Per què un home cobra més que una dona?

La professora de la London School of Economics Mireia Borrell n’explica les causes i possibles solucions

Les dones cobren una mitjana d’un 26% menys a l’any que els homes, segons un estudi del Govern de la Generalitat basat en les darreres xifres disponibles del 2014. La xifra supera fins i tot la del 2008, quan la diferència salarial entre gèneres va superar el 24%.

Però aquest no és l’únic estudi que assenyala aquesta escletxa salarial. Una dada especialment significativa que revela un estudi presentat per l’agència europea d’estadística, l’Eurostat, és que les dones europees també guanyen una mitja d’un 23,4% menys que els homes.

Tal com mostren les dades de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família, el salari mitjà dels homes és de 27.477 euros mentre que el de les dones s’encalla als 20.324. La diferència es encara més gran en les remuneracions més baixes, on arriba al 42,6%. Un dels sectors amb remuneracions baixes és el de serveis, on hi ha sub-sectors que es valoren poc, i els salaris baixos reforcen la idea que son de poc valor.

Les dones cobren una mitjana d’un 26% menys a l’any que els homes

“La major part de les feines al sector serveis amb salaris baixos tenen en comú que, comparat amb altres feines, les tasques a realitzar no són generalment considerades difícils”, explica la professora de la London School of Economics (LSE) Mireia Borrell. “Aquesta baixa percepció sobre el nivell de dificultat és problemàtica i errònia perquè oblida el fet que feines com la de cambrer, recepcionista d’un hotel, infermera o treballadora social entre d’altres, requereixen un nivell de ‘treball emocional elevat’” i afegeix “el treball emocional demanat per cambreres, hostesses, recepcionistes i treballadores al sector serveix no només és molt alt, sinó que és quelcom que els clients exigeixen”.

- Publicitat -

L’experta assenyala que una de les raons per les quals tendim a pensar que no son feines difícils és perquè sovint s’espera més empatia, amabilitat i somriure per part de les dones i constata que “la recerca demostra que el treball emocional és difícil perquè produeix una dissonància emocional, un conflicte entre com se sent la treballadora i com actua”.

“Els països europeus estan reorganitzant el mercat de treball i l’estat del benestar”

Sovint es parlen d’avenços que s’han fet en relació a la incorporació de la dona al mercat de treball. Borrell comenta que “els països europeus estan reorganitzant el mercat de treball i l’estat del benestar amb línies que emfatitzen l’activació laboral de les dones, de les persones que anteriorment cobraven subsidis”. “Tots aquests canvis han empès a alguns governs a proclamar que la societat europea ha deixat enrere el model on l’home era el que sostenia l’economia familiar i ha adaptat un model on tant l’home com la dona treballen, i per tant, les diferencies són menors” però detalla que “aquesta suposició no reflecteix la realitat”.

“Donar l’opció al pare perquè agafi el permís de maternitat de la mare no és suficient per garantir una disminució en la discriminació laboral de gènere”, exposa. “La nostra societat encara espera que les mares s’agafin més temps de baixa maternal que els pares i per tant, pocs pares agafen aquesta opció”.

“Donar l’opció al pare perquè agafi el permís de maternitat de la mare no és suficient per garantir igualtat de gènere”

“Una política que s’aplica en alguns països nòrdics i que té en compte aquest baix normatiu és una on els permisos maternals i paternals tenen la mateixa durada i són intransferibles”, explica. “Si el pare no fa ús del seu permís, el perd i no el pot transferir a la mare. Per tant, una política d’aquestes característiques fa més factible que s’aconsegueixi una disminució de la discriminació de gènere, ja que l’empresa no té cap raó per preferir un home a una dona, i a llarg termini, faria canviar les normes socials”.

La professora també ressalta que les tasques domèstiques segueixen sent una barrera important ja que “s’ignora i no es problematitza, ja que són part de l’àmbit privat i no es poden regular tant fàcilment”. “Cal conscienciar a la societat que mentre la dona encara s’encarregui en major mesura de les tasques familiars, no podrem parlar d’igualtat de gènere, ni tan sols al mercat laboral”. “És evident que si una persona treballa vuit hores a fora de casa i després ha de continuar treballant a dins a cas no podrà rendir tant ni en un lloc ni un en altre”, argumenta. “La feina dins de casa també és feina i porta temps i també pot esgotar física i psíquicament”.

“Mentre la dona encara s’encarregui en major mesura de les tasques familiars, no podrem parlar d’igualtat de gènere, ni tan sols al mercat laboral”

Però, quin és l’origen de tot plegat? Per Borrell, la desigualtat salarial té diferents arrels. Una és la discriminació directa que consisteix en pagar menys a una dona que fa la mateixa feina que un home. En aquest cas, segons comenta, explica només una part molt petita de la desigualtat salarial.

“Una de les causes de pes és que en gran mesura, dones i homes encara treballen en sectors diferents, fet molt evident en sectors com el científic o les enginyeries que encara són majoritàriament d’homes”, detalla. “Algú podria dir que si les dones no trien d’anar a aquests sectors, la desigualtat salarial està justificada, però de veritat algú creu que les normes socials, els estereotips, els role models de la societat actual no exerceixen cap biaix al moment d’escollir una carrera professional?”, es pregunta l’experta. “Si la publicitat i el màrketing que ens posen per la televisió uns minuts ens fan canviar les nostres preferències envers un producte, no podem pensar que les experiències vitals que tenim des de petits ens afecten a les nostres preferències a l’hora de triar una carrera quan tenim 18 anys?”.

“Algú creu que les normes socials, els estereotips, els role models de la societat actual no exerceixen cap biaix al moment d’escollir una carrera professional?”

“Molts estudis de desigualtat de gènere controlen diferències d’educació i sector de treball entre homes i dones”, exposa. “Malgrat tot, encara hi ha diferències salarials fins la mateixa ocupació”. “L’economista experta en desigualtats salarials de Harvard Claudia Goldin argumenta que una de les raons darrera de la desigualtat salarial són la flexibilitat laboral i les hores de treball” i afegeix que “concretament van descobrir que les empreses remuneraven desproporcionalment els empleats que feien hores extra i els que no feien l’ús d’horaris flexibles”. “Aquesta explicació quadra amb el fet que la desigualtat salarial és més alta en segons quines feines on no hi ha un horari flexible”.

Aleshores, quines mesures ajudarien a la disminució de la desigualtat salarial? Tal i com assenyala Borrell caldrien unes polítiques que no penalitzessin a les dones per tenir fills, però també polítiques que depenen més de les empreses i els sectors en que es troben i que afavoreixin horaris laborals molt més flexibles.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca