Per què les enquestes es contradiuen: guanya la independència o perd?

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

En el passat baròmetre del CEO, van sortir uns resultats, que com en la majoria d’eleccions, tothom guanyava. Els partidaris de la independència sortien reforçats perquè es vencia en un referèndum i amb una gran participació, mentre els contraris a la independència, sortien reforçats perquè havia una majoria en contra. Més enllà, de la diferència entre preguntes, hi ha dades claus que ens poden ajudar a clarificar les claus per els propers mesos.

L’espai entre la independència i el ‘sí’

En les dues preguntes del CEO, per començar, es pregunten coses diferents. Una qüestió és si es vol que Catalunya sigui un Estat independent i una qüestió diferent és, davant un referèndum, el sentit del vot. Aquest petit matís sembla mostrar que hi ha una part dels catalans, que respon que no vol la independència, però que tampoc s’hi oposa.

Dades del CEO de març de 2017 / AraVot
Dades del CEO de març de 2017 / AraVot

Més enllà de l’abstenció parcial, principalment dels que no volen que Catalunya sigui un estat independent, pel fet de ser un referèndum sense aval de l’Estat, és especialment significatiu que entre els mateixos individus de l’enquesta, hi hagi un 4% que votarien a favor de la independència quan estan responen que no volen la independència. Aquest petit percentatge a vots seria aproximadament 93.000 vots. La situació a la inversa, en canvi, és mínima.

A la vegada, hi ha una part dels que no saben (o no contesten) si hi estan a favor o en contra, però en canvi sí que es posicionen en una consulta.

Trobem prop d’un 20% dels contraris a la independència que, en aquests moments, no tenen decidir ni votar en contra ni abstenir-se. Aquesta variació és especialment significativa entre els que desitjarien un nivell d’autogovern entre l’statu quo i l’estat independent. Si ens fixem en els que prefereixen un Estat Federal trobem els canvis següents:

Dades del CEO de març de 2017 / AraVot
Dades del CEO de març de 2017 / AraVot

La pregunta sobre el referèndum convocat per la Generalitat sense aval amb l’Estat mostra una abstenció que, òbviament, no existeix en la pregunta genèrica. Però, tot i així, ja hi ha més federalistes que votarien a favor en un referèndum que no pas que volen que Catalunya sigui un estat independent. A més, cal afegir un gran nombre d’indecisos i vots nuls/blanc que encara podrien fer augmentar un xic més l’opció independentista.

Encara que tota l’abstenció fos unionista, les variacions són força significatives. Fet que ens porta a pensar que els catalans estan realment responent a qüestions diferents. Una cosa és voler la independència i l’altra, el sentit del vot en les circumstancies actuals i sense més alternatives possibles a la situació actual.

La clau de què es pregunta

Arribats a aquest punt, hom podria pensar que a partir d’aquestes petites diferències que s’han trobat en aquesta enquesta, són casuals, i s’ha fet un anàlisi ad hoc. Però, no és així. Les diferències s’han mostrat en diverses ocasions.

En l’enquesta de desembre del GESOP, per El Periódico, que pregunta sobre un referèndum, mostrava una majoria a favor de la independència (48,9% a favor i 40,3% en contra), en contraposició, a la del CEO, que pregunta sobre si es vol o no la independència, el resultat és en contra  (44,3% a favor i un 48,5% en contra). Fins i tot, una altra enquesta del CEO de 2016, que en comptes de fer una pregunta de Sí o No, pregunta si “pensant sobre la independència de Catalunya, vostè està totalment a favor, bastant a favor, bastant en contra o totalment en contra?”, mostrava com un 57,2% dels catalans estava molt o bastant a favor i només un 32% bastant o molt en contra.

Per una persona interessada en la política, aquestes grans diferències, per una qüestió de matisos sembla gairebé surrealista. Però, cal recordar, per exemple, que abans del referèndum escocès de 2014, la Comissió Electoral escocesa va desestimar la pregunta proposada pel govern escocès, “està d’acord en que Escòcia hauria de ser un país independent?”, considerant que podia incitar a inclinar-se pel SÍ, i va recomanar a canviar-la per “hauria de ser Escòcia un país independent?”.

Però, què vol dir això i qui guanyarà?

Com s’ha comentat, les dades mostren resultats de preguntes diferents. Mentre una ens mostra què votaria la gent, la segona ens mostra si hi ha una majoria o no a favor de la independència.

Si el que ens interessa és el resultat en un referèndum el primer que s’ha de tenir en compte és l’abstenció. En les eleccions amb més participació de la història de Catalunya (estatals de 1982), l’abstenció va ser del 20,03%. Per tant, és molt probable que una part dels ciutadans no es mobilitzin independentment de la ideologia.  

Independentment de si estan a favor o en contra de la independència, trobem un 7% dels ciutadans que asseguren que es van abstenir el 27-S i asseguren que tampoc votarien en un referèndum. El mateix succeeix amb una quarta part dels ciutadans que van votar blanc o nul, que asseguren que farien el mateix o no votarien. Tenir en compte aquesta acció, quan mostrar clarament l’abstenció de no participar-hi, segurament seria un error per predir el resultat.

A la vegada, l’enquesta de GESOP també mostrava que hi havia un 6,5% dels votants del PP i prop d’un 10% dels que es sentien únicament espanyols i asseguraven que no votarien mai en un referèndum sobre la unitat d’Espanya, sigui acordat o no. Segurament, amb una campanya activa de PP, C’s i altres formacions seria possible activar part d’aquests votants, però en les circumstancies actuals sembla difícil.

Segurament, per vèncer en un referèndum no és necessari un 50% del cens a favor, ja que la participació no serà del 100%, sinó que segurament un referèndum, i menys sense l’aval de l’Estat, probablement la participació no superaria el 80%.

Per tant, la victòria es podria assolir amb poc més del 40% del cens. Si tenim en compte que un 37% del cens va votar formacions netament independentistes el 27-S (JxSí i CUP), podent sumar part de l’electorat del CSQEP, podem considerar que l’independentisme pot estar a prop d’aquest 40% del cens (2.126.000 vots) que es podria considerar clau.

Per l’independentisme, ha serà important la capacitat d’atreure aquests darrers mesos una part de la població, gents menyspreable, principalment entre els federalistes, que es planteja votar a favor d’aquesta opció sense voler-la. Segurament, aquesta part se la pot convèncer amb projecte i no pas amb un encaix en concret.

Per la seva part, els contraris a la independència (PP+PSC+C’s) van assolir el 27-S un 30% del cens. Per superar els independentistes seria necessari la majoria dels votants de CSQEP i aconseguir mobilitzar una part de la població que no van aconseguir mobilitzar el 27-S. Sembla clar, que el resultat, dependrà de la capacitat de fer participar els que mai participen.

Però, de moment, l’objectiu semblar ser el contrari. Primer de tot, intentar impedir el referèndum de qualsevol manera i en cas que s’aconseguís boicotejar el màxim possible, per convertir el plebiscit en un nou 9-N.   

- Publicitat -

Breus

Iglesias denuncia que Podemos és víctima d’un “judici mediàtic”

El vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, ha afirmat que les acusacions sobre el presumpte finançament irregular del partit...

Enllesteixen el projecte museogràfic del centre d’interpretació del jaciment del Barranc de la Boella

El projecte museogràfic del futur centre d'interpretació del jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), ja està enllestit. Segons informa l'Institut...

Cases rurals i càmpings de la Catalunya Central ronden el ple aquest agost

La Catalunya Central s'ha convertit en una de les principals destinacions turístiques aquest estiu. Tot i la pràcticament nul·la presència de clients estrangers, els...

La xifra de negocis del sector serveis a Catalunya cau un 18,2% al juny

La xifra de negocis del sector serveis a Catalunya va caure un 18,2% al juny a causa dels efectes econòmics derivats de la crisi...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca