A l’armari hi falta gent

En un món carregat de prejudicis que acaparen tot el ventall imaginatiu de la ment humana i que posen al punt de mira a tot aquell que s’escapa dels estereotips malaltissos inculcats des del bressol, és molt difícil ser fidel a un mateix. L’autenticitat d’hom encara sembla més inabastable quan el teu gènere o la teva orientació sexual s’escapen de l’enteniment d’aquells que creuen que el seny de la ‘normalitat’ és inapel·lable.

El repetit discurs d’una tolerància ja conquerida, a més de ser fruit del desconeixement més inconscient, ens porta a realitats de bombolla que floten aïllades per sobre de la sagnant situació a la qual els col·lectius LGBTI+ han de fer front dia a dia. Si bé a alguns governants els hi agrada omplir-se la boca de com som de pioners en la legislació en defensa dels drets LGTBI+ -d’altres ni això-, sembla que les actituds de la societat estan prenent una deriva perillosa. A fets de tessitura global, com la recent massacre a Orlando, la llista negra de països on ser LGTBI+ és un crim, o la negació a l’existència reiterada i propugnada per sectors determinants de la nostra societat, com ara el de la fe, se’ls hi ha de sumar aquelles accions i paraules a què hem de fer front des que ens despertem. Discriminació, crims d’odi, aïllament i rebuig social, precarietat i moltes d’altres són una recurrència massa preponderant per a encobrir-la de paraules d’equitat buides de significat que ens entumeixen l’ànima per poder dormir per les nits. Quan se’ns obliga a etiquetar-nos, a ser discrets, a declarar a tothom allò que som com si d’un pecat es tractés; se’ns imposa identificar-nos dins d’uns cànons normatius creats per la societat i ressonats pels mitjans, a sortir de forma continuada al carrer per reconquerir els nostres drets, a fer pedagogia diària sobre la justificació de la nostra ‘opció’ no elegida, i un llarg etcètera, el miratge de la tolerància s’esvaeix en l’horitzó, deixant entreveure l’àrida i hostil realitat.

-Publicitat -    

Certament, hi ha gent dins del col·lectiu que no ha hagut d’endurar, suportar o resistir res de tot això, motiu suficient per no caure en la desesperança. Tanmateix, cal no adormir-se en la complaença fal·laç de què ja està tot fet, o ens estarem negant el dret de ser qui som i del reconeixement que ens mereixem, i, llavors, a l’armari hi faltarà gent.

   

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca