El mall que va iniciar la història d’Israel

Són molt pocs els que coneixen l’enorme transcendència que va tenir per a l’establiment de l’estat d’Israel un mall de fusta exposat a un modest museu del kibutz Bror Haiyl. El poblat “carioca”, habitat majoritàriament per brasilers i conegut per la seva música i el seu restaurant de picaña –típic tall de vedella rostida-, està situat a uns 8 quilòmetres de la Franja de Gaza. Aquesta i altres comunitats agrícoles i industrials, desenvolupades sota una profunda ideologia socialista i comunitària, van esdevenir un factor clau per als primers anys de marxa del nou i pobre estat jueu.

Abraham Cheinfeld va deixar el seu Brasil natal i es va instal·lar a Bror Haiyl l’any 1958. “A aquella època, la majoria dels quals arribaven eran joves brasilers”, explica l’amable octogenari sobre l’onada migratòria de moviments juvenils sionistes llatinoamericans que van abarrotar els kibutzim. “Avui dia la situació és diferent, hi ha gent més diversa”, matisa sobre la comunitat creada el dia posterior a l’aprovació de la resolució de l’ONU el 27 de novembre de 1947, que va aprovar la divisió de la colònia britànica de Palestina en dos estats: un jueu i un altre àrab. Els jueus la van acceptar i van festejar amb goig a terra santa i arreu del món; les nacions àrabs veïnes la van rebutjar i, poc després, van declarar la guerra al nounat estat hebreu.

Museu Osvaldo Aranha

A una senzilla sala pintada de blanc d’uns 50 metres quadrats, Cheinfeld guarda amb molta estima el mall utilitzat pel president de l’assemblea de l’ONU, l’ambaixador brasiler Osvaldo Aranha, que donant diversos cops sobre la taula va aprovar la resolució 181, embrió de l’estat jueu fundat per David Ben Gurion mig any després. Amb 33 vots a favor, 13 en contra i 10 abstencions, Aranha va tancar una transcendental sessió que va canviar el rumb de la història a Orient Mitjà. “Israel li deu molt a aquesta resolució. Sense ella, el país no existiria”, reconeix el director del museu.

Foto de Georgina Noy
Foto de Georgina Noy

El procés, que va culminar en la votació favorable, va esdevenir un veritable calvari. Dies abans, hi havia una majoria d’estats contraris a la creació de l’estat d’Israel quan amb prou feines havien transcorregut dos anys de l’holocaust, que va costar la vida de 6 milions de jueus. Per aconseguir la majoria era necessari obtenir dues terceres part dels suports de l’assemblea, i la lluita per decantar la balança va ser aferrissada. “La importància de Osvaldo Aranha va ser crucial, ja que recolzava la resolució. La sessió havia de celebrar-se dos dies abans, però els jueus no van aconseguir els vots necessaris. Per això, va decidir posposar la sessió 48 hores, i va aconseguir convèncer a representants de països, sobretot llatinoamericans, que estaven dubtant”, explica amb tot detall Cheinfeld.

Aranha, que abans de presidir l’assemblea de l’ONU va ser ministre d’exteriors del seu país, era molt favorable a l’existència d’Israel. “Amb un altre president a l’assemblea, probablement la resolució no hagués passat. Així que tenim un deute molt gran amb ell”, assegura el veterà kibutznik.

El viatge del Mall

A Brasil se sentia parlar de Bror Hayil com el kibutz dels brasilers. Per aquest motiu, la família Aranha va decidir portar el mall i el protocol de la mítica sessió de l’ONU a aquesta comunitat. “Va haver-hi una cerimònia oficial molt important, on van estar el ministre d’exteriors israelià, l’ambaixador de Brasil a Israel i el fill d’Aranha, que ens va portar els objectes”, recorda Cheinfeld. I va afegir: “Quan es va festejar el 60 aniversari de la independència d’Israel, portàrem els objectes a la knesset (parlament) per mostrar-los al poble”.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

La CUP vol respostes

La diputada de la CUP en el Parlament Maria Sirvent ha urgit el Govern i la Cambra catalana a aclarir què faran si el...

“Volem poder pactar eleccions”

La secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha proposat a JxCat i la CUP acordar junts la convocatòria electoral a Catalunya: "Volem...

JxCat no condicionarà la convocatòria electoral a la inhabilitació de Torra

La vicepresidenta de JxCat i diputada en el Parlament, Elsa Artadi, ha rebutjat que la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre la inhabilitació del...

Torra titlla d'”aberració” la condemna als Jordis

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha titllat d'"aberració més absoluta" la condemna per sedició a l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i al...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca