La Crimea russa lluita contra les sancions

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Moscou busca millorar les infraestructures de la península

Encara falta per a les eleccions presidencials a Rússia però ja estan dins la ment de l’èlit política de Moscou. L’annexió de Crimea ha dominat la propaganda russa durant els dos últims anys. Sota el lema “Krym nash!” (Crimea és nostra!), la “reunificació” segueix creant una càrrega enorme per a l’economia russa degut a les sancions occidentals aprovades en resposta a la suposada annexió, i als elevats pressupostos federals associats amb el subsidi i la reestructuració de la península.

Quan Rússia va annexionar-se Crimea, aquesta depenia totalment d’Ucraïna. Per això, Moscou hi té previstos tres megaprojectes d’infraestructura que prometin portar beneficis econòmics, polítics i fins i tot militars. Entre ells, es troba la construcció d’un enorme pont a l’Estret de Kerch que pretén unir Kerch a Crimea i la península de Taman en territori rus, ja que actualment la connexió actual es per ferri entre el port de Kavkaz i el port de Krym. Aquest pont de 19 kilòmetres de longitud, serà el més llarg d’Europa i busca enllaçar per carretera i ferrocarril la península de Crimea amb el sistema econòmic rus.

Moscou busca beneficis econòmics a Crimea amb tres megaprojectes

Els altres dos megaprojectes fan referència a la construcció d’un central tèrmica de 470 megawatts a Sebastopol i una autopista entre aquesta mateixa ciutat i Kerch. El govern de Putin, que preveu que el cost de la via ràpida s’elevi fins a 2.000 milions d’euros, espera poder inaugurar-la al 2018. Moscou té la intenció de dotar aquesta carretera d’un valor militar estratègic, augmentant substancialment la mobilitat de les forces russes desplegades a la península.

Més Rússia, menys càrrega

Tot i que el Ministeri de Transport de la República de Crimea no ha volgut facilitar dades sobre el trànsit dels ports de Crimea, el trànsit de mercaderies de la península ha minvat de manera significativa. Segons un informe publicat per la ONG ucraïnesa Maidan of Foreign Affairs, el gruix de trànsit de càrrega i passatgers cap i des de Crimea es transportava per trens i camió o bé per avió des de l’aeroport de Simferopol. Fins el 2014, el trànsit més important a la península procedia dels creuers marítims a Yalta i Sebastopol, l’exportació de grans marins de les terminals de Sebastopol i Kerch, així com l’exportació de petroli de la planta de Feodosia y la reexportació de gas líquid de les terminals de Kerch.

Des de l’annexió, el trànsit de mercaderies ha minvat de manera significativa

Però tal i com assenyala l’organització, després de l’ocupació russa, Crimea ha experimentat una disminució gradual dels enviaments per terra. A finals de desembre de 2015, el servei ferroviari per Ucraïna va aturar-se completament. “A abril de 2014, Ucraïna va prohibir l’entrada als ports de Crimea i també el trànsit aeri de la península i al desembre del mateix any, la connexió ferroviària, mentre que es reduïa a la carretera”, explica el periodista i analista de l’agència de noticies Unian d’Ucraïna Vladislav Shvets.

Durant els mesos d’octubre i novembre de 2015, Ucraïna també va suspendre totalment el trànsit de càrrega a Crimea. Simultàniament, es va bloquejar el tren més important que connectava amb la planta de diòxid de titani i fertilitzants minerals a Kherson. D’aquesta manera, el paper del transport marítim a la península va canviar significativament.

- Publicitat -

Bloqueig total després de l’annexió

En la situació de bloqueig total en la que es troba la península, –i fins la finalització del projecte del pont de l’Estret de Kerch– el transport marítim s’ha convertit en l’única via d’aprovisionament de béns i de recepció de turisme a través dels creuers. A més a més, des dels primers dies de l’ocupació, les rutes marítimes tenen una importància crucial per al transport militar, vehicles i equips a la península, necessàries en el context de militarització i per a convertir-la en una base militar.

El transport marítim és l’única via per a l’aprovisionament i recepció de turisme

“Les pèrdues que està experimentant Ucraïna degut a l’annexió de Crimea per Rússia, d’acord amb l’estimació aproximada del govern és d’1 a 2,2 4 bilions d’euros. Aquestes pèrdues inclouen només el cost de la infraestructura, les empreses estatals, mentre que els actius no materials en queden exclosos”, comenta Shvets. “Si parlem de comerç internacional, la pèrdua de Crimea ha empitjorat la situació d’Ucraïna com a país de trànsit”, argumenta l’analista d’Unian. “Després de l’annexió de la península el trànsit de mercaderies d’aquest territori va ser distribuït als ports continentals”.

“Els ports d’Ucraïna van rebre 138,2 milions de tones l’any 2013, de les quals 13,8 milions van ser en ports de Crimea”, detalla. “Aquesta xifra va variar significativament al 2015, mentre que els ports d’Ucraïna rebien 145 milions de tones, els ports de Crimea en registraven només 9,5 milions”. Fet que demostra que després de l’annexió, el trànsit de mercaderies en els mateixos ports va minvar significativament. “El port més gran de la península, Sebastopol, va reduir el seu trànsit de càrrega el 2015 fins a 15 vegades comparat amb el 2013”, declarava Shvets i afegia que “el tràfic dels altres ports és encara menor”.

“El port més gran de la península ha reduït el seu trànsit de mercaderies fins a 15 vegades”

Malgrat tot, no tots els ports de Crimea han perdut capacitat. El port de Kerch ha augmentat el seu flux de mercaderies “degut al fet que duu a terme el servei de transbordadors entre Rússia i Crimea”, reconeixia el periodista. “Kerch s’utilitza principalment per al transport de trobes russes i equip militar”.

Els creuers tampoc se salven

Tampoc sembla una bona època per als creuers a la península. Abans de l’annexió, Crimea havia desenvolupat amb èxit terminals internacionals de passatgers. “Sense anar més lluny, el port de Yalta va registrar 109 creuers i 77.880 passatgers mentre que Sebastopol va arribar als 58 amb 23.400 passatgers”, exposa Shvets. “Després de l’ocupació, els creuers van deixar d’atracar als molls i terminals dels ports de Crimea i la majoria de vaixells i línies de creuers van a Odessa, que després de l’annexió s’ha convertit per a Ucraïna, en una ciutat marítima important a la costa del mar Negre”.

Després de l’ocupació, els creuers han canviat Crimea per Odessa, ara port de referència al mar Negre.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca