Gente Bien o un homenatge al teatre comercial

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Avui vull aprofitar aquest espai de la Revista Mirall per reivindicar el teatre comercial. Sí, el teatre comercial. El que munten Balaña, Focus i Stage. El que agrada a les nostres àvies i tietes. El de pressupostos demencials. El teatre mainstream. El teatre made in Broadway. El teatre made in West End. El teatre “palomitero”. El teatre rebenta-taquilles. El teatre complaent. El teatre superficial. El teatre “postureo”. El teatre popular. I de pas també vull aprofitar per retre homenatge a tots aquells públics que gaudeixen del teatre comercial. Als espectadors que van al teatre perquè hi surt la Vilarassau. O perquè hi surt l’Arquillué. Que van al TNC perquè l’escenografia segur que serà espectacular. Que van a veure Mar i Cel perquè els catalans també sabem fer grans musicals. Als que no fallen al monòleg del Goyo Jiménez de torn. Als que no entenen que una obra no faci gràcia o entretingui. I amb un carinyo especial, als que van al teatre perquè hi surt l’actriu aquella de La Riera. A tots i totes us dic: aquest article és per vosaltres.

I escric aquest article-homenatge a propòsit de Gente Bien, l’últim espectacle de La Cubana, una de les companyies més emblemàtiques d’aquest teatre comercial fet a casa nostra. Porten un pila d’anys exhaurint localitats, prorrogant temporades i girant per tota Espanya. I ho han fet sempre defensant un teatre popular, desenfadat i espectacular. Un teatre comercial, en definitiva. Però sense renunciar a uns codis transgressors i experimentals que els emparenten amb algunes de les propostes més interessants del teatre contemporani europeu dels últims anys. La Cubana ho ha apostat tot, i fins ara, sempre han guanyat. Han rebentat la ruleta. Amb Gente Bien la sort els segueix fent costat.

TEATRE_BARCELONA-gente_bien-ruano-REVISTA_5

Però com us venia dient, aquest article vol ser un homenatge als espectadors del seu teatre, als espectadors que han exhaurit, exhaureixen i exhauriran la taquilla d’aquest Gente Bien de La Cubana. Altres proven sort muntant espectacles d’espadatxins carrinclons i música d’Albert Guinovart però no se n’acaben d’ensortir. Sobre el paper tot fa presagiar un èxit descomunal, però a la pràctica el públic no respon com s’esperava. La formula de l’èxit no existeix, però si existís, potser caldria començar a buscar-la per algun dels baguls de la companyia sitgetana, i de ben segur que l’acabaríem trobant.

A La Cubana han aconseguit aquesta cosa tant difícil d’assolir que és la de tenir èxit. Ho han fet ells, però també ho han fet Tricicle, La Fura dels Baus, Comediants o Dagoll Dagom. Hi ha però un element que els diferencia notablement de la resta. La Cubana ha estat sempre molt fidel a si mateixa, al seu esperit, a la seva genealogia, a les seves arrels, per projectar en cadascun dels seus muntatges noves perspectives, nous punts de vista teatrals que sempre han mirat cap al futur. I sempre, absolutament sempre, han triomfat comercialment. La companyia Tricicle s’ha anat diluint en una successió de sketches que al meu parer han anat perdent bona part de l’originalitat que els caracteritzava durant els seus inicis. La Fura dels Baus… que és avui La Fura dels Baus? O qui és la Fura dels Baus? L’únic espectacle que han dirigit recentment els seus creadors de forma conjunta ha estat M.U.R.S., un espectacle fallit que feia aigües per tot arreu. Amb Comediants ha passat una mica el mateix, la idea de companyia de carrer s’ha anat diluint en un poti-poti de propostes que només tenen en comú la firma de Joan Font. I pel que respecte a Dagoll Dagom, Scaramouche ha certificat que la seva ha estat una carrera de grans èxits, però també de sonadíssims fracassos.

La Cubana doncs són un rara avis teatral, un fenomen de masses local que espectacle rere espectacle ha comptat amb la complicitat d’un públic que ha deixat fer-se de tot en mans dels de Sitges. Amb Gente Bien han volgut posar l’accent en el “postureig” de les classes benestants, construint un mecanisme metateatral que, en definitiva, no busca altra cosa que riure’s del públic “cubanero” de tots aquests anys. Però caldria afinar una mica més i precisar que a La Cubana, més que enriure’s dels espectadors, s’enriuen amb ells. I aquesta és una de les claus de la complicitat i fidelitat que han propiciat que altra vegada, si vols riure amb ells, hagis de comprar les entrades amb un més d’antelació.

Però la roda de l’èxit podria estar a punt de trencar-se. Amb Gente Bien el futur de la companyia esdevé més incert que mai, tot i el magnífic múscul que demostren cadascun dels seus components al llarg de la funció. Res pot evitar que marxem de la funció amb un regust d’autohomenatge, en part buscat per la pròpia companyia, que fa que aquest Gente Bien esdevingui una excel·lent oportunitat alhora d’escriure la darrera pàgina de la seva brillant trajectòria. Però aquest seria el camí menys complicat, i a La Cubana no solen optar per les solucions fàcils. La Cubana són i seran un exemple de risc i experimentació, demostrant una vegada i una altra que la comercialitat i l’honestedat creativa, quan sumen, són imparables. Més és més. Més La Cubana. Més teatre.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca