Un tour ben gran
És sobradament sabut que l’oferta cultural de Barcelona i rodalia és bulliciosa durant tot l’any, però de tant en tant es donen caps de setmana que concentren un gran nombre d’activitats. En aquesta ocasió us emplacem a apropar-vos a Sant Andreu Contemporani per visitar El Gran Tour, una mostra on es pot veure obra de la Joan Bennassar, Guillermo Ros, Irene de Andrés, Fluorescer, Francesc Ruiz Abad, Clara Sánchez Sala, Mario Santamaria,Eriz Moreno, Aldo Urbano i Pol Viladoms. Amb la combinació de l’obra de tots aquests artistes, la majoria molt joves, la comissària Beatriz Escudero ens proposa una reflexió sobre el territori i l’espai i la manera – o maneres – en què ens hi relacionem, entre elles el turisme o la topografia. En un moment en què els territoris polítics són efervescents i el turisme s’ha convertit en una indústria salvatge en alguns punts del món com la nostra ciutat, és convenient, com a mínim, aturar-se i fer-hi una pensada. Quina millor manera que fer-ho a través de l’art?
Des del fons de la Falla
No és la primera vegada que des de Revista Mirall posem l’ull en la Fundació Arranz-Bravo. Des de la seva apertura el 2009, ve realitzant l’àrdua tasca de recolzar la nova cultura artística de Barcelona i Catalunya, cedint part dels seus mitjans a artistes i comissaris joves per a iniciar-se en el món de l’art. En aquesta ocasió ha sigut el torn de l’Aldo Urbano i l’Ayelen Peressini, que protagonitzen la mostra FALLA, comissariada pel redactor de Revista Mirall Jordi Garrido. A través de la dialèctica que es crea ajuntant les obres pictòriques de l’Aldo amb les estructures proto-arquitectòniques de l’Ayelen, FALLA pretén posar èmfasi en una de les moltes carències del nostre present, una carència de tot allò que va més enllà del materialisme hipertrofiat i la raó sobrehormonada, tot plegat inherent a un temps hereu del capitalisme extreme que vàrem heretar dels “feliços” 80s de Thatcher i Reagan. Prenent les eines que els artistes proporcionen, FALLA enceta una discussió sobre la contemporaneïtat i les seves mancances espirituals.
70mm d’Odissea
En plena era de la digitalitat, sovint oblidem la importància que tenien els suports físics de les imatges fa no pas tantes dècades. El cel·luloide, aquella tira màgica amb perforacions que feia aquell so hipnòtic dels projectors, era l’element clau per a què un llargmetratge es veiés correctament. El format de la cinta era igualment important, per exemple, hi ha una gran diferència entre 35mm i 70mm, i al Phenomena ho saben. En alguna ocasió ja hem recomanat el superclàssic de Kubrick 2001 a Space Odissey, però el fet que aquest diumenge 27 a les aquest ja mític cinema barceloní faci un passi d’aquesta obra mestra en 70mm ens obliga a difondre-ho entre els nostres lectors cinèfils perquè aneu fins al carrer Sant Antoni Maria Claret número 168 i ho gaudiu. Sabeu aquella peli que t’ha encantat tota la vida i que per ser d’una altra època no vas poder veure mai comme il faut? Doncs bé, ara (diumenge 27) és el moment de treure’t aquesta espina i de pas allunyar-te de la climatologia adversa que se’ns apropa pel cap de setmana.