El problema de fer una obra sense un gran pressupost i una gran campanya publicitària és que, el dia de l’estrena, amb moltíssima dificultat aconseguiràs omplir la sala. Si la teva edat es mou en una franja de 18 a 35 anys, i et dediques al món de la cultura o el periodisme, sabràs perfectament de què estic parlant. Insistir i persistir per fer realitat un projecte que té limitacions econòmiques i infraestructurals, dos handicaps que, per cert, no passen factura a l’obra de Xavi Morató i Gerard Sesé.
L’estrena de la tercera temporada de l’obra ‘Generació de Merda’ despertà interès per, no només el títol -que ja pel fet d’incloure ‘merda’ provoca aquell somriure de parvulari- sinó per la descripció d’aquesta: “Compartir pis. Fer entrevistes de feina. Perdre el temps a internet. Enamorar-se per sempre però que duri cinc minuts. Dinar al bar xino. Parlar per WhatsApp. Comprar birra a un paki. Ser eterns becaris. Saber-se totes les cançons de Disney de memòria. Les generacions anteriors a la nostra van fer coses importants. Nosaltres? Nosaltres només som la generació de merda“. Un musical que no es fa pesat per als qui no som grans admiradors d’aquest format.
L’obra, que podia ser una caricatura de la nostra generació, exagerant els aspectes del dia a dia en el món laboral, acadèmic i sentimental, acaba esdevenint un retrat fidel, un reflex humorístic, de la precarietat, l’explotació i el tòpic que et diu que “si tens un bon CV trobaràs una bona feina”. És un relat que amb molta facilitat farà que el públic jove s’identifiqui i recuperi escenes de capítols patètics de la seva vida personal i/o professional.
Una altra “sorpresa”
Abans d’entrar al teatre planejava un lleuger dubte sobre quin seria el resultat final de l’obra que han fet “quatre joves que volen fer teatre”, i és normal. Acostumats a desconèixer allò que no surt als grans mitjans de comunicació, en anuncis d’autobús i fanals de la ciutat, és habitual desconfiar. A la sortida, la sensació de sorpresa contrastava amb els dubtes inicials: “està molt bé”, “doncs he rigut molt”. Dues valoracions que recullo i que fins i tot faig meves, possiblement perquè les expectatives eren baixes -el millor grau en aquests casos-.
La “sorpresa” és que l’obra és molt millor d’allò que et pensaves, però no ho hauria de ser, ja que el missatge de la història lluita contra aquest imaginari en el qual allò desconegut és dolent de per si: som una generació molt preparada, amb estudis i experiència sense espai en el món professional que si té una oportunitat, demostra que val. I precisament, com són una generació preparada, amb estudis i experiència han fet un bon producte amb el qual passar un capvespre d’hivern divertit i entretingut.
L’Eixample Teatre recollirà desembre 21, 27 i 28 i gener 11, 18, 25 les sis funcions restants de la temporada dels merdosos que a través de l’obra desenvolupen una denúncia social que, malgrat l’humor, contextualitza molt encertadament el moment politicosocial dels joves. Prorrogareu? La resposta entre somriures entranyables, “si és un super èxit, sí”.