Joan Bagaria. Professor d’Investigació ICREA. Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB
Catalunya és un país capdavanter en recerca científica a Europa. Amb només l’1,5% de la població genera el 3% de la producció científica de l’Espai Europeu de Recerca. Ocupa la segona posició (després d’Israel) pel que fa al nombre de treballs publicats a les millors revistes científiques mundials (com Science o Nature) i la quarta (per darrere de Suïssa, Israel, i els Països Baixos) pel que fa als projectes de recerca que obté competitivament a nivell europeu. Aquesta posició excel·lent s’ha aconseguit en gran part gràcies al compromís ferm i estable per la promoció de la recerca dels diferents governs de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. Per evitar les mancances del sistema espanyol de recerca -que arrossega el llast d’una gestió lenta, ineficient, altament burocratitzada, i que distribueix els recursos de manera homogènia i poc competitiva- les institucions catalanes van establir elements nous i innovadors com són els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que permeten competir al més alt nivell internacional.
Alguns dels centres CERCA són líders mundials en la seva especialitat, com ara l’Institut de Ciències Fotòniques, el Centre de Regulació Genòmica o l’Institut Català d’Investigació Química. Amb els seus 260 investigadors (de totes les àrees, incloses les humanitats), dues terceres parts dels quals són estrangers, ICREA aconsegueix la meitat dels fons del Consell Europeu de Recerca que arriben a Catalunya i la quarta part dels de l’Estat espanyol. La seva producció científica està al mateix nivell que les primeres institucions de recerca a nivell mundial, com Harvard, Berkeley, el MIT, Oxford i Cambridge.
Aquest èxit indiscutible de la investigació científica a Catalunya deixa en evidència la situació deplorable de l’Estat espanyol. La manca d’interès per la ciència i la innovació per part dels governs de l’Estat ha quedat demostrada pel fet que des de l’inici de la crisi econòmica el pressupost de recerca de l’Estat s’ha vist reduït en més del 40%.
La Catalunya independent tindrà la capacitat de gestionar els seus recursos de recerca i podrà fer, com fan els països líders mundials, una política d’investigació científica molt més ambiciosa, més eficient i competitiva, amb avantatges fiscals per a les empreses innovadores i una llei de mecenatge que estimuli la inversió privada, afavorint la transferència del coneixement a la indústria i la societat. Tot això ens permetrà arribar a una posició de lideratge científic a Europa i al món, i contribuirà a millorar significativament la qualitat de vida, la riquesa i el benestar de la població.