Birmània, o la decepció democràtica

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’octubre de 2015, Rangun, la principal ciutat de Myanmar, l’antiga Birmània, bullia d’emoció. Els seus habitants es preparaven, juntament amb la resta de país, per votar en les primeres eleccions lliures després de prop de més de mig segle de dictadura militar més o menys contínua. Aquells dies, un curiós símbol s’havia tornat omnipresent als carrers de la ciutat: un paó daurat, en posició d’atac, perseguint una estrella blanca, sobre un fons vermell. El dibuix es repetia als adhesius dels aparadors de les atrotinades parades de menjar, als cartells de propaganda política que omplien els carrers, i a les manifestacions que s’organitzaven periòdicament davant la pagoda Sule, un dels centres neuràlgics de la ciutat.

Es tractava de l’emblema de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit liderat per la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que després de passar més de quinze anys sota arrest domiciliari, es preparava per convertir-se en la nova líder del país. Tots aquells que podien parlar anglès no dubtaven en atansar-se als estrangers espontàniament pel carrer, per explicar que Myanmar es preparava per un gran canvi democràtic, i que Suu Kyi guiaria el país durant la nova etapa. Finalment, la previsió es va complir, i les eleccions del 8 de novembre van culminar amb la victòria de la LND. Mentre els carrers de Rangun s’omplien de celebracions, els nous mandataris es preparaven per guiar el país cap a una nova etapa de llibertat i reformes democràtiques. O no és així?

Un any i mig després de la històrica victòria, els analistes han començat a qüestionar la lentitud dels canvis en el país. A la vegada, Aung San Suu Kyi, que ha estat vista durant dècades com una lluitadora incansable per la llibertat, fa front ara a tot tipus de crítiques internacionals.

Un nen amb una samarreta de la LND, a Rangun, l'octubre de 2015. E. Fernández
Un nen amb una samarreta de la LND, a Rangun, l’octubre de 2015. E. Fernández

Crisi humanitària

El principal punt de tensió l’ha causat el silenci de la líder sobre la crisi humanitària dels rohingya, una minoria musulmana que compta amb prop d’un milió d’habitants a l’oest del país. Els seus membres són considerats pel govern com a immigrants il·legals procedents de Bangladesh, i no se’ls reconeix la nacionalitat. La seva situació, ja precària, ha empitjorat durant els últims mesos, a causa d’una operació militar que ha causat la fugida de 70.000 membres de la comunitat, que actualment viuen a camps de refugiat bengalins.

Diverses ONG han alertat de la brutal repressió militar contra la minoria i han denunciat possibles crims contra la humanitat  a la regió. A la vegada, un grup de 23 guanyadors del premi Nobel, inclosos l’arquebisbe Desmond Tutu i l’activista Malala Yousafzai van signar el desembre passat una carta conjunta criticant la inacció de Suu Kyi davant la “tragèdia” i rebutjant la duresa de les accions militars davant un atac contra la policia, atribuït a membres de l’ètnia rohingya. “La resposta dels militars ha estat extremadament desproporcionada. Una cosa seria perseguir a sospitosos, interrogar-los i dur-los a judici. Una altra de molt diferent és atacar amb helicòpters de combat a milers de civils, violar a dones i llançar bebès a les flames”, manifestava la missiva, dirigida al Consell de Seguretat de Nacions Unides. L’ONU ha anunciat que llançarà una investigació per aclarir la situació.

Tot i això, la població de Myanmar, de majoria budista, no comparteix la preocupació internacional per la situació, i Suu Kyi no compta amb pressió interna per solucionar la crisi humanitària. En una entrevista recent a la BBC la premi Nobel va negar que s’estigués produint una “neteja ètnica” i va assegurar que les forces armades estant actuant d’acord amb la constitució del país. La carta magna, redactada per la junta militar, garanteix una gran autonomia de l’exèrcit respecte al govern elegit a les urnes.

Més enllà de la crisi humanitària dels rohingya, també la LND ha vist truncat, de moment, el procés de pau entre el govern i les diverses guerrilles ètniques que porten més de 50 anys enfrontades amb l’Estat. El nou executiu democràtic va organitzar una trobada amb la majoria dels grups combatents l’agost passat, que va acabar sense cap compromís clar, tot i l’aposta personal de Suu Kyi per buscar una solució pactada.

- Publicitat -

Més de la meitat dels rebels no ha signat encara un alto al foc considerat clau per seguir endavant amb el procés de pau. Per contra, els enfrontaments amb l’exèrcit s’han intensificat al nord del país i diverses organitzacions no governamentals han denunciat tot tipus d’abusos sobre la població civil, tant per part de les tropes com dels grups guerrillers.

Lentitud econòmica

D’altra banda, la LND també sembla comptar amb problemes en un altre front que, a priori, hauria de resultar més prometedor: el desenvolupament econòmic. Els analistes han previst que Myanmar es converteixi en el país amb un creixement econòmic més ràpid a Àsia durant els propers anys. A la vegada, des que es van obrir les portes a la inversió estrangera el 2012, s’han iniciat tot tipus de projectes amb capital estranger.

Tot i això, aquest any el Banc Mundial va situar l’expansió de la riquesa del país en un 6,5% del PIB, una xifra elevada, però el menor creixement dels últims cinc anys. De manera similar, la inversió exterior podria caure per primera vegada en quatre anys, i el govern ja va alertar que l’indicador va reduir-se en un 28% entre l’abril i el desembre del 2016 respecte el mateix període de l’any anterior.

Tot i que els analistes subratllen que s’han emprés passos en la direcció adequada en àmbits com la legislació empresarial, també acusen a l’executiu de no comptar amb un pla clar per desenvolupar l’economia a llarg termini, i de no escoltar els consells del món empresarial, a diferència dels anteriors mandataris. “L’actual govern veu a les empreses com a malèvoles”, explicava a The Economist un inversor estranger.

“Expectatives massa altes”

Després de poc més d’un any de mandat, Aung San Suu Kyi ha passat de ser una icona de la resistència pacífica a ser qüestionada per liderar una transició erràtica, i sota la qual s’estan produint tot tipus de violacions als drets humans. Sens dubte, la líder del país va rebre una herència enverinada de l’anterior administració: la Constitució, redactada per la Junta Militar, dóna una gran llibertat a l’exèrcit del país, atorga fins a un 25% dels escons del Parlament a representants de les forces armades i fins i tot incorpora un article dissenyat per impedir a l’activista convertir-se en la nova presidenta de Myanmar. Per tal de solventar la situació, Suu Kyi va cedir la posició de cap d’estat a un aliat proper del partit, i va crear un nou càrrec governamental, el de Consellera d’Estat, per tal de poder capitanejar l’executiu sense problemes.

Qualsevol reforma constitucional per superar aquestes limitacions ha de comptar amb el suport dels dirigents de l’exèrcit i, tot i que Suu Kyi ha declarat en diverses ocasions la seva voluntat de refer el text constitucional, de moment no s’ha produït cap progrés en aquest sentit. Per contra, a causa de la situació actual, la LND es veu forçada a mantenir una bona relació amb l’encara poderós estament militar.

Tot i això, altres problemes semblen provenir del si de l’actual govern. Després d’anys de dictadura, la LND ha hagut de conformar un executiu format per persones amb cap experiència política prèvia. A més, diverses fonts relataven a The Guardian que totes les decisions semblen ser revisades per la governant, que sembla no voler delegar cap decisió. “Sembla voler ser la única que pren decisions, per evitar que apareguin altres focus de poder rivals”, comentava un diplomàtic.

D’altres defensen que el govern no ha tingut temps de desfer, en poc més d’un any, el dany que cinquanta anys de dictadura i ostracisme internacional han fet al país. “Digueu als que han decepcionats amb Aung San Suu Kyi o amb nosaltres que revisin la historia… Durant més de 27 anys hem resistit. A través d’autèntiques misèries. Per tant, encara és massa d’hora, i les seves expectacions són massa elevades”, assegurava a la capçalera britànica el portaveu de la LND, Win Htein.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca