La setmana passada un eurodiputat polonès va dir al Parlament europeu que ja va bé si les dones cobren menys perquè són menys intel·ligents. A Madrid, una organització va promoure un autobús amb missatges contraris a parlar de transexualitat infantil. Les dues afirmacions van provocar escàndol polític i mediàtic, o més guerra cultural, quan la dreta afirma i l’esquerra s’indigna. La setmana que ve podrà ser al contrari, però un nou escàndol taparà el precedent.

L’escàndol continu crea el seu propi nivell de realitat. La confrontació té una dimensió d’espectacle que deixa fora el debat sobre les Grans Qüestions del Futur de la Humanitat. La distribució de la riquesa. La lluita contra la malaltia. Els treballs per mantenir una sanitat sostenible. L’ecologia del planeta. El finançament de la recerca científica. Etcètera.

Tot això demana temps, exigència intel·lectual, esforç de concentració. Treu massa tardes lliures. Per tant l’espectacle triomfa sobre el debat real. El “periodista”, per dir alguna cosa, pot anar tirant a cops de tuit. Els polítics socialdemòcrates (és a dir quasi tots) poden simular activitat i camuflar la seva existència submisa i prostituïda.

És el cas de l’eurodiputada socialista espanyola que va tenir els seus quinze minuts proverbials “defensant les dones europees” en un intervenció previsible, avorrida, tremendista contra el cretí que va dir que les dones són menys intel·ligents. Era home, vell i d’un país relativament pobre i endarrerit com Polònia. Hauria d’haver estar ignorat o tractat amb el sarcasme d’un afecte fingit, per exemple.

En l’altre escàndol, els promotors de l’autobús poden saltar d’alegria. Deuen estar posant ciris a la mare de déu demanant més intervencions airades en contra, com la de l’alcaldessa de Barcelona. Tocarien el cel si algú els clavava una bona querella, perquè només podrien guanyar-la, sobre la base de la llibertat d’expressió. Quanta gent sap que l’autobús és una reacció a un de signe contrari?

El debat de la transexualitat infantil exigeix filar molt més prim. Es pot separar del patiment d’individus concrets, que és inacceptable. Eliminar-lo és bo, i partir d’aquí l’adult té dret a buscar la felicitat i a fer el que vulgui amb el seu cos, incloent ingerir qualsevol substància i castrar-se.

Però els menors? Un cop eliminada, per indesitjable, la discriminació del nen o nena amb dubtes identitaris i genitals, només des de la misèria moral absoluta es pot acusar de “reaccionari” el progenitor que vulgui aplaçar intervencions irreversibles (o difícilment reversibles) en l’organisme del menor fins sigui adult i decideixi pel seu compte.

Als Estats Units s’està bloquejant la pubertat de menors i se’ls està donant hormona contrària. S’està entrant en un territori desconegut per a la ciència. Per cert: això mateix, la falta de coneixement científic sobre els efectes, és un argument contra els aliments modificats genèticament, però és del tot irrellevant en la pubertat bloquejada de menors transexuals. La inconsistència és tan impresentable que sembla mentida que algú la pugui obviar sense que li esclati el cap.

Segurament això no passa perquè la gent milita en la seva lluita i s’oblida de les altres. Viuen en bombolles: un cop et tanques en una habitació mal ventilada només amb gent que pensa com tu i no et farà dubtar mai, al contrari, et donarà sempre un reforç positiu, no t’hauràs de preocupar mai més. Però mentre tu et tanques i sents una il·lusió de seguretat, fora creixen els monstres: Trump, Le Pen i la persistència del PP, esplèndid a les últimes enquestes.

La immigració és un altre camp de batalla en les guerres culturals entre la dreta i l’esquerra. Últimament ha sortit l’enèsim avís en forma d’estudi per part de Chattam House, un think thank anglès seriosíssim i més aviat progressista.

No el busqueu a TV3, La Vanguardia, l’Ara i els sospitosos habituals: els anglesos han estudiat deu estats europeus incloent els grans, com Alemanya, França, Espanya, Regne Unit, Itàlia i Polònia. De mitjana, el 55 per cent de la població vol aturar la immigració dels països musulmans.

Volem acollir? Cap personal és il·legal? Casa nostra casa vostra, així, tal qual, sense parlar-ne més? Sí, de veritat? La meitat de la població europea ja no ho veu així. Es farà front a la realitat o continuarà triomfant l’espectacle fàcil, el cofoisme, la mediocritat i la ignorància?