Una secta misteriosa, una ‘Rasputina’ coreana i tot tipus de possibles corrupteles entre el govern i les principals empreses del país. L’escàndol que fa mesos que sacseja Corea del Sud té tots els components per convertir-se en un dels més sonats de la història política recent. De moment, les acusacions ja han provocat que el Tribunal Constitucional forcés a la cap d’estat del país, Park Geun-hye, a abandonar el càrrec després d’un procés polític, i ha portat a judici l’hereu d’una de les principals companyies tecnològiques a nivell global, Samsung.
La polèmica va explotar l’octubre passat, quan es va conèixer que una amiga de la presidenta, Choi Soon-sil, l’havia aconsellat en tot tipus d’afers, tot i no ostentar cap càrrec oficial. L’assessora ‘extra-oficial’ hauria tingut prou poder com per influir en nomenaments de càrrecs de l’executiu i en decisions polítiques de tot tipus, i fins i tot hauria modificat esborranys de discursos oficials de Park. A la vegada, la justícia va començar a investigar la possibilitat que la governant hagués forçat a diversos dels principals conglomerats coreans, inclòs Samsung, a donar prop de 70 milions de dòlars a ONGs vinculades a Choi. El nét del fundador de Samsung i líder de facto de la companyia, Jay Y. Lee, serà investigat per aquests presumptes suborns, que podrien haver servit per aconseguir l’aprovació per part de l’executiu de la fusió de diverses filials de la companyia.
La relació entre Park i Choi, però, dista molt de ser convencional, ja que la confident a l’ombra és la filla de Choi Tae-min, el fundador d’una secta pseudocristriana, l’Esglèsia de la Vida Eterna, amb la qual Park està vinculada des de fa dècades. Després de l’assassinat de la mare de l’actual cap d’estat, el líder religiós s’hauria convertit en un ‘mentor espiritual’ de Park, al assegurar-li que la seva difunta mare se li havia aparegut en somnis i li havia demanat que la cuidés. És en aquella època que la filla del ‘guru’ i la futura presidenta haurien forjat amistat. Davant el poder amb el qual semblava comptar Choi Soon-sil i el seu rerefons místic, els mitjans de comunicació coreans no han dubtat en caracteritzar-la com una “Rasputina” que movia sense problemes els fils del govern des de les ombres.
De moment, Choi Soon-sil, a la seva arribada a Corea del Sud de l’estranger, va declarar que havia comés un “pecat pel qual mereixia la mort”. La ja expresidenta s’ha mostrat més temperada i ha denunciat que tot es tracta de “falsedats i fabricacions”, tot i que també ha demanat perdó per dipositar “una fe excessiva en la relació personal” sense parar atenció “al que estava passant”. Davant les sospites, Park ha hagut fins i tot de negar els rumors que afirmen que s’haurien practicat diversos rituals “xamànics” a la Casa Blava, el palau presidencial del país.
Una amistat pública
L’amistat entre Park i Choi, que es remonta a la dècada dels setanta, era àmpliament coneguda entre els coreans, i des d’un bon principi havia despertat suspicàcies. El pare de l’expresidenta, el dictador coreà Park Chung-hee, que va governar amb mà de ferro el país entre 1961 i 1979, ja hauria estat advertit durant el seu mandat sobre la perillosa relació de la seva filla amb la família Choi. El cap dels serveis secrets del país, que posteriorment va assassinar a l’autòcrata, l’hauria previngut dels contactes entre la seva filla i el líder religiós. De fet, després de la mort de la seva mare, Park va parlar en una de les cerimònies religioses de l’organització, quan encara era la primera dama coreana.
Per si queden dubtes sobre fins a quin punt el púbic era conscient d’aquesta relació, val a dir que la relació entre Park i la secta religiosa va ser breument dramatitzada en una telenovel·la coreana l’any 1995, que explorava la política del país durant els anys setanta. Dècades després, un dels cables diplomàtics de l’ambaixada d’Estats Units a Seul, fet públic per Wikileaks, alertava del “control complet” de Choi sobre “la ment i el cos” de Park, i destacava “l’enorme riquesa” aconseguida pels seus fills com a resultat.
La filla de Choi, Chung Yoo-ra, ha estat extraditada des de Dinamarca per ser també jutjada, acusada d’haver aconseguit accés a la prestigiosa escola universitat femenina Ewha gràcies a les seves connexions polítiques, tot i obtenir pitjors resultats acadèmics que altres candidates. Les autoritats investiguen també les possibles ajudes financeres que Chung hauria rebut per part de Samsung per desenvolupar una carrera com a genet professional.
Revulsiu pel país?
Cap president de Corea del Sud havia hagut d’abandonar el càrrec després d’un procés polític, però diversos governants s’han vist esquitxats per delictes de tot tipus. Els cinc predecessors de Park elegits democràticament s’han vist tots involucrats en casos de corrupció per afavorir a amics i familiars. El Nobel de la Pau Kim Dae-jung va haver de renunciar al lideratge del seu partit i demanar disculpes públicament després que se l’acusés de tràfic d’influències per beneficiar el seu fill. De manera similar, l’expresident Roh Moo-hyun va decidir suïcidar-se quan la justícia va iniciar una investigació per un possible cas de corrupció que involucrava el seu germà gran i diversos amics. El fet que Park no tingués fills ni estigués casada va fer pensar als votants, erròniament, que era més difícil que pogués garantir tractes de favor a membres de la seva família.
A la vegada, el cas ha posat de relleu, un cop més, l’enorme poder i el grau d’opacitat dels chaebols, els grans conglomerats empresarials de Corea del Sud, que representen una important part de la seva economia, i aglutinen tot tipus d’interessos econòmics. Les relacions entre aquestes multinacionals i els polítics del país han estat qüestionades en nombroses ocasions.
Tot i això, les constants mobilitzacions populars contra Park dels últims mesos, que han fet sortir al carrer a centenars de milers de persones per demanar la resignació de la presidenta, semblen demostrar que la ciutadania està farta de corrupteles polítiques i empresarials. Davant aquest clam popular, l’actual líder de l’oposició i favorit per convertir-se en el proper cap d’estat, Moon Jae-in, ja ha assegurat que la família fundadora de Samsung ha de deixar de controlar la companyia, i que impulsarà diverses lleis per reformar i fer més transparents els chaebols, que fins ara no han obtingut els resultats esperats. De moment, però, encara és una incògnita si la democràcia coreana s’haurà d’enfrontar a nous ‘Rasputins’ en un futur.