Estic segur que entre les recomanacions culturals que avui ens ofereix Noviembre per aquest cap de setmana hi ha qui afegiria la d’anar a la Feria de Abril. L’organització d’aquest any no està absenta de polèmica, no només pel presumpte tràfic d’influències del PSC en favor de la FECAC per adjudicar-se l’organització de la Feria, controlar el vot metropolità i la connexió amb el Consell Comarcal del Barcelonès, qüestionat des que un informe de la Sindicatura de Comptes va denunciar un seguit d’irregularitat en la gestió d’empreses públiques sota el control del Partit Socialista de Catalunya on consten negligències en l’adjudicació de contractes, la venda de terrenys o el finançament de diversos organismes dependents del CCB. La cirereta del pastís, que encara dóna més morbo a la jornada, és la presència de partits i entitats independentistes que després d’anys d’absència han decidit instal·lar una caseta i formar part del circuit ecònomic de l’organització, que, segons fonts consultades, es mou amb una despesa d’entre 6.000€ i 20.000€ amb la contractació de músics i serveis externs per gestionar l’espai.
És curiós veure la distribució dels espais, l’organització ha propiciat que en un petit marge de metres vegis en un lateral la caseta de Ciutadans junt amb la del PSC i l’associació Societat Civil Catalana cara a cara amb la de l’ANC, compartida amb Súmate, i la ‘Bodega Republicana’ -la caseta d’ERC que ha optat per amagar qualsevol símbol identificatiu, fixi’s com el mateix nom de l’espai tant es pot llegir en català com en castellà-. Falta el PDeCAT, fàcil de reconèixer per les grans pancartes blaves amb un ‘sí’, però apartat per uns 20 metres.
La lluita fotogràfica
Potser el millor cap de setmana per visitar la Feria fou l’anterior, en el meu cas vaig aprofitar la tarda l’1 de maig per visitar per primera vegada la festivitat. És fàcil contagiar-se de l’esperit joiós de la jornada, lluny de la lluita política que divendres i dissabte havien exposat diferents membres dels partits i les associacions polítiques presents a través de la xarxa que intentaven demostrar, com el gall d’indi fa amb les seves plomes, que el seu espai era el més visitat de tota la Feria. Unes comparacions bastant ridícules i innecessàries. Només fa falta passejar durant una bona estona per comprovar com els visitants es mouen d’acord amb allò que ofereixen les casetes. La parada de Societat Civil era a vessar quan les associacions flamenques ballaven, mentre les del voltant estaven buides. Més tard, quan el grup de música es va posar a tocar a la ‘Bodega Republicana’, la tònica es va invertir.
Diu la dita que val més una imatge que mil paraules, però no és cert. Com tampoc és cert que en les casetes independentistes hi havia gent que donava suport a aquesta opció, i a la inversa. És habitual rebre la resposta “estic aquí perquè m’agrada la música”, “perquè és més barat” o “he vist que estaven fent un espectacle entretingut”. Uns testimonis que ens conviden a pensar que festa popular i política a vegades no han d’anar necessàriament agafades de la mà, quan algú està disposat a passar un vespre amb els seus i amb ganes de passar-s’ho bé en un espai que coneix no prestarà gaire atenció a les teories unionistes o independentistes.
La traca final amb les estrelles
Si teniu pensat anar aquest cap de setmana a la Feria estigueu atents, tot apunta que Puigdemont, Junqueras, Arrimadas i, fins i tot, Susana Díaz passejaran per davant de les casetes. Les fotos i els vídeos navegaran per fer-nos convèncer que això vist des d’aquest angle o allò interpretat d’aquella manera vol dir, políticament, una cosa o una altra. Si hi aneu, passeu-vos-ho bé. Res més.
