Una certa esquerra catalana malda per crear l’estat d’opinió que els independentismes neoliberal o més identitari són una ‘alt-right’ catalana.

En els darrers dies s’ha creat un estat d’opinió, disfressat d’investigació periodística, sobre l’existència d’una alt-right catalana. L’alt-right és l’eufemisme encunyat per Richard Spencer i tot el moviment reaccionari, racista, antisemita, neonazi i de supremacia blanca que ha donat suport a Trump. Steve Bannon, cap d’estratègia de la Casa Blanca, n’és el màxim exponent en la nova administració Trump.

Aquest estat d’opinió ha batejat l’alt-right catalana com la Nova Dreta Independentista. Té un problema: no existeix.

A partir de sengles polèmiques al Born i al Fossar de les Moreres per les intervencions del govern de Colau, una part de l’independentisme va respondre amb molta contundència—especialment a les xarxes socials. Hi ha hagut un interès d’equiparar els llocs de memòria del catalanisme a una alt-right independentista. I encara més: s’ha assenyalat tot un grup d’intel·lectuals i opinadors com la part pensant d’aquesta Nova Dreta.

L’independentisme més identitari no és alt-right, ni tan sols s’hi acosta. Quant als opinadors, és molt perillós de confondre neoliberals per neonazis. Tot això és un constructe per enganyar la democràcia.

Cal saber distingir entre feixisme i gent que no pensa com tu; entre alt-rightamericana i intel·lectuals que diuen coses que no t’agraden. Altrament, destrueixes la legitimitat de qualsevol discurs democràtic. El que acabes dient és que la diferència de pensament o el debat d’idees i paraules és irrellevant. L’únic que vols és polaritzar entre qui pensa com tu i l’altre—a qui consideres un feixista. Aquesta és la via cap a la violència.

Si les paraules dels qui discrepen no t’importen, si les agrupes amb manipulacions i prejudicis als neonazis, quina alternativa tens que no sigui la d’aplicar-hi la violència? Quina alternativa tenen ells, si no poden parlar, pensar, distingir? La violència no són només cops de puny. És també l’exclusió, la marginació, l’estigmatització i la fractura última. La construcció de l’enemic a batre és una vulneració de la seva dignitat. És justament el que fa l’alt-right americana.

El moviment independentista és democràtic i ideològicament plural. És, certament, un moviment populista. El populisme no és, ni molt menys, exclusiu de la dreta. Bernie Sanders va crear un populisme socialista americà que avui és ben viu i creix. El populisme independentista no és que no contingui alt-right; és que conté molta esquerra socialista.

L’única alt-right de Catalunya, franquistes i neonazis d’esvàstica i braça alçat, són al camp de l’unionisme. És la seva xacra. S’infiltra en manifestacions i concentracions del nacionalisme espanyol o de Societat Civil Catalana. La gran tasca del fotoperiodista Jordi Borràs n’és la prova documental definitiva.

En l’actual moment polític català, espanyol i global, la desintegració del consens democràtic de la postguerra europea s’accelera. La creació de fake news sobre un rival democràtic només accentua el problema i sembra llavor de violència.

Aquest article va ser volgut i desvolgut prestament per El Periódico.