Quan tots els camins portin a la Xina

És probable que pocs noms siguin tant evocadors com el de la Ruta de la Seda, el llegendari trajecte que seguien els mercaders per viatjar del cor d’Europa al centre de la Xina, i que fa pensar en caravanes de camells travessant el desert, pobles nòmades de l’Àsia Central i luxosos palaus de l’Extrem Orient. D’aquí poc, però, el ciment, les catenàries i els rails guiaran a aquells que s’atreveixin a refer l’històric recorregut.

El dilluns passat, Pequín va posar punt i final a la primera cimera sobre la nova Ruta de la Seda (oficialment, el projecte rep el nom de ‘Un Cinturó, una Ruta’), un pla d’inversió en infraestructures encara poc definit, però en el qual el règim comunista ha promès invertir fins a 900 bilions de dòlars durant els propers anys. La iniciativa xinesa inclou, de fet, dos trajectes diferents: un enllaç entre Europa i la Xina, que travessarà l’Àsia Central, i un seguit d’infraestructures que uniran per mar els països del sud-est asiàtic i la costa oriental africana amb diversos estats europeus. Entre d’altres construccions, el projecte inclou el desenvolupament de ports a països com Sri Lanka i Pakistan, línies d’alta velocitat a la península d’Indoxina o un recorregut ferroviari que uneixi Londres al gegant asiàtic (un enllaç similar, que connecta amb Madrid, va ser inaugurat el 2015). Una trentena de líders del govern i caps d’estat, inclòs el president de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, van assistir a l’acte.

Durant la trobada, el president xinès, Xi Jinping, va exhortar als països d’arreu del món a treballar com “un estol de cignes” que volen conjuntament. El projecte marca un brutal contrast amb l’actual lideratge de la Casa Blanca, centrat en el missatge de “els Estats Units primer” i la renegociació de tot tipus de pactes de lliure comerç. La presidència de Trump ha servit perquè Xi es pugui presentar davant la comunitat internacional com a nou paladí de la globalització. “Abraçar el proteccionisme és com tancar-se en una habitació fosca. Tot i que la pluja i el vent es queden fora, tampoc hi entren l’aire i la llum”, reflexionava el líder xinès el febrer passat, durant una intervenció al Fòrum Mundial de Davos. Xi espera que la Nova Ruta de la Seda, que engloba territoris que compten amb un terç del PIB mundial, serveixi per impulsar la seva visió sobre l’economia global, basada més en grans projectes d’infraestructures que no pas en ambiciosos pactes comercials.

Suspicàcia diplomàtica

Alguns crítics no han tardat a acusar la Xina de voler guanyar influència política arreu del món a través d’una pluja de diners internacional. Les inversions anunciades són dotze vegades superiors a les del “Pla Marshall” que Estats Units va posar en marxa a l’Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial. “No té res a veure amb la ideologia, i no inclou cap agenda política”, remarcava Xi durant la reunió.

Malgrat les promeses del Partit Comunista Xinès (PCX), la iniciativa ha aixecat suspicàcies les principals potències regionals, que temen una possible expansió de l’esfera d’influència xinesa. La Índia ha expressat en diverses ocasions la seva oposició al projecte, que inclou un corredor econòmic entre la remota província xinesa de Xinjiang i un port a la costa d’un dels seus principals rivals, Pakistan. La ruta travessa un territori de l’Himàlaia, disputat per Karachi i Nova Delhi, que podria acabar sent annexionat de facto per Pakistan gràcies a la nova connexió viària inclosa en la nova Ruta de la Seda. El govern indi tem, a més, que d’altres aliats tradicionals del país, com Nepal, s’apropin ara a l’òrbita xinesa gràcies a la promesa de noves infraestructures.

- Publicitat -

De manera similar, Rússia, que va assistir a la reunió, tem la pèrdua de poder en una de les seves zones d’influència històriques, l’Àsia Central. La manca de projectes en territori rus tampoc ha agradat a Moscou, segons els mitjans internacionals.

Falta de transparència

Els països de la Unió Europea s’han mostrat principalment preocupats per l’accés de les seves companyies a les licitacions de construccions, i pels estàndards mediambientals, laborals i de transparència del projecte. Diversos enviats europeus van decidir no signar el comunicat conjunt final de la cimera, al·legant que no consideraven que un sistema transparent estigués garantit. “Hem deixat clar que, per Europa, la iniciativa d’Un Cinturó i una Ruta només pot ser un èxit si es basa en la transparència i la co-propietat”, explicava a The Guardian un dels enviats.

No sembla que tots els projectes siguin capaços de superar aquests estàndards, i els constructors xinessos s’han hagut d’enfrontar a l’oposició local o a obstacles provocats per canvis de color polític a països com Laos, Tailàndia o Indonèsia. L’agència creditícia Fitch ja alertava, en un estudi del gener passat, que la iniciativa pot fer augmentar els riscos dels bancs xinesos que proporcionaran el finançament per la tasca d’unir Euràsia d’una punta a l’altra. “La falta d’imperatius comercials darrere els projectes d”Un Cinturó, Una Ruta’ significa que és molt difícil de saber si els retorns dels futurs projectes seran suficients per cobrir completament els pagaments als creditors xinesos”, alertava Fitch, en un anàlisi recollit pel Financial Times.

La Xina, però, sembla disposada a còrrer el risc, i no només per motius diplomàtics. Després d’anys d’estimular el creixement econòmic del país a través de la construcció de grans infraestructures pel seu territori, el govern busca ara a l’exterior nous projectes que puguin ser conduits per les seves companyies. La Xina pateix un important problema de sobreproducció en diversos àmbits industrials, que s’ha agreujat a causa de l’alentiment de la expansió econòmica dels últims anys, i que ara vol solucionar enviant els seus materials i els seus treballadors a “pavimentar” tot el continent. Mentrestant, la resta del món n’intenta preveure les conseqüències: “Tothom em pregunta pel projecte ‘Un Cinturó, Una Ruta’, però ni tan sols sabem ben bé què és”, confessava un frustrat diplomàtic europeu al South China Morning Post poc abans de l’inici de la cimera.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

Tres webs de la Generalitat deixen al descobert correus electrònics i contrasenyes

La Generalitat de Catalunya ha detectat vulnerabilitats en tres pàgines web pròpies que haurien deixat al descobert correus electrònics i contrasenyes, segons ha avançat...

Unides Podem fa una crida a eliminar el “secessionisme fiscal” de Madrid

Unides Podem ha assegurat que una via per solucionar la "crisi territorial" del país passa per eliminar el "secessionisme fiscal" de Madrid, el 'dumping...

Catalunya participa en un projecte europeu per a la inclusió de nenes i dones gitanes

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, amb el Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, participa en...

Felipe González s’emprenya

L'expresident del Govern espanyol Felipe González ha avisat aquest dijous a l'executiu de Pedro Sánchez que no es pot construir un "projecte de futur"...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca