda, any rere any al govern d’Espanya les seves aspiracions polítiques i el govern d’Espanya no fa cas, ignora, no recull i no canvia la llei; el govern d’Espanya està trencant el principi de representativitat i causant que els governats catalans no vegin com a legítim al govern d’Espanya per governar-los.

Quan aquest utilitza la força demogràfica de la resta de les parts d’Espanya per imposar el criteri de la majoria dels espanyols sobre el criteri de la majoria dels catalans està violant els drets de les minories mitjançant una majoria nacional espanyola tirana que pretén perpetuar-se i hegemonitzar-se al seu territori agredint a les minories.

Quan el govern d’Espanya decideixunilateralment no ser representant dels catalans per no fer cas i no recollir les seves demandes polítiques majoritàries en llei, està trencant el principi de la lliure associació política i de la llibertat individual, fonament de tot sistema democràtic liberal.

Quan el govern d’Espanya utilitza la llei com a tap per no recollir les demandes catalanes està buidant la llei espanyola de tota legitimitat per ser vàlida a Catalunya, en no representar-los, aquesta perd el consentiment dels catalans.

Si anem als fonaments de la legalitat, podem trobar que existeixen tres conjunts de teories que justifiquen el dret a l’autodeterminació: el primer grup són les teories relacionades amb una justificació secessionista de caràcter associativa, basades en el principi de la voluntat dels ciutadans; el segon grup són les teories relacionades amb una justificació secessionista de caràcter nacional, basades en el principi de nació o poble; i finalment, el tercer grup són les teories basades en les reparacions d’injustícies.

La primera teoria de caràcter més liberal és fonament del liberalisme democràtic. Aquesta intenta posar solució a través d’una concepció liberal a la qüestió de la secessió i a l’accés a l’autonomia política. Per aquest corrent, la sobirania no és un atribut col·lectiu de tots els ciutadans d’un estat existent, ja que una part d’ells la pot exercir per constituir-se com un Estat independent. Per això, el poder de la majoria no és moralment legítim si una minoria concentrada territorialment no reconeix la unitat de l’Estat. La teoria liberal es fonamenta en la voluntat dels ciutadans. Així doncs, la unitat com a principi d’indissolubilitat d’un Estat no pot basar-se en la força, sinó en el consens i la lliure voluntat de romandre units ja que, en les societats democràtiques, les relacions són voluntàries. Per tant, el contracte social no pot condemnar generacions futures al dret de poder reorganitzar-se políticament.

Segons la segona teoria, de caràcter nacionalista, considera que el dret a l’autodeterminació correspon a pobles que (1) tinguin una cultura, llengua i tradicions comunes, (2) que a més s’identifiquin amb aquesta cultura comuna i comparteixin la història comuna, (3) els membres han de reconèixer-se mútuament com a nació i (4) han de compartir una identitat col·lectiva.

Finalment, el corrent més estatista i conservador diu que l’autodeterminació està justificada sota clares violacions dels drets humans i de les llibertats individuals.

En el cas de Catalunya, podríem dir que compleix ja tots els requisits de les tres teories que fonamenten el dret:

1. Hi ha una voluntat clara per l’autodeterminació que vol decidir el seu estatus polític.
2. Hi ha una realitat nacional amb cultura, llengua, historia i institucions comunes.
3. Hi ha una vulneració clara de les llibertat individuals al negar el dret a vot, manifestació, opinió i afiliació política al perseguir i criminalitzar als polítics independentistes.

Davant d’aquesta realitat, els catalans, no només tenen dret sinó el deure moral davant la democràcia d’exercir el seu dret a l’autodeterminació. De fet, és l’Estat espanyol qui està violant la legalitat i la democràcia al impedir aquest dret. Sota el seu ordenament jurídic hi ha la signatura d’Espanya als tractats internacionals sobre els drets dels pobles (Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides)

Els  tractats internacionals tenen rang Constitucional, i fins i tot, se situen per sobre mateix de la Constitució en el seu compliment d’acord amb la norma general del dret internacional i el mateix ordenament Constitucional espanyol recollit en el capítol III.

Aquests estableixen que:

“Considerant que la Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i llibertats humans” i que “tots els POBLES tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”

A més a més, afegeix que “res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu per emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets o llibertats reconeguts en el Pacte, o al seva limitació. No es pot admetre restriccions a cap dels drets humans fonamentals reconeguts o vigents en un país en virtut de lleis, convencions, reglaments o costums, a pretext que aquest Pacte no els reconeix o els reconeix en menor mesura.”

Els atemptats més greus als drets fonamentals dels pobles, sobretot al seu dret a l’existència, constitueixen crims internacionals que comporten la responsabilitat penal individual dels seus autors. El restabliment dels drets fonamentals d’un poble, quan són greument ignorats, és un deure que s’imposa a tots els membres de la comunitat internacional. És a dir, que Espanya per haver signat i ratificat aquest dret a l’autodeterminació dels pobles queda exhortada al seu compliment i garantia democràtica.

Aquells, PP, PSOE, C’s i Podemos, que neguen el dret a la autodeterminació, no només són còmplices d’un Estat autoritari, també estan cometent un crim internacional contra els drets fonamentals dels catalans, en virtut d’un dret de conquesta i de domini territorial que, segons diuen, té l’Estat espanyol.

La llibertat, la democràcia, el drets i els fonaments del dret estan del costat dels que estan impulsant el referèndum de l’1 d’octubre. Qui ho nega o crida al boicot està impulsant l’inici de la negació de més drets caps als ciutadans, es comença negant l’autodeterminació i s’acaben destruint tots els drets socials.