El futur és un país desconegut. El futur és on viurem. El futur és allò que hem de discutir. Rastres de futur és un cicle de taules rodones que la Fundació Irla ha decidit organitzar amb Revista Mirall. Nosaltres no ens podem sentir més afortunats. La Fundació Irla es pregunta com serà el futur, el futur de la cultura i ho pregunta a una revista cultural i independent regida per ments joves i inquietes. Hem escollit en la mesura de les nostres possibilitats. Hem volgut ser diferents. En un moment històric de canvis, de naixement de noves polítiques destinades a entendre el nou món i transformar-lo, la cultura no ha de seguir el mateix camí?
Rastres de Futur comença demà. És vox populi que la cultura està abandonada a la seva sort. Treballar en el sector cultural és sinònim de precarietat. Però tots admirem els grans pintors, els músics famosos i els escriptors maleits. La Fundació Irla ha decidit parlar de cultura amb els agents del sector de la cultura. Aquest acte extrem de valentia és digne de lloança. Què s’hagi encarregat aquesta gestió a joves periodistes culturals; una novetat.
La gerontocràcia a Catalunya ha estat denunciada repetidament. Un exemple d’aquesta tendència va ser el cicle de conferències “La cultura que ve”, organitzades pel Departament de Cultura i presentades per Pilar Rahola. Artistes, crítics, s’hi van llençar en contra, Joan Minguet, escrigué: “Com pot ser que per parlar de la cultura del futur ens convoqui tota una colla de mamuts? On és la gent jove en aquesta iniciativa, aquella que ha de saber molt més bé quina és la cultura actual i la que ha de venir que tots aquells que vam començar a treballar abans de l’eclosió del món cibernètic?” Demà tenim una oportunitat, l’oportunitat de debatre quin ha de ser el nostre futur. Una oportunitat de deixar de ser nois dels encàrrecs i agafar la realitat per les banyes.
La cultura és ignorada; demà deixarà de ser així. Tenim l’oportunitat de construir el futur de la cultura catalana, tenim l’oportunitat d’empoderar-nos. La nova cultura catalana podrà començar a ser exposada. Podrem veure’n el rastre. El podrem parlar, discutir i sabrem què fer.
El món cultural català vol derrocar l’statu quo, vol entendre’s a si mateix. Vol saber quin és el seu futur. Vol frenar les seves injustícies. Les lluites de la PAAC ho demostren. Hem de pensar els nostres moviments, hem d’entendre com serà el futur. Slavoj Zizek diu; pensa, no actuïs. Demà començarem a pensar. Nosaltres volem passar a l’acció, volem posar la cultura a la palestra pública. Els vells intel·lectuals han mort, els nous viuen en fang de la seva ombra. És un fang fet per pintors, crítics d’art, polítics i administradors que ens ofega, hi estem atrapats. Ara en sortirem i avançarem cap a un nou món. Només volem saber una cosa: Esteu preparats per descobrir el futur?
Ens veiem demà a les 18.30 a l’Espai La Seca.
