Presidencials Franceses : Acte final

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La campanya electoral de les presidencials franceses es desenvolupa com si es tractés del guió d’una obra de teatre: Casos de nepotisme, actuacions policials contra el Daesh, anuncis de deslocalització i tancament d’empreses, atac contra dos policies, etc. Aquests esdeveniments, si bé més o menys esperats, han anat marcant una campanya electoral caracteritzada per la imprevisibilitat dels resultats. A hores d’ara hi ha quatre candidats que aspiren a passar a la segona volta: Emmanuel Macron, Marine Le Pen, François Fillon i Jean-Luc Mélanchon; i un 30% dels electors que encara no han decidit el seu vot. Conclusió: Pot passar de tot, i en tot cas l’endemà de la primera volta tothom en culparà les enquestes (que lògicament a hores d’ara no poden preveure què passarà). Repassem ara com s’ha desenvolupat en campanya cada candidat, i quines expectatives pot tenir:

Marine Le Pen

Marine Le Pen / Marine Le Pen
Marine Le Pen / Marine Le Pen

En primer lloc, Marine Le Pen s’ha cenyit al seu guió. Té un programa amb una façana aparentment sòlida: Proteccionisme econòmic, referèndum sobre l’Euro, forta política anti- immigratòria, i duresa contra l’islam radical. Tot i que el fet de carregar contra tothom (banquers, polítics o immigrants) deixa poc marge a la crítica, és a nivell de propostes on es veu que el seu discurs és pur populisme i per tant atacable. Quan es presenten arguments contra les seves propostes en forma de notícies o estudis, la seva resposta és coneguda: Fake news. Tanmateix Le Pen té un problema: El sistema bipartidista entre dreta i esquerra característic de la V República està en vies d’enfonsar-se, la qual cosa fa que no es percebi tant els seus adversaris immediats com membres de l’elit del PS o Les Republicains. Això frena el creixement del seu electorat, que pot expressar la seva disconformitat amb el sistema votant a altres candidats que no formin part del que ella anomena la casta.

Jean-Luc Mélanchon

Cartell de Jean-Luc Mélenchon / Tangi Bertin
Cartell de Jean-Luc Mélenchon / Tangi Bertin

Jean-Luc Mélanchon, és el candidat que a hores d’ara ha convençut a més votants. A través d’un ús intensiu de les xarxes socials, i en especial de Youtube (no es pot negar que és un youtuber en tota regla, amb 307.000 subscriptors), desgrana el seu programa electoral amb un estil fortament pedagògic. La seva proposta estrella és la creació d’una assemblea constituent (formada en una part per càrrecs electes i per l’altra de ciutadans escollits a l’atzar), que haurà de posar les bases per l’establiment de la VI República. Cal constatar que Mélanchon segueix les passes de Podemos, respectant sempre l’omnipresent idiosincràsia francesa: Parla de poble en comptes de classe treballadora, posa la «casta» al punt de mira, i evita utilitzar el vocabulari tradicional de l’extrema esquerra. Per altra banda, és curiós com el candidat de La France Insoumise utilitza com a framing la consecució de la VI República, on basteix el seu programa social, fet que recorda més d’una campanya catalana sobre el «Nou País». En tot cas és innegable que està donant una bona pallissa a l’altre candidat de l’esquerra, el socialista Benoït Hamon.

Emmanuel Macron

Emmanuel Macron / Ecole polytechnique Université Paris-Saclay
Emmanuel Macron / Ecole polytechnique Université Paris-Saclay

En tercer lloc, Emmanuel Macron representa el «recanvi» del sistema. Amb un programa escuet i format per propostes concretes més que per una visió de país o societat, l’ex-banquer i ex-diputat socialista pretén fer el que Hillary Clinton aspirava en el seu moment: Quedar bé amb tothom i pescar votants a tots els mars. Molts veuen en Macron el «tonto útil» per derrotar Le Pen. Si ell és el candidat més ambigu, també serà el més votable tant per l’esquerra com per la dreta en una hipotètica segona volta contra Le Pen. Tot i això, cal tenir en compte que si bé a la segona volta s’acostuma a votar amb el cap, a la primera volta es vota amb el cor (vot estratègic) i pot ser que en comptes de pescar a l’electorat dels altres candidats, tothom acabi pescant a l’electorat de Macron.

François Fillon

François Fillon / François Fillon
François Fillon / François Fillon

François Fillon, per la seva banda, intenta superar el seu calvari personal i recuperar un guió de campanya completament alterat. Presentat com un candidat auster i moralment recte, va veure com el seu castell de cartes s’enfonsava a l’explotar-li a la cara un cas de corrupció per la creació de llocs de treball ficticis per la seva dona i dos dels seus fills. Tot i el suport espartà del seu partit i la seva base electoral catòlica i conservadora, poc probablement podrà convèncer tots aquells votants que li fan falta per passar a la segona volta.

A dos dies de les presidencials, amb un 30% d’indecisos i un atac terrorista pel mig, hipotetitzar sobre el que pot passar és impossible. Si bé Mélanchon semblava que era el candidat amb més impuls en aquesta recta final, l’atemptat posa el discurs sobre la seguretat novament al centre del debat, fent que Fillon i sobretot Le Pen se sentin com un peix a l’aigua. De moment molts francesos s’han demanat festa el dilluns per tenir prou temps per plorar pels resultats, però com jo sempre dic, cal venir plorat de casa.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca