Fotollibres o el gabinet de les meravelles

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona mostra l’exposició Fenomen Fotollibre, comissariada executivament per Moritz Neumüller, en col·laboració amb Martin Parr, Gerry Badger o Irene de Mendoza, entre altres. L’exposició està realitzada amb Foto Colectania (c/ Passeig Picasso, 14) on també es pot visitar fins al 27 d’agost d’aquest any.

El CCCB és una gran boca de balena, laberíntica i descomunal. L’entrada és petita, baixem una rampa, obrim una porta i entrem en un gran atri que travessa pisos i fa baixar columnes des del cel. Com si fos un gran ser que baixa, un ser construït amb la llum. Unes grans escales mecàniques pugen i baixen, tediosament segueixen la llum. La immensitat d’aquest espai contrasta amb les sales d’exposicions, fosques i petites, on el centre amaga el seu art. És un laberint.

Al tercer pis d’aquest laberint trobem Fenomen Fotollibre, una exposició que ens vol fer apropar el fenomen del fotollibre, teixint diferents qüestions del seu voltant, reclamant-ne el seu estatus, com llibre d’artista i explicant-ne la varietat i bellesa. Dels diferents apartats en destaquen virtuts i defectes. En destaquem tres. El primer la selecció és el fotollibre The Book of Bread pertanyent a la col·lecció particular de Martin Parr, el tractat de pa anglès de Owen Simmons fet el 1903 destaca per la seva gran bellesa. Les torrades de pans anglesos queden eliminades i es converteixen en bolets, ens mapes, en creus. Una obra genial que demostra l’art que amaguen els objectes més simples.

Owen Simmons (fotògraf desconegut) The Book of Bread (El llibre del pa) Maclaren and Sons, Londres, 1903
Owen Simmons (fotògraf desconegut) The Book of Bread (El llibre del pa) Maclaren and Sons, Londres, 1903

El passadís continua amb una instal·lació que justifica tota l’exposició. Reading New York, un PhotoBookStudy sobre “Life is Good & Good for You in New York” de William Klein, una habitació on el llibre es desplega. Cada doble pàgina és desplegada i posada en fila, així en una llarga fila horitzontal podem anar seguint el llibre i les anotacions que té. El llibre és guixat, apuntat disseccionat. El llibre i la fotografia són vius. Diferents anotacions ens mostren els secrets del llibre; les tècniques compositives de la fotografia. Així en la millor tradició de l’art, podem preguntar-nos, allò que hem fet, és viu? Hem creat vida? És el fotògraf un nou Dèdal? De la mateixa manera que una escultura pot tenir vida, un llibre també. Aquí al saber els seus secrets, allò que és evident a ulls de tots però explicitat en una línia, donem vida al llibre, ja que l’entenem.

- Publicitat -

Arribats al punt àlgid de l’exposició i sense obviar la selecció de fotollibres d’intencionalitat política, l’exposició entra en una lenta agonia, una agonia que es menja els llibres japonesos i la sala on s’exposen fotografies que o bé no haurien hagut de ser exposades o que mostren fracassos. Però el discurs s’esvaeix i la nostra sobresaturació d’imatges creix. L’horror vacui conquereix l’espai.

La magna voluntat del CCCB és evident, només començar aquest article ho explicitàvem. I aquest centre ho pot fer. Ho pot fer per la capacitat dels seus professionals i pels recursos. Però a vegades no ho aconsegueix. Aquesta exposició partida es mostra en una planta i es fa petita. No és intuïtiva, és un gabinet d’antiguitats fosc. La qualitat dels objectes que hi ha no es posa en dubte, la bona posada en escena tampoc, però el conjunt no acaba de funcionar. Hi ha un diàleg entre els 9 comissaris que han participat en el projecte, i un altre entre les dues seus que l’acullen. Però potser, nos ens trobem davant d’un Dèdal, si no d’una torre de Babel on el xivarri no ens deixa apreciar cap llengua.

Fenomen Fotollibre és una bona exposició, no ens enganyem, i la presentació del fotollibre com a element artístic i de valor és perfecte. El fotollibre se’ns mostra al públic com un relator de la història igual de vàlid que els altres. Però potser el relator actual de la nostra existència no és la fotografia, com diu Jorge Carrión a Teleshakespeare: En el principio fue la oración. Y la poesía y el mito y la tragedia y el cuento y la comedia. Y, después, la novela —tragicómica—. Y el ensayo. Y la pintura. Y la fotografía. Y, finalmente, el cine. Y su hija la televisión. L’exposició justifica estèticament quelcom que ja és un objecte artístic. Els comissaris, els artistes, justifiquen el mitjà pel seu valor en un moment en què la fotografia i els llibres de fotografia són considerats ja obres d’art. Ara hauríem de justificar el valor estètic de les noves narratives transmèdia. Fenomen Fotollibre és una exposició que és una biblioteca, que alhora és un collage o un gabinet de meravelles. Un encert o un sens fi de llibres oberts. Lector, et toca a tu.

 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca