Les mentides del proteccionisme espanyol i les balances comercials envers Catalunya

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Ara que el govern espanyol ha obert el debat al voltant de modificar el model de finançament, així com el dèficit fiscal i com infrafinança aquest a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, és interessant fer unes reflexions i donar unes dades, força oblidades, sobre el proteccionisme espanyol i la industria catalana. Principalment, a partir d’un fragment de l’autobiografia “La República y la Guerra, memorias de un político catalán” de Carles Pi i Sunyer (1888-1971),

Carles Pi i Sunyer (enllaç de la fundació) va ser un dels tres alcaldes democràtics de Barcelona durant la República, concretament entre febrer de 1934 fins els fets d’octubre de 1934, així com del febrer de 1936 fins a mitjans de la Guerra Civil, el juliol de 1937. I podria haver capgirat, i millorat, Barcelona. A més va ser ministre del govern espanyol i Conseller de Finances de la Generalitat. Per tant parla des del coneixement.

Carles Pi i Sunyer va cercar aquestes dades en un moment d’alta catalanofòbia, quan Catalunya podia recuperar l’autogovern 218 anys després del 1714. En fragment seu ho introdueix (amb forces paral·lelismes amb l’actualitat): “A les Corts la discussió sobre l’Estatut anava avançant molt lentament […] van atacar de forma frenètica el que segons ells era la privilegiada situació de Catalunya dins d’Espanya, demanant que aquesta s’industrialitzés per acabar amb el domini català [… ] Davant aquesta riuada demagògica que amenaçava que l’Estatut quedés viable per haver estat asfixiat financerament, Jaume Carner [Ministre de Finances] em va preguntar si en la Direcció General de Comerç [càrrec que ocupava en aquell moment] es podien obtenir dades per un estudi seriós i objectius sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya, en particular respecte l’intercanvi comercial entre ambdues, el punt més repetit, ja que, segons els seus detractors, Catalunya tan sols podia viure gràcies a la protecció aranzelària, dictada a favor nostre, que els obligava a  comprar-nos”.

Cal tenir en compte que aquest va ser l’únic moment de la història democràtica, fins a l’actualitat, en que el ministeri d’Economia espanyol estava dirigit per un nacionalista català (tant Carner com Pi i Sunyer eren de la llista d’ERC) i es va poder fer un estudi en profunditat. A continuació parla del proteccionisme de l’estat, desmuntant uns quants mites:

“Un altre de les acusacions que ens feien, era  que la nostra industria era artificial, parasitaria, que podia tant sols existir gràcies al proteccionisme aranzelari. Al·legacions igualment falses. Per mostrar la veracitat d’aquestes acusacions es valien d’agafar només uns quants articles de l’Aranzel, agafant hàbilment entre els més protegits, sense parlar dels altres. Però fàcilment vaig poder trobar més de cent partides corresponents a productes i articles no característics de la producció catalana, amb tarifes més altes que aquelles principalment atacades. Més encara, tant el blat, com el carbó i la carn, tres dels productes més important dels que Catalunya comprava a Espanya, estaven afavorits per un sistema de prohibicions, taxes i preus mínims que els protegien molt més dels que ho podia fer l’Aranzel. En fi, comparant els preus en el mercat interior amb els preus internacionals, es podia comprovar que en general Catalunya, comprava a Espanya a preus més cars que la dels productes que li venia. No era, per tant, que la producció catalana estigués excepcionalment protegida; al contrari, ho era més l’economia dels que per ignorància o per hostilitat ens acusaven falsament de valer-nos d’una situació de privilegi”.

Resumint, més que un proteccionisme que va beneficiar Catalunya, s’explica que TOTS els grans productes en que es basava l’economia espanyola estaven protegits i fins i tot, els productes del sector primari de Castella tenia preus menys competitius que els productes industrials catalans. Tot i gaudir del proteccionisme espanyol, sembla que la industria catalana hagués tingut més capacitat de competir internacional en una situació de lliure mercat que no pas els productes castellans. I en aquest intercanvi comercial eren els catalans els que havien de pagar un sobrecost superior. Encara que cal assenyalar que la burgesia catalana es va aferrar a l’estat i a aquest proteccionisme davant la por de perdre mercat.

A la vegada, sobre les balances comercials entre Catalunya i Espanya mostra unes dades també molt interessants:

- Publicitat -

“Una vegada elaborada tota la informació reunida, aquesta demostrava inequívocament la falsedat de les acusacions contra Catalunya. De fet, els resultats venien a ser semblants, en quant a proporcions, als dels estudis que havia amb els mateix objectiu un segle abans per Joan Güell i Ferrer i Guillem Graell, respectivament. Segons el primer, el 1853, Catalunya comprava a Espanya per un valor d’uns 470 milions de rals [tot i ser una moneda, en aquesta època un ral es refereix a un quart de pesseta], que venia a ser un 53% del valor total de l’intercanvi, el qual quedava per sota dels 1.000 milions de rals. D’acord amb el segon, en 1902, Catalunya comprava a Espanya per valor de 446 milions de pessetes, i li venia 500 milions, amb un comerç de 949 milions de pessetes, els quals el 47% corresponien a les entrades i el 53% a les sortides. Per tant, amb un lleuger canvi del sentit, en un interval de mig segle venia a mantenir-se l’equilibri en l’intercanvi […] El nostre estudi ens donava un resultat anàleg. D’acord amb les dades reunides el 1930, el valor els articles entrats a tot Catalunya procedents de terres espanyoles venia ser d’uns 1.130 milions de pessetes, i els venuts per Catalunya al mercat espanyol de 1.280 milions, amb un valor total del comerç que ascendia a 2.410 milions de pessetes de les quals, el 47% corresponien a les entrades i el 53% a les sortides. Aquestes dades demostraven que l’equilibri es mantenia, i si es cert que les ventes eren lleugerament superiors a les compres a Espanya, també ho era que si es resta d’aquells l’import de les mataries primes que la industria havia comprat fora de Catalunya, en particular cotó, resultat que tenint en compte els productes propis i el treball que en ells es posava, Catalunya comprava a Espanya més del que venia”.

Per tant, ens mostra que en una situació de proteccionisme amb l’exterior, les balances comercials entre Catalunya i Espanya estaven equilibrades. Mentre que la balança s’ha desestabilitzat quan l’estat ha accedit al lliure mercat i els productes han competit internacionalment. Fet que significa que si en el moment d’alliberar l’economia es venia a parts iguals, actualment hi ha diferències tant amb les exportacions exteriors com entre Catalunya i Espanya  en gran part degut a que els productes catalans han sabut ser més competitius. Per tant, totes dues nacions es van beneficiar del proteccionisme, però si alguna economia va ser la gran beneficiada, aquesta va ser l’economia castellana.

  •  Sobre l’última etapa proteccionista, el franquisme, només caldria puntualitzar que el 1930 el PIB de Catalunya sobre el total d’Espanya representava el 21,4%, sent un 20,07% el 1973, ja en la fi del franquisme. Per tant, el pes de Catalunya respecte Espanya va quedar, com a mínim invariable, sinó un punt per sota. A la vegada, Madrid va augmentar un 25,8% el seu PIB entre 1960 i 1973.

Aquest article, si bé no té sentit entrar en una discussió sobre qui s’ha vist històricament beneficiat econòmicament per l’Estat, serveix en gran part a trencar un mite, utilitzat el 1932, i també recurrent en l’actualitat per justificar l’infrafinançament de Catalunya, així com de la resta de Països Catalans.

També trobareu l’article a https://laravot.wordpress.com/2016/11/21/les-mentides-del-proteccionisme-espanyol/

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca