Parlem amb Aby Athman, nascut als campaments de refugiats saharauis a Algeria i que resideix actualment a Asturies. És el representant a Espanya de l’UJSARIO (Unión de Jovenes de Saguia El Hamra  y Rio de Oro), una organització de joves vinculada al Front Polisari, el moviment politic que lidera des de 1973 els exiliats del Sahara Occidental, des de fa més de 40 anys sota control del Marroc. L’entrevista es condueix en castellà, una llengua que Aby parla amb fluidesa, i que es la segona més parlada entre els saharauis donada la llarga ocupació espanyola del país (1934-1975).

Com és que actualment el Sahara occidental forma part del Marroc?

El Sàhara Occidental no forma part del Marroc, més aviat forma part de l’agenda del Comitè de Descolonització de les Nacions Unides, que considera el territori com “No Autònom” i pendent de descolonització. Des de 1975, després de la sortida de l’excercit d’Espanya del domini colonial saharaui, part del territori va ser ocupat pel Marroc.

La “marxa verda” va ser una ocupació de civils marroquins del Sahara Occidental, del 6 al 9 de novembre de 1975. Va tenir algun tipus de respatller entre els sahrauís?

La marxa verda, va ser sobretot una operació colonialista de la monarquia marroquina per pressionar a Espanya i fer creure al món que es tractava d’una invasió pacífica, mentre els territoris de l’est del Sahara eren envaïts amb armament pesat i aviació militar, sense mitjans de comunicació i sense testimonis.

Una part del poble sahrauí va haver d’exiliar-se a Algèria. En quines condicions ho van fer?

Encara avui viuen en campaments de refugiats, en una de les zones més inhòspites del desert saharià, sense més recursos que l’ajuda humanitària que els arriba des de l’exterior. Uns recursos que són organitzats i controlats pel Front Polisario, que garanteix les necessitats més bàsiques, com a educació i sanitat.

Què és el Front Polisario?

És el legítim representant de la població sahrauí en tant a que és l’únic organisme fundat i dirigit per sahrauís, nascut per lluitar contra el colonialisme i en defensa de l’inalienable dret de tot sahrauí a decidir el seu destí enfront de les violacions causades per les ocupacions del Sahara Occidental, siguin europees (com el cas d’Espanya que va convertir el país a la seva província 53) o del Marroc, que en l’actualitat ocupa una part del territori.

La reforma constitucional marroquina de 2011 ha reconegut, entre altres coses, certs drets als berbers, que habiten a diversos països del Nord d’Àfrica i que tradicionalment han estat marginats per l’Estat. Pot tenir aquesta reforma efectes positius per als sahrauís?

A pesar que el Marroc pretén mostrar amb l’autonomia una concessió als sahrauís, que no s’ha complert tal com havien proposat, i que inverteix molts diners a acontentar a la població, la repressió i persecució dels sahrauís és cada vegada major. Consideren “traïdor” a qualsevol defensor de la legitima i justa independència del Sahara, quan és  nostre per dret.

A qui convé el domini marroquí sobre el Sahara?

Els qui puguin defensar l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental no poden tenir un altre interès més que el basat en beneficis econòmics, reflectits en acords il·legals que exploten els recursos naturals sahrauís. D’altra banda sabem que el Marroc inverteix molt a finançar a lobbies i institucions internacionals per reforçar la seva ocupació del Sàhara.

D’on prové el suport a la causa sahrauí en els últims anys?

El major suport a la causa sahrauí ve de la Unió Africana, de països llatinoamericans i d’algun dels països del nord d’Europa. També troba gran recolzament en la població i moviments d’esquerres.

Les perspectives d’un referèndum d’autodeterminació pel Sahara són ara les mateixes que fa 40 anys?

Els sahrauís seguim lluitant pel nostre territori i perquè es compleix la legalitat, respectant el dret del poble sahrauí a un referèndum d’autodeterminació. La prolongació d’una ocupació sense legitimació alguna no ens negarà la nostra identitat i seguirem resistint fins al final.

I finalment, que poden fer els catalans pel Sahara Occidental?

Nosaltres entenem que les lluites justes requereixen de mobilització popular enfront dels grans poders oligàrquics i per a això hem d’assimilar i defensar la nostra diversitat i identitat com a pobles que lluiten pels seus drets. En aquest sentit, personalment entenc que els catalans, de la mateixa manera, que defensen i exigeixen respecte cap a la seva nació, els sahrauís reivindiquem que se’ns concedeixi el que ens reconeix la Legalitat Internacional, que finalitzin les violacions dels Drets Humans, la fi del mur que divideix a un poble i les seves famílies, i finalment acabar amb l’espoli dels recursos naturals sahrauís. Els catalans podrien tenir molt en comú amb les nostres reivindicacions i per tant fer una lluita mútua enforteix la nostra presència.