Albert Serra ens presenta els darrers dies del Roi Soleil .
Desprès de l’excel·lent viatge sensorial, de l’anàbasi transcendental que fou Singularitat, Andergraund Films de la mà de Capricci Films projecta a les nostres pantalles La mort de Louis XIV, el nou llargmetratge dirigit per Albert Serra, un dels artistes –i fixeu-vos que dic artistes– més reveladors del panorama català. El cinema és poderós, efectivament, possiblement el setè sigui l’art més complet però moltes vegades aquest ha estat banalitzat creant un capa, un vel invisible entre pantalla-espectador convertint-se en un joc de titelles per a mer entretenimento. No espereu això del reviure del Rei Sol. La troupe d’actors del director que tant encandilen a l’espectador -el poeta Vicenç Altalió, per exemple- volten ara entorn de la mítica figura de Jean-Pierre Léaud que fa reviure el monarca francès amb una naturalitat excelsa. Precisament és el factor natural, la virtut i vici humà el que caracteritza, no només aquest, sinó tots els films del director. El silencis, el no res, el mer fet d’existir és el que fa dels seus films una veritable obra d’art, el que xoca i penetra de manera tant vivaç en l’espectador. Acosteu-vos al Zumzeig o al Boliche cinemes i capbusseu-vos dins la potència estètica dels plans, que en aquest cas es veu reforçada per una escenografia del mateix Barroc imperialista.
Llull-Kurokawa a l’Arts Santa Mònica
Coincidint amb l’aniversari Llull s’han celebrat al llarg de l’any un cúmul d’exposicions, conferències, seminaris, interpretacions, etc. tots en relació de la rellevant figura i treballs de Ramon Llull. En aquest cas que ens ocupa, l’Arts Santa Mònica posa sobre la taula el concepte de la màquina de pensar del lingüista mallorquí, que és lliga amb l’obra de l’artista visual Ryoichi Kurokawa. La relació és evident a partir de la presentació del estudi previ del projecte que actua com a prosceni de l’exhibició. L’estudi és l’esquelet, nervis i òrgans que possibiliten la monumental instal·lació visual i sonora que s’alça d’entre la foscor de la sala. El cosmos, ni més ni menys, és l’esquelet, la base, la inspiració per a crear les pròpies formes que esdevindran els òrgans. Els nervis, tot un entramat de codificacions que possibiliten certa aleatorietat al moment de crear-se.
La gran pantalla tripartida avança sobre el contemplador suspenent-lo de manera lògica i amenaçadora a l’eternitat.
Miralda: el gran banquet de l’art.
Per primera vegada es pot contemplar a Catalunya l’obra sencera d’Antoni Miralda, creant un recorregut per aquest surrealista món del primer food art català. El menjar llampant custumitzat amb pigments, les cerimònies i processons entorn el banquet, el ja mític matrimoni entre l’Estàtua Colom i l’Estàtua de la Llibertat i, fins i tot, la recreació del restaurant pop El Internacional dins el mateix espai del MACBA ens apropen la figura de l’autor. Miralda genera amb la seva obra un seguit de rituals socials, uns rituals que parteixen d’allò quotidià que ens uneix, el menjar, per tal de reformular-lo. El joc amb el context històric i geogràfic és constant, la crítica s’ironitza amb l’humor positiu, allò destructiu es venç amb un somriure per part de Miralda, una exaltació a favor de la vida. Un exemple és la capella ritualista –on l’espectador hi pot dipositar una ofrena de menjar- que no fan més que recordar-nos les civilitzacions colonitzades i la conseqüent imposició d’una nova creença.
Divendres i dissabtes, més enllà de l’exhibició podreu fer un tast del còctel que se servia a El Internacional, restaurant obert per Miralda a Nova York que es pot considerar un happening constant. Aprofiteu! És hora de jugar amb el menjar!
