A qui votareu aquest estiu?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Últimament a can Barça s’està instal·lant una pràctica que la vella escola socialista va dur a terme durant anys i panys a l’Ajuntament de Barcelona. Ves que no sigui idea d’Alberto Soler, aquell senyor del PSC que creu fermament que “Catalunya no pot competir al mateix nivell que Espanya. Una part no pot jugar contra un tot”.

Parlem, és clar, de la successió en la presidència dins d’un mateix mandat. Va passar amb Sandro Rosell, també conegut com a Alexandre I El Fugat, i sembla que es pot repetir amb Josep Maria Bartomeu aquest estiu.

El beneficiari en aquesta ocasió seria Jordi Cardoner, vice-president encarregat de l’àrea social, venedor d’entrades a 10 euros als Boixos Nois a temps parcial i autèntic arquitecte de l’estructura d’estafa piramidal – allò dels amics que ajuden a amics –  en que s’han convertit els organismes que regulen les Penyes: les Federacions territorials i la Confederació de Penyes.

Cardoner, que ha fet d’aquesta opció el seu projecte vital, no compta amb el suport unànime de la Junta (ni molt menys) i, de fet, és això el que ens pot abocar a tots plegats a aquell exercici tan antidemocràtic i nunyista – quin pleonasme, oi? – d’anar a votar en mig del més de Juliol o Agost, sense partit a l’estadi, fregint-nos de calor.

Tant és que els estatuts recomanin que les eleccions es facin en dia de partit. Tant és que siguem tots conscients que entrat l’estiu, als que ja habitualment abandonen la ciutat en cap de setmana, s’hi hagin de sumar els que es poden agafar unes vacances i marxen ben lluny. Tant és que el projecte de sis anys, allò del ‘Plà estratègic 2015-2021’, no hagi ni pràcticament començat i ja haguem de tornar a afrontar una renovació de dirigents.

I diem que tant és, tot això, perquè a Josep Maria Bartomeu i a la seva col·lecció de directius que ni fan ni desfan, a la colla d’escalfacadires que no pinten absolutament res, els importa entre poc i gens el Club. Fixeu-vos si els importa i si el respecten, que els hi va faltar temps per carregar dos delictes fiscals al Club per quedar tots ells nets de culpa.

La seva lògica és una altra. És la lògica del Núñez del 81, que avança les eleccions 1 any per col·locar-les quan millor li convenia, en ple més d’agost; és la lògica del Núñez del 93, que les torna a avançar mesos per concórrer sense oposició; és la lògica de la transició Núñez-Gaspart, organitzada per anar a les urnes un 27 de Juliol, en ple estiu i sense partits, avançant un any els comicis, per facilitar el continuisme.

- Publicitat -

Ara, amb Bartomeu en el paper del constructor i Cardoner en el de gestor hoteler, l’auca amenaça amb repetir-se i el vell conte, ja conegut, només admetrà dos finals: o eleccions caniculars, o relleu à-la-socialista. És la sublimació del caciquisme: una aparença democràtica per ocultar pràctiques dictatorials. Poso les eleccions quan em convé, poso i trec líders quan em plagui, i el cortijo queda sempre en menys dels señoritos.

Manifest Blaugrana

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca