Com està l’independentisme? Una anàlisi de la situació a través de les dades del CEO

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya va treure el primer baròmetre l’any 2017 amb dades força interessants per a l’actualitat política catalana. La primera dada que crida més l’atenció, i que va tenir més ressò als mitjans de comunicació, és que els favorables a la independència tornen a situar-se al voltant del 44,3%, mentre que els contraris a la independència passen a ser el 48,5%, més de 4 punts per damunt.

Aquesta dada però no presenta una tendència de decreixement independentista i de creixement unionista. La dada, en la seva sèrie històrica, mostra un empat tècnic en tota regla si tenim en compte el marge d’error, una situació que fa temps que es produeix. L’independentisme no creix i es manté empatat entre aquells que hi estan en contra.

Per aquesta situació de bloqueig va sorgir ja fa temps el “procés” anomenat “ampliem la base social de l’independentisme” per superar clarament el 50% de favorables a la independència. Amb aquestes dades podem afirmar que aquest procés d’acostament a sectors dubtosos de la independència no està tenint gaire èxit a curt termini, ara bé, realment les coses s’estan tan fet tan malament i no s’ha ampliat la base social independentista? Anem a mirar les dades amb lupa:

Pels que tenen el català com a llengua materna, l’independentisme segueix sent hegemònic

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

La situació és d’estancament amb una lleugera pujada de l’independentisme i una baixada de l’unionisme. Actualment podem dir que l’independentisme està entre els que tenen el català com a llengua materna quasi a 3 punts percentuals més que a principis del 2015.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

En una situació molt similar trobem els nascuts a Catalunya amb pares nascuts a Catalunya, però amb una tendència clarament més positiva cap a l’independentisme. Des del 2015, els favorables han augmentat 5 punts i en canvi els contraris a la independència són ara quasi 8 punts per sota. Això fa situar l’independentisme al 74,3% i a l’unionisme al 17,9%, quan l’any 2015 estaven al 69,3% i al 25,3% respectivament.

No succeeix el mateix entre els que tenen el català i el castellà com a llengües maternes. Entre aquest col·lectiu totes dues opcions nacionals van a la baixa i no hi ha una majoria clara. Malgrat això, l’independentisme s’ha recuperat en l’últim baròmetre i l’unionisme cau fins al 35%, quan l’any 2015 estava al 53%. Aquí és on probablement estan augmentant més els indecisos, la situació no és favorable per cap de les dues vies plantejades.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

Creixement dels nascuts a Catalunya amb un parent català i l’altre de l’Estat 

La situació dels que tenen català i castellà com a llengües maternes contrasta amb els nascuts a Catalunya i que tenen un parent nascut a Catalunya i l’altre a l’Estat espanyol; en aquest cas, l’independentisme no para de créixer: de només ser favorable un 42,6% al 2015, ara trobem una tendència positiva que el situa al 52%, quasi 10 punts més. En canvi, els contraris a la independència no paren de baixar, del 52,8% que representaven, ara només són el 40,6% entre aquest col·lectiu.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

La imatge de Rufián no és representativa de l’independentisme en castellà

Si mirem la situació entre els que tenen el castellà com a llengua materna, la situació de l’independentisme no és representativa a la imatge que intenta projectar en Gabriel Rufián, cap d’ERC al Congrés. La situació és que els contraris a la independència són hegemònics entre aquest col·lectiu: més del 67% està en contra de la independència i una mica més del 25% està a favor. Aquesta realitat, malgrat la clara tendència a l’estabilitat, presenta un biaix cap als favorables a la independència, que no paren d’augmentar, encara que de forma molt modesta. En canvi, els contraris a la independència presenten una clara tendència a la baixa, però mantenint una distància considerable.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

Pel que fa als nascuts a Catalunya amb els dos parents nascuts a la resta de l’Estat espanyol la situació és més negativa pels independentistes. Es manté una situació hegemònica dels contraris a la independència, actualment del 65,1% i en canvi, els favorables, minoritaris (27,8%), no presenten tendències positives. En aquests, la situació no canvia, es presenta invariable, per això, és probablement aquí on l’independentisme no ha arribat a trencar el bloqueig de la situació actual. Els sobretot joves catalans, nascuts a Catalunya però de pares nascuts a la resta de l’Estat, no acaben de veure, en la seva majoria, la independència com una opció favorable.

Gran victòria del ‘no’ entre els catalans amb pares nascuts a l’Estat

En relació als nascuts a la resta de l’Estat espanyol i amb pares també nascuts a la resta de l’Estat la situació és antagònica a la realitat que presenten els catalans nascuts a Catalunya i de pares nascuts a Catalunya. Malgrat això, la tendència d’un unionisme a la baixa i un independentisme creixent es manté, encara que la situació entre aquest col·lectiu és la més desfavorable per l’independentisme.

Finalment, entre els que tenen altres llengües maternes, veiem que la situació es decanta clarament més cap el no a la independència. Del 46,4% que eren contraris el 2015 al 61,2% que ho és ara. I del 30% que era favorable el 2015 al 22,4% que ho és ara.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

Una situació similar ens trobem entre els nascuts a l’estranger de pares estrangers que es mantenen cada cop més cap a l’unionisme. Entre els estrangers en general, l’independentisme no decreix, es manté estancat, però entre els que tenen altres llengües maternes, diferents de les del català i castellà, la situació sí que és decreixent pels independentistes.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

La conclusió és que l’independentisme està estancat però l’unionisme en general no manté una bona salut. Només es manté a l’alça entre els nascuts a l’estranger i sobretot els que tenen una llengua materna diferent del català i del castellà. Per la resta la tendència de l’unionisme no presenta símptomes de recuperar posicions, tendeix a reduir-se o estancar-se malgrat mantenir-se molt majoritari encara entre els que tenen el castellà com a llengua materna i els que tenen els dos parents nascuts a la resta de l’Estat espanyol.

Estadístiques / Sergi Castañé
Estadístiques / Sergi Castañé

L’independentisme manté tendències positives i d’estacament en la majoria de col·lectius, sobretot, en creixement, entre els nascuts a Catalunya amb un parent nascut a Catalunya i l’altre de la resta de l’Estat espanyol. L’independentisme, en general, es manté molt majoritari entre els que tenen el català com a llengua materna i també entre els nascuts a Catalunya i que tenen els dos pares nascuts a Catalunya.

Pel que fa al procés per ampliar la base social independentista es pot dir que s’ha fracassat pel que fa als estrangers, s’ha millorat la penetració en entorns castellanoparlants en general però no s’aconsegueix penetrar en entorn on els dos parents són nascuts a la resta de l’Estat espanyol. La part positiva pels independentistes és que, segons les mateixes dades del Centre d’Estudis d’Opinió, el sí a la independència guanyaria en un referèndum perquè bona part dels contraris a la independència decidirien abstenir-se. La pregunta, però, que toca formular-se ara és: és suficient guanyar un referèndum o cal ampliar encara més la base social independentista?