Situació enquistada, nou dilluns de vaga. Quedem amb Toni Edo, delegat del Comitè d’Empresa i secretari de comunicacions de la Confederació General del Treball per entendre què passa exactament en la crisi del metro de Barcelona. 

El comitè d’empresa del metro refusa per unanimitat sotmetre’s a un àrbitre extern per acabar amb la vaga, ens trobem en un camí sense sortida?

Entenem que la mediació ja l’hem fet. És necessària i va bé, en el sentit que ens ajuda en les negociacions, però se’ns va plantejar un auto arbitral, és a dir, que una tercera persona faci d’àrbitre i resolgui com queda la situació: et sotmets al que decideixi.

Per tant, si la Generalitat us feia acceptar, acatàveu.

Correcte, era sotmetre’s a la decisió de l’àrbitre. Val a dir que aquest àrbitre s’escull entre les parts, però entenem que no és la millor manera per a nosaltres perquè no creiem que la postura de l’empresa sigui sincera. En una negociació com aquesta l’àrbitre podia optar per una solució intermèdia, però això donava peu a què guanyés la part dominant.

Ja fa quatre setmanes que no han canviat res a les negociacions, i entenem que ens volien portar a aquest escenari que hem rebutjat.

Estem en un moment de regateig a l’alça o a la baixa? Perquè les dues parts exposen les seves raons i l’usuari les contempla d’una manera on sembla que el dilema és veure qui és més fort…

Tenim un problema, que és el de no poder fer arribar el nostre missatge. No som professionals, no tenim ni eines ni recursos per explicar-nos, i el que volem dir és que la mateixa Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat, deia que demanàvem diners, i d’això ja fa temps. Vam demanar que es descongelés el salari, però ho fèiem des del 2011. La qüestió dels diners no és cap impediment per arribar a un acord, però no deixa de ser curiós que des de la direcció, amb Vidal, s’insisteixi amb aquest tema. Intenten donar una sensació de nebulosa, que hi ha alguna cosa per amagar.

“A la direcció de TMB, amb Vidal, els interessa que el debat giri al voltant del tema econòmic, però aquí no hi ha cap mena de problema”

L’última nota de premsa de TMB sobre les condicions destacava la millora; 2016: 32 € lineals, 2017: 1% lineal, 2018: 1%, 2019: 1,5%…

Aquesta és la proposta que vàrem fer, i no és acumulativa de tots els percentatges. Ho volen vendre com que els treballadors volem un augment total de més del 4%, i no és així, va en paral·lel a l’augment de l’IPC. M’explico, hem pogut tancar una clàusula perquè als anys següents hi hagi aquest augment salarial anual, però aquest mai serà superior a l’IPC. L’any 2016 l’augment del nostre salari no va arribar a l’1%, i l’IPC va ser de l’1,9%.

Els interessa que el debat giri al voltant del tema econòmic, però aquí no hi ha cap mena de problema.

CGT apuntava que el bloqueig rau en dues grans qüestions, la jubilació parcial l’any 2019 i la internalització de les tasques i els torns operatius.

Són dos punts bàsics, des de la plataforma vam demanar que acabessin amb les externalitzacions. Per exemple, en el departament de vies hi ha unes feines de manteniment que eren responsabilitat del personal de metro fins que TMB, en un moment donat, va decidir que ho faria una altra empresa. Això vol dir que la persona que ho feia se li encomana una feina que és licitada per una empresa externa. A la pràctica, l’externalització és molt propera a la privatització. Són diners públics que van a una empresa privada, i quan es comença una política d’externalització costa tirar-la enrere tot i que se li han donat facilitats, però no hem avançat gaire.

Aquesta pràctica ja fa molts anys que TMB l’intenta dur a terme, però els últims 4 o 5 ja ho ha anat implementant. En el departament de vies s’han deixat de contractar 8-9 persones, i algunes feines ja han passat a empreses externes. Des del mes d’octubre del 2015 que demanem un pla d’internalització, i fins ara no hi ha hagut cap progrés.

Apuntes una data que ja és l’inici de la nova legislatura.

Tot el conflicte és amb l’etapa del govern de Colau, l’etapa més intensa comença amb ella. En Trias no pinta res aquí. Quan el conveni s’acaba, el març del 2015, es comencen els tràmits però ja és amb el nou govern.

Quina és la situació dels torns operatius?

La plataforma dels treballadors demana tres nous torns de treball en l’àmbit de la conciliació familiar, que l’empresa diu defensar però que acaba contraofertant amb dos torns de treball. Nosaltres entenem que l’oferta ha de ser a temps total, gent que estigui contractada i cobri el salari íntegrament, però l’empresa el que pretén és introduir nous treballadors amb una jornada del 75%.

“El que pretén TMB és augmentar la part proporcional de la plantilla precària per via de dos nous torns”

75%?

És una via de contractació que intenta, a la llarga, que els que fan jornada a temps parcial ocupin entre tots les jornades completes. Actualment els qui fan aquest 75% són els qui fan el torn de tancament, que és el que volem assegurar, que facin aquest torn perquè així no hi ha abusos. Nosaltres demanem tres torns, l’empresa dos. El que vol TMB és que aquests de nova creació oficialitzin el torn parcial.

Si s’ocupen les jornades de temps complet per gent de temps parcial, l’empresa s’estalvia un 25%. Acaba reorganitzant els treballadors amb una reducció de la despesa i evita contractar més gent a jornada completa, 8 hores.

Per al sindicat és important tenir controlat el temps parcial, el que hi ha ara és voluntari, i evitar un funcionament a dos torns, perquè generaria precarietat.

Per a l’usuari de metro, quin missatge breu li podeu donar per explicar el vostre posicionament?

El que pretén TMB és augmentar la part proporcional de la plantilla precària per via de dos nous torns. El resum és que es vol potenciar la precarietat dins de TMB.

Dos anys negociant, amb un govern que sempre s’ha mostrat proper a la classe treballadora. Fins a quin punt vosaltres n’esperàveu més?

Teníem confiança al principi, i crec que aquesta era la sensació de tots els sindicats del metro. Crèiem que seria molt més fàcil aquest nou conveni perquè enteníem que teníem un ajuntament més proper, però a hores d’ara no és que no el tinguem més proper sinó que ha demostrat la seva incompetència, sigui per la falta d’informació o per la suma de les dues coses. Està més allunyat del desitjable per als usuaris i treballadors.

Anem cap a la 10ª jornada de vaga…

Malauradament…

No s’està normalitzant? És a dir, no s’acaba acostumant l’usuari a cada dilluns viure aquesta jornada i, a la vegada, la vostra força de pressió negociadora acaba minvada? Poso l’exemple de dilluns passat, l’alcaldessa Ada Colau és entrevista per El Periódico i cap pregunta va fer referència a la vaga.

El tema d’El Periódico és un tema a part, fa poc va rebre una ajuda mitjançant un concurs on a canvi de publicitat Transports Metropolitans de Barcelona li pagava un milió d’euros en bitllets, tot i que si no es fa en bitllets, es fa en metàl·lic.

Bitllets?

Sí, del bus turístic com un regal per als subscriptors que, per cert, encara no s’ha fet… En tot cas, si no s’intercanvia per bitllets a finals d’any es canvia per la quantitat en metàl·lic.

El Periódico ha deixat de publicar coses de TMB, i quan ho fa, ho fa amb molt poc criteri. Les vagues els hi agradaria que es normalitzessin i desaparegués el problema sense fer res, però no es donarà la situació. Els problemes seguiran, i els partits polítics de l’ajuntament pressionaran perquè es resolgui. Si es normalitza és terrible.

“Les vagues que hem fet en 18 mesos són equivalents a la voluntat de negociar que té la gent que gestiona l’empresa”

Mitjançant el vostre perfil a Twitter heu publica un gràfic on es veu que en els últims 18 anys heu fet 10 vagues, mentre que en només 18 mesos de govern de Barcelona en Comú n’heu fet 24.O abans anava tot bé o ara és un drama…

Les anteriors són les vagues per la paga extra, que vam recuperar. El nombre equival a la voluntat de negociar que té la gent que gestiona l’empresa.

Dades objectives contra falsedats:

-Només 10 #VagaMetro en 18 anys.
-24 Vagues en 18 mesos.

Qui no vol acordar? pic.twitter.com/rBxtjFpqGM

— CGT Catalunya (@CGTCatalunya) 4 de juliol de 2017

Amb Trias també us vau mobilitzar.

Per la paga extra, l’any 2011 se la van treure als funcionaris i nosaltres, que no ho som, ens ho van voler aplicar. Per això vam fer 10 jornades de vaga, vam aconseguir que no ens la traguessin.

Accelereu el ritme i ara la vaga pot ser també per la Diada, La Mercè i els dies de partit de Champions League del Barça. És l’última carta que us queda?

Són propostes que ens fan els treballadors a l’assemblea, no hi ha cartes, són propostes que es voten i s’aproven per majoria. Les vagues es convoquen per no fer-les, i ja en portem 24. Quan tinguem una proposta que contempli els punts que demanem, jubilació parcial i no externalitzar…

En un dels vostres vídeos denúncia expliqueu que les treballadores embarassades de TMB no tenen les condicions adequades. Com pot ser?

TMB no té un protocol per a les embarassades, el que té és molt poc estricte. A Ferrocarrils quan una embarassada està en la 16ª setmana, si el lloc de treball representa un risc per al fetus es busca un lloc alternatiu, si no, es dóna la baixa perquè hi ha uns protocols signats. Això a TMB no s’estava donant, no es buscaven els llocs i els que oferien no eren lliures de risc… Teòricament el tema està superat, hi ha acord, però com el conveni no està signat no s’està aplicant.

“Des del comité d’empresa vam fer un escrit a la direcció demanant que durant el període d’aturades es deixés entrar de forma gratuïta als usuaris. Ens van dir que no”

El 20 de juny el responsable de xarxes de Barcelona en Comú, l’Adrià Rodríguez, alertava a Twitter de la localització d’uns revisors a la parada de Tetuan direcció Paral·lel. Aquest comportament com el valoreu des del sindicat en un moment on la negociació està estancada i la vaga segueix en peu?

Des del comitè d’empresa vam fer un escrit a la direcció demanant que durant el període d’aturades es deixés entrar de forma gratuïta als usuaris, ja que no volem que es faci un dany als usuaris. La resposta de l’empresa va ser que no, i al cap d’una setmana aquest noi fa aquest tuit… Tenen un problema, no ja d’incompetència i la poca capacitat per negociar, és que es creuen que són els abanderats de la lluita quan el que haurien de tenir present és que són els gestors d’una empresa. Un desastre. No té cap sentit que una representació institucional de l’empresa digui que no volen obrir les barreres mentre des d’un altre lloc s’anima a saltar-les… La Mercedes Vidal va justificar l’Adrià dient que era un comentari des d’un compte personal… Home, aquesta persona continua sent membre de Barcelona en Comú…

Bé, Vidal també va dir que entenia que la gent no pagués.

I l’alcaldessa Colau. Per mi perfecte! Que el servei públic sigui gratuït, jo també ho penso, però que emprenguin accions per aconseguir-ho. Per començar això vol dir posar més diners. Ara bé, si el que vols és que continuï el funcionament actual i et vas fent aquesta publicitat perquè sigui gratuït, bé… A part d’incongruent és hipòcrita, no és això. A qui li envien aquest missatge? Als possibles votants. No és nova política, és hipocresia.