Diumenge 31 Maig, 2020

Una sentència per sobreviure i de cara a la galeria

Més llegits

L’home que es feia passar per metge va signar una defunció per covid-19 a l’Hospital de Martorell

L'home detingut el 8 d'abril i empresonat després per fer-se passar per metge va signar la defunció d'una víctima...

La CUP insta a nacionalitzar Nissan per salvar els llocs de treball

El diputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonès ha reclamat al Govern que mantingui els llocs de treball...

George Floyd i les flames del oprimits

George Floyd no va tornar a sa casa i tota la seua ciutat va decidir que ja n’hi havia...

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les...

Experts estimen que hi haurà un augment de separacions i divorcis després del confinament

Experts han alertat que l'anomenat 'efecte setembre' que s'experimenta després de períodes vacacionals a l'estiu, Nadal i fins i...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

La sentència del TSJC que inhabilita Mas, Ortega i Rigau és de cara a la galeria, una imatge borrosa d’allò volien. Descartada l’absolució, ja que hauria demostrat que el judici era una persecució política sense fonament, i que l’Estat, amb totes les institucions que el representen, s’exposava a una crisi d’autoritat que alimentaria els moviments independentistes, el TSJC ha apostat pel mal menor: una sentència curta, amb sanció econòmica, que satisfà mínimament les exigències unionistes.

L’expresident i les exconselleres havien de ser castigats, marcar un precedent que frenés les aspiracions no centralistes. Però no ha estat així, és una sentència fast food. És un veredicte a la catalana: prudent. Perquè si hi hagués un fonament legal molt clar, Mas, Ortega i Rigau haurien rebut una sentència molt més dura que l’actual.

Cal recuperar l’origen del procés judicial per entendre que això ha estat una jugada calculada per preservar el poder, o la sensació de poder, de les institucions estatals. Quan la Fiscalia General de l’Estat va ordenar el 8 de novembre del 2014 que s’obrís una investigació pel possible delicte de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics no esperava que, onze dies més tard, nou fiscals catalans coincidirien per unanimitat i per escrit en què no hi havia fonament legal per presentar una querella. La postura dels fiscals catalans obria un debat que l’Estat no es podia permetre, la Generalitat havia estat capaç de torejar el govern de Rajoy i no tindria cap conseqüència. Enfurismats i amb ganes de venjança, es convoca per urgència la Junta de Fiscals per fer oficial que cal querellar-se contra el procés de participació ciutadana. Les urpes del poder executiu varen aprofundir tant en el poder judicial que un mes més tard el Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce dimitia per “raons personals”.

Max Weber deia que l’Estat es fonamenta en tenir el monopoli de la violència. En el cas que ens ocupa, l’Estat espanyol ha volgut fer prevaldre el monopoli del poder, i aquest poder, qüestionat per primera vegada des del retorn de la democràcia, no pot tolerar que unes urnes de cartó posin contra les cordes l’aparença de força que vol projectar. El pitjor d’aquesta necessitat imperiosa per fer prevaldre la força és que ha posat en dubte la separació de poders, ha forçat la dimissió d’un Fiscal General i ha provocat una reforma del Tribunal Constitucional que el fa jutge i executor de les seves sentències, allò que la Comissió de Venència diu que no l’avala com a institució neutral.

La sentència del TSJC constata un Estat superat, és un veredicte per donar-li sentit a un judici que segons nou fiscals catalans no tenia raó de ser. De cara a la galeria pot tenir certa utilitat per acontentar els sectors moderats, però és més un al·licient per motivar la unilateralitat independentista que no pas per calmar les feres inquietes que van veure com una autonomia va vacil·lar tot un Estat.

 

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Països aïllats, hospitals transformats i dificultats dels donants: els reptes del trasplantament de medul·la en pandèmia

Els trasplantaments de medul·la de donants que no són familiars van caure un 69% a l'Estat a l'abril, quan se'n van fer 11 (36...

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les plataformes de visionat en línia....

ERC situa al juliol la pròxima reunió de la taula de diàleg

El coordinador nacional d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha defensat l'acord del seu partit amb el PSOE que facilitarà la sisena pròrroga...

Els millors de la setmana

Guerra de sexes: nova narrativa de les crisis financeres Tenint en compte el mite de la dona imposat per Simone de Beauvoir en El segon...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca