La nova moda es vesteix d’ignorància. És una moda eclèctica que va més enllà de les esferes polítiques i que genera la tendència estilística de les mentides, tan recurrents com les peces d’estampats que tornen cada primavera. Tanmateix, en tota desfilada per la passarel·la sempre hi ha algun conjunt condemnat a la derrota, i és que hi ha fronteres que sobrepassen l’elegància i la distinció permesa, fins i tot en les processons més extravagants. Precisament això és el que li ha succeït a l’actual President de la Corporació de RTVE, el Senyor José Antonio Sánchez Domínguez, que amb un faux pas típic d’una d’aquelles desfilades accidentades, va fer el préssec.
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=ncUlYFXiNq4&w=560&h=315]
En el seu discurs a la Casa Amèrica de Madrid del dijous passat, Sánchez va fer una apologia a la gran Conquesta espanyola a les Amèriques. Com el diable vestit de Prada, Sánchez va afirmar que ‘Espanya mai ha sigut colonitzadora’ sinó que ‘va ser evangelitzadora i civilitzadora’. Tot seguit va mencionar a una historiadora australiana que va comparar l’Imperi Asteca i el Nazisme. Després va preguntar-se que ‘a qui li podria passar pel cap que els espanyols de l’època es dedicaven a l’extermini d’éssers humans’, car els espanyols ‘vivien en un país ple de catedrals’, deia, i llegien i tot. Finalment, després d’admetre que ‘hi va haver coses dolentes’ i de justificar-ho amb ‘un són coses que passen’, va rematar la jugada dient que ‘la història del món no es podria escriure sense Espanya’.
He de reconèixer que jo també vaig vestit d’ignorància -tot i no tenir la responsabilitat ni la imatge que té un president de RTVE- i per això jo també citaré i faré ús de cuatre dades -no m’he hagut d’esforçar gaire per rebatre els arguments de Sánchez- d’Eduardo Galeano, un gran periodista i escriptor sud-americà.
Que sense Espanya no es podria escriure la història del món, és una veritat com una catedral d’aquelles que el nostre país es va dedicar a plantar per mig món. És cert que si no fos per la Monarquia Hispànica, un dels genocidis més sagnants de la nostra història no hauria estat possible. Segons Galeano, la població indígena va passar d’uns 70 milions a uns tres en un segle i mig a partir de l’inici de la proesa ‘civilitzadora’ -ara que em comparin els asteques amb els nazis. Sánchez també tenia raó quan afirmava que vam ser un país evangelitzador, i és que els indígenes van ser en reiterades ocasions forçats a convertir-se a la religió catòlica o, ‘con la ayuda de Diós’, sofririen el saqueig, l’esclavització i l’exterminació a què es van veure abocats. Val a dir que les sanes intencions evangelitzadores eren genuïnes, és a dir, els espanyols no volien quedar-se amb l’or, la plata i molts altres recursos que van extirpar d’aquelles terres verges i que van possibilitar la revolució industrial al vell continent. El que els ‘grans cultivats’ de la pàtria volien era salvar als heretges de l’infern, tot i que molts indígenes el van preferir i es van treure la vida per no haver de viure en aquelles condicions. Si deixem de banda aquestes ‘coses dolentes’ que segons Sánchez, mira, a tot arreu passen, encara és més fàcil veure la grandiositat del nostre país quan de tota la riquesa expropiada la seva població no en va veure ni un lingot, condemnant a l’estimada pàtria a un patiment continu i a una revolució industrial inexistent.
Hem sigut un país genocida que va convertir a Amèrica, com diu Galeano ‘en el vasto Imperio del Diablo’. Espanya, a més de perdre la humanitat -si mai en arribar a tenir- va deixar escapar les oportunitats que li va oferir el pacte amb el diable. Per això encara seguim celebrant el dia de la Hispanitat, perquè som una gran civilització que ha escrit la història.
Així doncs, senyor Sánchez, si aquesta és la nova moda, la de tenir un president d’una televisió pública dient aquestes barbaritats, em penso que començaré a anar nu pel carrer.